Nous bancs als carrers de Barcelona: vegetació, tecnologia i picades d’ullet al saló domèstic

En aquest nou escenari, el carrer deixa de concebre’s com un lloc de passada per convertir-se en un espai d’estada i convivència. Arnau Miralpeix, director de màrqueting de Benito Urban, un dels principals negocis europeus fabricants de mobiliari urbà, argumenta que polítiques com la protecció d’entorns escolars o els eixos verds han impulsat una reestructuració i reconfiguració de la via pública, afavorint entorns més habitables, segurs i accessibles per al gaudi col·lectiu.

Transformació del mobiliari urbà

El mobiliari urbà ha evolucionat en l’últim lustre per adaptar-se a aquestes noves dinàmiques. Carlos Fábregas, gerent del Grup Fábregas, que fa més de tres dècades que subministrant mobiliari a Barcelona, destaca que la covid va marcar un punt d’inflexió: «Ara la gent vol fer més vida al carrer». Nicolás Capo, director general d’Urbidermis , creadora d’elements urbans amb més de 35 anys d’experiència, afirma que a causa de l’emergència habitacional i l’encariment de les vivendes, la societat demana poder estendre l’espai domèstic i comptar amb un equipament urbà que s’assembli a les comoditats del saló de casa.

S’hi suma l’auge de la renaturalització de les ciutats. Capo apunta que «les places de formigó, sense una sola ombra ni un arbre, pertanyen a un model d’urbanisme del passat». «L’urbanisme actual torna a incorporar el verd al nucli urbà» i «gràcies al mobiliari es pot generar una illa verda al mig d’un parc», afegeix el director general d’Escofet. Paral·lelament, hi ha una necessitat creixent de generar refugis climàtics que permetin mitigar la calor extrema, cosa que ha impulsat la demanda de zones amb ombra.

Elements quotidians integrats al paisatge urbà

En aquest context, el mobiliari urbà no es concep com una sèrie de peces funcionals sinó que forma part indissociable del disseny i l’arquitectura d’una reforma urbana. El cas més clar són els bancs: «Abans servien només per asseure’s, avui és un element d’integració que serveix per incorporar àrees verdes, generar espais de joc infantil i crear zones d’interacció social», assevera Milà a aquest mitjà.

Per la qual cosa les seves possibilitats s’han multiplicat: cadires individuals –altes i baixes–, gandules, grups de formigó, taules de pícnic o fins i tot estructures modulars que combinen banc i jardineres. Segons remarquen els quatre fabricants líders entrevistats per EL PERIÓDICO, cosa que fa uns anys era impensable –com instal·lar una taula a la via pública– ara és habitual. «Avui podem veure gent fent pícnics, practicant esport, llegint un llibre o estirats escrivint», enumera Miralpeix.

Notícies relacionades

Detingut a Sant Andreu per matar un presumpte lladre

Genís Rovira, bussejador en shows aquàtics en alta mar: "Em va atraure treballar en un creuer i al mateix temps descobrir món"

Paral·lelament, els bancs incorporen cada vegada més avenços tecnològics, en consonància amb la filosofia de les ‘smart cities’ i la sostenibilitat. Empreses com Urbidermis ja integren components electrònics i sensors que permeten conèixer si un banc està ocupat, en quines franges horàries s’utilitza o si ha patit actes vandàlics o danys com el fregament d’una furgoneta. Per la seva banda, companyies com Escofet estan desenvolupant solucions més sostenibles, com bancs de formigó fabricat amb ciment reciclat, capaços de reduir la petjada de carboni entre un 30% i un 70%.

En definitiva, destaca Benito Urban, el ciutadà busca espais que ofereixin seguretat, salut, lleure i comoditat. I la ciutat de Barcelona, conclou Urbidermis, aspira a ser la pionera d’aquesta revolució urbana, amb la transformació de carrers en entorns verds i habitables.