Les joves utilitzen cada vegada menys el cotxe en el dia a dia

La dona ha canviat molt poc la seva manera de desplaçar-se en els últims deu anys a Barcelona i Catalunya. És el col·lectiu que més aposta per la mobilitat sostenible. Més del 70% dels seus desplaçaments els realitza en transport públic o a peu, en bicicleta i patinet. De fet, són elles les que estan liderant de manera més decidida l’abandonament del vehicle privat en el seu dia a dia. Fins als 29 anys, ja només l’utilitzen en dos de cada deu desplaçaments –el 2015 era el 30%– a la província de Barcelona, segons l’Enquesta de Mobilitat Dia Feiner (EMEF), que elabora l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM).

En qüestió de mobilitat, no obstant, "hi ha una bretxa que es manté de manera estructural", lamenta Margarita Martínez, doctora en enginyeria civil i professora de l’àrea de Transport i Infraestructures de la UPC.

L’evolució

Mentre que en la joventut els desplaçaments són una mica més similars amb independència del gènere, les coses canvien de manera abrupta a partir dels 30 anys. Llavors apareix un patró constant: elles sostenen la mobilitat quotidiana relacionada amb les cures, les gestions i els trajectes curts, que es realitzen a peu, i amb transport públic. Per contra, "el cotxe continua sent el gran reducte masculí i, malgrat que la distància s’escurça, existeixen diferències de fins a 15 punts", assenyala Martínez.

L’experta no dubta a qualificar el transport públic de "clarament femení". Les xifres ho corroboren: el 80% de les persones usuàries del bus a l’àrea metropolitana de Barcelona són dones. Per aquest mateix motiu, elles "són les principals usuàries de l’espai públic i també les més afectades per la qualitat de les voreres i la seguretat urbana", incideix Martínez. Per això, els canvis que "redueixen la dependència del cotxe", milloren el transport i transformen l’espai públic per al vianant "tendeixen a afavorir la mobilitat de les dones".

Això sí, mentre les noves generacions abandonen el vehicle privat, la motorització de la generació del baby-boom sí que s’aprecia en el fet que les dones més grans de 65 anys utilitzen molt més el cotxe que la resta.

Rols socials

"La mobilitat reflecteix els rols i les dinàmiques socials", coincideix Monika Maciejewska, del Grup d’Investigació en Mobilitat, Transport i Territori del Departament de Geografia de la UAB. El repte pendent també és la bicicleta, que continua sent minoritària entre les dones: només la utilitza el 18% en l’àrea metropolitana de Barcelona, davant el 30% a la gran ciutat.

L’experta en planificació urbanística, seguretat urbana i també membre del Col·lectiu Punt 6, Sara Ortiz, considera que el que més ha canviat en l’última dècada és que ara s’estudien els fluxos de mobilitat a causa del seu impacte i a la necessitat de millorar-los. D’aquesta manera, la disponibilitat de dades ha permès visibilitzar també els desplaçaments relacionats amb les cures, quan històricament la mirada s’havia centrat només en la mobilitat per feina.

"S’ha fet evident una diversitat en la mobilitat que sempre ha existit. A partir d’aquí, les polítiques de mobilitat estan començant a implementar millores", explica Ortiz. No obstant, en els centres de decisió "l’espai està molt masculinitzat, i si no som a la taula és més difícil canviar les coses", afegeix l’experta en urbanisme i mobilitat.

Centres de decisió

Precisament, l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) ha creat el grup La Mirada, format per tècniques de la institució, que s’encarrega d’aportar una perspectiva de gènere a les actuacions. "Les usuàries de l’autobús són majoria i, per garantir la percepció de seguretat, estem instal·lant parades ben il·luminades i amb plafons transparents", que ofereixen més tranquil·litat al col·lectiu, diu la consellera de Mobilitat Sostenible de l’AMB, Elisabet Latorre.

Notícies relacionades

El Port Vell crearà dues zones verdes

L’antic Imax acollirà a partir de l’1 de juliol un centre d’art immersiu

Així mateix, 16 línies del NitBus metropolità ja permeten sol·licitar la parada a demanda, cosa que evita a les passatgeres haver de caminar soles de nit més del necessari. "Millorar la percepció de seguretat i combatre actituds de violència masclista i racista, que es donen amb assiduïtat en el transport públic i tenen un impacte directe sobre les usuàries, és un aspecte clau en el qual cal actuar", corrobora Ortiz.

A més, "les noves tecnologies, ben aplicades a la mobilitat, beneficiaran tothom, però les dones no seran les primeres a adoptar-les", afegeix l’enginyera experta en mobilitat de la UPC. Adverteix que "l’afinitat dels homes amb la tecnologia i la seva menor percepció del risc farà que ells les provin primer".