El 75% dels joves no fan servir el català en l’oci i els esports

Vicent Climent, gestor del projecte, situa el punt d’inflexió en el moment en què els alumnes surten de classe. "Quan posen un peu fora de l’aula, és un altre món", assenyala. Segons les dades recopilades, que es van presentar ahir, l’ús del català és "molt minoritari" en les relacions horitzontals (de jove a jove), de manera que el castellà es manté com la llengua predominant en tres de cada quatre converses. El català afronta un notable repte demogràfic: el 2025, per primera vegada, les persones de menys de 35 anys nascudes a l’estranger van assolir a Barcelona el 50%

Nacho Sorolla, membre de la Secció Filològica de l’IEC, va afegir durant la presentació que Barcelona no només se situa per sota de la mitjana catalana en ús social, sinó que pateix un desgast generacional. En la seva observació qualitativa, destaca que avui un jove que parla en castellà passa més desapercebut en un grup, mentre que un de catalanoparlant crida més l’atenció.

Llengua "natural" o "marcada"

La interpretació de Climent apunta a una diferència en la percepció dels dos idiomes. Per a gran part de la joventut barcelonina, el castellà funciona com la llengua natural, la que s’utilitza inconscientment. Per contra, l’estudi identifica que el català acostuma a ser percebut com un llenguatge "connotat", sovint vinculat a l’acadèmic o institucional.

"Molts monitors ens diuen que als joves el català no els interessa, però el català no és un objecte, és una llengua vehicular", destaca Climent. Aquesta dinàmica evidencia, al seu judici, que ha deixat de ser la llengua de referència en l’àmbit social i que el castellà s’ha consolidat com l’opció per a l’entreteniment juvenil.

L’estudi també destaca una dinàmica de "verticalitat" entre adults i joves. L’ús del català s’incrementa fins a la franja del 30% al 40% quan un instructor es dirigeix al grup en aquesta llengua. "Quan el monitor parla català, la llengua s’activa una mica més entre el col·lectiu", observa Climent. No obstant, el responsable del projecte lamenta l’absència de polítiques lingüístiques explícites als equipaments juvenils i esportius municipals. Sobre el terreny de joc, la llengua d’ús depèn de l’elecció individual de cada professional, cosa que comporta que, davant la falta d’una directriu clara, la inèrcia social afavoreixi l’ús majoritari del castellà.

Notícies relacionades

Adif buida l’aparcament i tanca amb una tanca el perímetre per a l’enderroc imminent de l’antiga estació centenària de La Sagrera

La línea L5 del metro de Barcelona se reforzará en hora punta para dar respuesta a un incremento de usuarios por la crisis de Rodalies

Per revertir l’actual inèrcia lingüística, entitats com Òmnium Cultural aposten pel lideratge dels entrenadors en la campanya L’esport treu la llengua, enfocant-se en la repercussió del tècnic com a referent directe per al grup. Segons Ignasi Buyreu, responsable de l’ESIDE (Escola Superior d’Innovació de l’Esport) i de la UFEC, el paper del monitor és clau per trencar la tendència al castellà, ja que, "allí on l’entrenador o entrenadora manté el català amb naturalitat, el grup s’adapta".

En una línia similar, Marina Masseguer, del Consorci per a la Normalització Lingüística, remarca que aquests professionals són clau en la percepció de la llengua, perquè "el monitor o monitora té el poder de decidir quina és la llengua no marcada, l’habitual en aquest entorn".