Consultes mèdiques i àpats, al carrer

Desenes d’homes joves s’esperaven al pati exterior de la parròquia de Santa Anna de Barcelona, al Gòtic, a les vuit del matí de l’últim dimecres de març per entrar a menjar alguna cosa. A l’Hospital de Campanya de Santa Anna, que des del 2017 atén sobretot gent que dorm al carrer, se serveixen prop de 200 esmorzars de 8.30 a 9.30. Primer entren les dones, que disposen de taules només per a elles, i els homes grans o malalts. Després, els joves. Un equip de 406 voluntaris i 17 professionals atén els sensellar sota el lideratge d’una persona polifacètica i coneguda pels necessitats: el rector de la parròquia de Santa Anna, Peio Sánchez.

"Els que venen són majoritàriament joves que dormen al carrer, que fa menys d’un any que hi són i que no tenen documentació", explica Sánchez, un cinèfil acèrrim que també és professor a la Facultat de Teologia. A Barcelona, segons l’últim recompte d’Arrels, hi ha 5.000 persones que no tenen casa, 2.000 de les quals –un 43% més que el 2023– pernocten al carrer. La xifra augmenta cada any.

El 2025, a Santa Anna es van atendre 4.005 persones. Ara mateix, n’hi ha aproximadament mil que reben alguna mena de suport de l’entitat i unes 450 que passen cada dia pel menjador social, per esmorzar, dinar (de 12.00 a 14.00) o sopar (de 18.30 a 20.00). La parròquia també ofereix "atenció mèdica, orientació laboral, acompanyament social i espiritual", apunta Sánchez.

Contrastos urbans

El rector remarca els contrastos que es viuen a la capital catalana: "Cada setmana ens arriben 35 persones noves, a les quals fem entrevista de valoració. Estem en el centre del comerç i dels negocis i amaguem al turisme una pobresa molt dura. Fa falta una resposta no només de l’Administració sinó també de la ciutadania, precisament perquè l’Administració faci els deures". "Em preocupa molt la indiferència, però molt més l’aporofòbia, el racisme i el seu creixement, que s’hagin normalitzat políticament alguns discursos promoguts per partits, una cosa que contamina la ciutadania. No podem odiar el que ve de fora o el vulnerable pel fet de ser-ho. És freqüent que hi hagi insults a gent sense llar", denuncia.

"El 2017, l’hivern va ser especialment dur a Barcelona, amb molta aigua i molt fred. Va venir gent d’Arrels i altres entitats que ens deien que calia buscar un refugi per a la gent, i vam obrir l’església. El primer dia hi havia 20 persones, el segon 70, el tercer 100, i va venir gent a donar-nos un cop de mà. Vam començar així", recorda Sánchez.

Ara l’hospital de campanya té un pressupost d’un milió d’euros que sumen les tres entitats que hi ha al darrere del projecte: la parròquia de Santa Anna, la Fundació Viqui Molins i Missatgers de la Pau Catalunya. "La meitat són recursos públics que procedeixen majoritàriament de la Generalitat però també de l’Ajuntament de Barcelona, i la resta prové de fundacions privades, empreses i de donatius", diu el rector de Santa Anna.

Aquest dimecres, la María esperava el torn per esmorzar. És d’una ciutat de Castella i Lleó. Prefereix no dir quina. Té 60 anys i en fa 10 que és a Barcelona. Va venir per feina; era administrativa. L’empresa va tancar fa temps. Viu en una habitació al Raval. Aquí hi ve a fer "un cafetó". I diu que prou: no vol explicar res més ni dir si en aquests temps ha hagut de passar temps al carrer. Els voluntaris van cridant la gent i els saluden pel nom.

María José López-Pinto, barcelonina de 59 anys i mare de quatre fills, és voluntària de Santa Anna des del principi, des del 2017. Cada dimecres als esmorzars de Santa Anna és l’encarregada del torn. Arriba a les 7.45. "Si tens flexibilitat laboral pots venir. A les 10 ja ho tindrem tot a punt per a l’hora de dinar i ens en anirem".

Notícies relacionades

La botiga secreta de les ‘influencers’

Ple total al centre comercial Arenas al cap de 15 anys d’inaugurar-se

Els voluntaris, explica, són gent de tota mena, tot i que "falten joves". Aquest dimecres hi ha una voluntària, Mari Paz, de 90 anys. "Crec que aquesta tasca té un punt egoista", afegeix López-Pinto amb un somriure. Quan plou, explica, no se’n va a dormir igual. "Penso que jo no em mullo, que tinc calefacció. L’endemà, si ha plogut, ells venen d’una altra manera, amb fred, cansats, sovint de mal humor". L’esmorzar està compost d’entrepans –"ara tenim pa del dia; abans no en teníem"–, galetes, xocolata, pastes, magdalenes, cafè i llet amb cacau.

El Marc, holandès, té 59 anys i fa cinc mesos que és a Barcelona. Ha vingut d’Eivissa, on es va estar un any. Viu al carrer. Va canviant de lloc quan la policia el fa fora. Dimecres havia dormit a prop del parc de la Ciutadella. El Marc tocava el saxòfon al carrer, però el va perdre a Eivissa. També ha perdut el mòbil. Ara té previst anar-se’n a Màlaga, a treballar al camp: "No és tan gran com Barcelona, que està molt bruta". A més de diners, diu, al camp li donen un lloc per dormir. Se’l veu cansat.