BCN té un 14% més de bancs al carrer que fa una dècada

La capital catalana ha incrementat progressivament els seients a la via pública, gràcies a l’espai guanyat per al vianant i a l’expansió de models complementaris com les cadires individuals. L’Ajuntament de Barcelona té comptabilitzats tots els que ha posat en carrers i places de la ciutat cada any. Al tancament del 2025, constaven un total de 37.526 bancs i cadires, gairebé un miler més que l’any previ, el 2024, quan n’hi havia 36.884 segons el registre oficial. I un 13,8% més que fa una dècada.

Segons les dades que ha pogut consultar EL PERIÓDICO, el total es desglossa en 8.952 cadires i 28.573 bancs llargs. A més, hi ha una dotació de 22.279 bancs i cadires dins de parcs i jardins. La suma dona un total de 59.805 seients d’ús lliure a disposició de la ciutadania.

Des de fa 10 anys, la ciutat ha anat guanyant mobiliari a l’aire lliure. L’any 2016 tenia 32.970 bancs i cadires instal·lats als carrers. La progressió es va accelerar a partir del 2020, amb les pacificacions tàctiques de la pandèmia. L’últim lustre la xifra ha crescut un 11,4%.

Pel que fa als seients que hi ha en parcs, el consistori no disposa de l’evolució any rere any, però també s’han multiplicat per l’estrena d’àrees verdes i zones de joc des de la pandèmia.

La proporció per resident

Segons l’Idescat, Barcelona tenia 1.713.247 habitants el 2025. Això són 0,022 seients de carrer per veí o, dit al revés, un banc o cadira per cada 46 residents, sense comptar-hi turistes, treballadors i estudiants d’altres municipis i altra població usuària de la ciutat. Afegint-hi els bancs i cadires dins de parcs, la proporció millora fins a arribar a 0,035 seients per habitant: un per a cada 29 veïns.

A falta d’un rànquing sistematitzat de totes les capitals europees, pot servir de comparativa la xifra de bancs de Madrid, recentment divulgada per El Periódico de España, de Prensa Ibérica, arran d’una polèmica de disseny. La capital espanyola, molt més extensa i poblada que la catalana, té 76.787 bancs en carrers i parcs, amb una mitjana d’un seient per cada 46 madrilenys.

El model de banc més utilitzat a Barcelona continua sent l’emblemàtic Romàntic, fabricat per Fàbregas, amb més de 5.000 unitats. Els dos següents són dissenys contemporanis, pensats per asseure-s’hi més recte i aixecar-se’n més fàcilment: el Neobarcino de la marca Benito, que supera 2.700 unitats, i el Neoromàntic Clàssic d’Urbidermis, amb més de 1.900.

La presència de seients és molt heterogènia a tots 10 districtes. En aquest sentit, el de Sant Martí és el rei indiscutible, amb més de 13.800 bancs de carrer, el 23,22% del total de la ciutat el 2025. L’altra cara de la moneda es troba a Gràcia, els barris de la qual es reparteixen solament 1.600 unitats (el 4,4%), seguida de Ciutat Vella, amb poc més de 1.800 (el 5,4%).

En tots dos casos, l’entramat d’estrets carrerons històrics dificulta la col·locació de seients a l’espai públic. De fet, les set vies de Barcelona amb més bancs passen totes per Sant Martí.

La important longitud de la Gran Via de les Corts Catalanes, que travessa tota la ciutat en horitzontal i té un tram central de dos bulevards i dues voreres, explica que acapari més de mil bancs. La Diagonal es queda en 763 i la Meridiana, a l’espera de l’avenç en la pacificació, en suma 537.

Les tres artèries s’encreuen precisament a Glòries, la setena adreça postal amb més seients. Aquesta plaça i parc té ella sola un total de 303 bancs. Estan acompanyats d’un autèntic showroom de cadires baixes i altes, gandules, grups de formigó, taules de pícnic i tota mena de mobiliari amb funcions socialitzadores.

Mereixen esment a banda dos carrers paral·lels que travessen tot l’Eixample i que poc o res tenen a veure en trànsit. L’eix verd de Consell de Cent, amb la seva discutida conversió en zona de vianants, reuneix ara 418 bancs i és la tercera amb més bancs. En canvi, l’autovia urbana d’Aragó queda relegada al lloc 23. Tot i tenir trams de voreres molt amples i buides, té només 163 bancs, menys de la meitat que la superilla.

En canvi, carrers estrella del districte de l’Eixample, com València, Mallorca, Aribau, Villarroel, Roger de Flor o Padilla, ni tan sols entren al top 50 de la ciutat. Una absència històrica que, de tan consolidada en el dia a dia ciutadà, sembla ara intocable.

Ajustats a l’espai públic

¿Hi ha molts o pocs bancs a Barcelona? No hi ha una resposta fàcil. La disponibilitat de metres quadrats per als vianants és molt variable als 73 barris de Barcelona. Les polítiques urbanístiques de generació d’espai públic –nous barris i parcs, pacificacions, voreres eixamplades...– tenen més impacte que el mer pressupost que un govern destini a instal·lar bancs.

Portaveus municipals afirmen que el mobiliari "s’ha d’ajustar" a un disseny de l’espai públic que "garanteixi la millor accessibilitat possible als ciutadans", i així hi ha menys bancs "en espais on no es pot garantir prou espai".

El tipus d’urbanització determina si s’hi instal·laran més bancs o cadires, agreguen: "En projectes que tenen lògica d’alineació es posen els models més llargs, mentre que els individuals es fan servir més quan es busca generar un espai d’estada més reduït".

La veu dels experts

La doctora Anna Maria Puig –investigadora de la UVic sobre ciutats sostenibles i saludables– destaca que "l’espai públic ha de promoure l’activitat física i la mobilitat activa", però just per això també requereix "espais generadors de tranquil·litat i repòs de qualitat, per socialitzar".

Notícies relacionades

Detingut a Sant Andreu per matar un presumpte lladre

Genís Rovira, bussejador en shows aquàtics en alta mar: "Em va atraure treballar en un creuer i al mateix temps descobrir món"

Màrius Navazo, membre de Gea21 Grup d’Estudis i Alternatives i especialista també en espai públic, destaca que els bancs són "una infraestructura d’acompanyament al vianant que necessita descansar, com ara la gent gran o persones amb problemes de mobilitat, que poden requerir-los cada 2-4 minuts". Per a aquest segment, "caldria idealment un banc cada 75 metres". Però també com a punts de trobada.

Jordi Henrich, que va treballar en projectes urbans de l’Ajuntament (1987 – 2004) i és dissenyador del banc Nu (1991) d’Urbidermis, afegeix que els bancs "posen en valor les vistes i el paisatge urbà en alguns espais públics". Aplaudeix l’expansió de cadires, bancs sense suport i de formigó, en proporcions raonables.