Barcelona expedienta 34 terrasses i 93 apartaments a Ciutat Vella en tres mesos d’inspeccions

La irregularitat més freqüent ha sigut la instal·lació d’elements no autoritzats, amb 12 casos. També s’han registrat cinc situacions de reducció greu de l’ample de la vorera que afectaven al pas de vianants, tres per excés d’ocupació de via pública –superant més de sis mòduls o el 50% de l’espai permès– i dues terrasses que operaven sense llicència, a més de 12 casos més sense classificar.

Per barris, Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera concentra el volum d’incidències més gran, amb 15 de les 34 sancions, gairebé la meitat del total. El segueixen el Raval, amb vuit; la Barceloneta, amb set; i el Gòtic, amb quatre. La concentració d’inspeccions a Ciutat Vella busca ordenar millor l’activitat turística i de restauració en zones amb gran afluència de visitants per facilitar la convivència amb els veïns.

93 infraccions en vivendes turístiques il·legals

En paral·lel, l’activitat inspectora també ha posat el focus en la vivenda. Els funcionaris municipals han trobat 93 casos d’activitat irregular en immobles residencials. D’aquests, 73 corresponen a pisos turístics que operaven sense llicència, mentre que 20 sónllars compartides sense autorització.

De nou, Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera encapçala la llista amb 37 infraccions vinculades a vivenda (33 pisos turístics il·legals i 4 llars compartides). El Raval registra 27 casos (20 i 7, respectivament), seguit del Gòtic amb 19 (11 i 8) i la Barceloneta amb 10 (9 i 1). Malgrat els controls municipals i la limitació de llicències vigent des de fa anys, l’oferta turística il·legal persisteix a Ciutat Vella, en alguns casos impulsada per bandes criminals.

Un debat de fons sobre el model turístic

Notícies relacionades

El pollastre fantasma de Lesseps s’enquista: el local de menjar ràpid que continua sense obrir tres anys després

La botiga secreta de les ‘influencers’

Aquestes dades arriben en un context d’enduriment del discurs polític sobre l’impacte del turisme en l’accés a la vivenda. El juny del 2024, l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, va anunciar la intenció del consistori d’eliminar els prop de 10.000 pisos turístics amb llicència a la ciutat a partir del 2028, aprofitant la regulació autonòmica que permet als Ajuntaments extingir aquestes autoritzacions després d’un període de cinc anys. Sis municipis més de l’entorn de la capital ja s’han afegit a la mateixa estratègia.

L’objectiu municipal és que aquestes vivendes tornin al mercat residencial, en un intent d’alleujar la pressió sobre els preus del lloguer, que en l’última dècada ha experimentat fortes pujades, sense que la regulació hagi revertit per ara l’alça acumulada. El veto ha generat dures crítiques del sector, en especial de la patronal Apartur, que adverteix del risc que augmenti l’oferta il·legal o que aquests immobles es destinin a altres usos com el lloguer de temporada.