Finca en ruïnes a Collserola

El Gran Casino de la Rabassada, abandonat durant 80 anys, surt a la venda per 1,7 milions

El seu futur propietari podrà rehabilitar aquest antic complex de luxe barceloní i destinar-lo a activitats culturals

Les ruïnes del Gran Casino de la Rabassada a Barcelona: les fotos de Francesca Portolés

Postal del antiguo Granm Hotel Casino de lArrabassada

Postal del antiguo Granm Hotel Casino de lArrabassada / Arxiu Municipal de Sant Cugat del Vallès

5
Es llegeix en minuts
Gisela Macedo
Gisela Macedo

Periodista

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Entre cases i pisos de preus impossibles, en un dels principals portals immobiliaris acaba d’aparèixer un anunci que difícilment passa desapercebut: el de les ruïnes de l’antic Gran Casino de la Rabassada, un dels llocs més singulars (i oblidats) de la història contemporània de Barcelona. Va ser un luxós i ambiciós complex amb hotel, casino i parc d’atraccions que va obrir les portes a la burgesia catalana a Collserola a principis del segle XX i que va acabar sent demolit el 1940. No obstant, en el dia d’avui es mantenen dempeus alguns elements, colonitzats per la naturalesa que s’ha anat obrint pas amb el temps.

La propietat consta de 106.783 metres quadrats de terreny on es troba el conjunt de ruïnes d’allò que, al seu dia, va ser un símbol d’exclusivitat i modernitat. Es ven per 1,7 milions d’euros sota la catalogació de «finca rústica», situada a la zona de les Planes, ja dins del terme municipal de Sant Cugat del Vallès. El comercialitza Soler Finques.

Imatge actual del Gran Hotel Casino de la Rabassada /

Soler Finques

Imatge antiga del Gran Hotel Casino de la Rabassada /

.

Però el seu futur propietari no podrà tornar a convertir la finca en hotel, ni tampoc en el seu nou habitatge. Segons l’anunci, l’immoble té la qualificació urbanística 29co, cosa que fa que aquest terreny no sigui urbanitzable. Al seu nou amo sí que se li permetrà, en canvi, rehabilitar les restes de l’antic casino, com el mirador que encara es conserva, i destinar-los a usos compatibles amb el parc natural de Collserola. És a dir, activitats culturals, artístiques o professionals, com esdeveniments i tallers, estudis de gravació, iniciatives d’investigació o la comercialització de productes vinculats a la mateixa finca o al seu entorn natural. Això sí, sempre amb la condició que tinguin un mínim impacte sobre el parc.

Per compensar la restricció, l’anunci destaca el valor històric del lloc, i presenta l’operació com «una oportunitat única per rehabilitar un enclavament històric en un entorn natural d’alt valor ambiental i cultural».

Fotografia estereoscòpica del casino de la Rabassada recuperada per Francesca Portolés. /

Francesca Portolés

Del luxe a la decadència

La història del complex va començar fa 127 anys, el 1899, quan es va inaugurar un hotel-restaurant en aquest punt de la carretera de la Rabassada, un lloc llavors molt freqüentat per l’alta burgesia barcelonina que buscava aire fresc a la pròxima Collserola.

El 1911, l’establiment es va ampliar amb un casino i un parc d’atraccions que aspiraven a convertir la zona en un gran centre de lleure, capaç de competir amb el Tibidabo (inaugurat només 10 anys abans), i que aspirava a assemblar-se a altres que ja s’havien posat de moda a Europa. Va ser una obra considerada llavors faraònica, que va comptar amb un pressupost de 2,5 milions de pessetes, una cosa insòlita per a la seva època.

Imatge antiga del Gran Hotel Casino de la Rabassada /

.

Imatge actual de les restes del Gran Casino de la Rabassada /

Soler Finques

I és que el Gran Casino comptava també amb jardins de plantes exòtiques, fonts i escalinates monumentals, a més de les seves sales de joc, orquestra i una cridanera proposta gastronòmica, amb un xef portat directament de París. L’ambició del projecte era tal que el parc d’atraccions incloïa fins i tot una muntanya russa dissenyada pel nord-americà LaMarcus A. Thompson, inventor i precursor de les muntanyes russes modernes. Més de 300 convidats van assistir a la seva reinauguració.

En els anys posteriors, van passar per allà membres de les elits no només barcelonines, sinó també espanyoles i europees, a la recerca de diversió i luxe.

Antiga muntanya russa casino Rabassada /

Arxiu

Imatge actual del Gran Hotel Casino de la Rabassada /

Soler Finques

Però la seva etapa daurada va durar poc més d’una dècada. El 1924, Primo de Rivera va prohibir el joc i llavors va començar el declivi del negoci. Finalment, el Gran Hotel i Casino va tancar les portes el 1934. Durant la Guerra Civil, es va utilitzar com a refugi antiaeri, magatzem d’armes i caserna. Quan va acabar la guerra, el 1940, el propietari va decidir enderocar la construcció. D’aquell complex de luxe amb prou feines van sobreviure alguns elements, com a part del mirador, els túnels pels quals passava la muntanya russa, així com parts d’escales i murs.

Imatge actual del Gran Hotel Casino de la Rabassada /

Soler Finques

Futur incert

Notícies relacionades

Avui, el lloc presenta un aire fantasmagòric. Des de la carretera de la Rabassada encara es poden veure les restes de l’antiga façana principal i arcs d’estil neomudèjar, coberts de molsa i plantes que, al llarg dels anys, han anat colonitzant les ruïnes. A més, aquest lloc arrossega històries i llegendes que li afegeixen més misteri, sobre grans fortunes perdudes amb el joc i fins i tot sobre homes que, després d’arruïnar-se, es van suïcidar per evitar un escàndol familiar. De fet, un dels rumors que es van propagar deia que el casino tenia una habitació insonoritzada amb una pistola a disposició dels clients en mala ratxa.

Ara, després de més de 80 anys d’abandonament, les ruïnes del Gran Casino de la Rabassada surten a la venda per 1,7 milions d’euros. El seu futur comprador (públic o privat) tindrà l’opció de rehabilitar les restes que encara es conserven i, amb una mica d’imaginació (i possibilitats econòmiques), donar-los un nou ús que respecti el paisatge que l’envolta, molt diferent del que tenia en els seus inicis. Quedarà per veure si es converteix en un espai per a esdeveniments o petits concerts, en un centre cultural o de tallers educatius, o potser en un set de rodatge.