Conclouen sense processaments els bombardejos de Mussolini a BCN

Una associació d’italians residents a Catalunya va presentar el juny del 2012 una querella als jutjats de Barcelona per crims de guerra i de lesa humanitat contra militars italians –i, subsidiàriament, contra el Ministeri de Defensa i el Govern del seu país– pels bombardejos sobre Barcelona entre 1937 i 1939. Ara, 14 anys després, la jutge de Barcelona Olalla Ortega Herrero, a petició de la fiscalia, ha acordat la conclusió del sumari sense processament, al considerar-se exhaurides totes les vies d’instrucció i al no haver pogut acreditar-se que en l’actualitat continuï viva alguna de les persones responsables d’aquestes accions de l’aviació de Benito Mussolini.

La querella es va presentar a la Ciutat de la Justícia de Barcelona per representants de l’Associació AltraItalia, fundada l’abril del 2009 per italians antifeixistes residents a Barcelona, després que l’Audiència Nacional rebutgés mesos abans una denúncia presentada en el mateix sentit. Un dels objectius era forçar el Govern italià a demanar perdó pels bombardejos sobre Barcelona durant la Guerra Civil, executats per les forces del dictador.

Els querellants relataven en el seu escrit que entre el 13 de febrer de 1937 i el 29 de gener de 1939, durant la Guerra Civil espanyola, Catalunya –i, especialment, Barcelona– va ser bombardejada de forma intensa per l’aviació italiana, sense que existís declaració de guerra entre Espanya i Itàlia. Els atacs es van saldar amb un mínim de 4.736 morts en 143 poblacions catalanes, mentre que a Barcelona es van llançar més d’un milió de bombes, que van afectar 1.808 edificis, segons recull l’escrit. Per als denunciants, l’aviació italiana va actuar en virtut d’un acord entre Benito Mussolini i Francisco Franco.

Comissions rogatòries a Itàlia

Per esbrinar la identitat dels responsables, el jutjat de Barcelona –segons recull la interlocutòria notificada ahir– ha remès aquests anys nombroses comissions rogatòries al Ministeri de Defensa italià per determinar la filiació dels que van participar en les missions i certificar les corresponents fes de vida i la seva situació actual. L’objectiu era conèixer el seu parador per citar-los i prendre’ls declaració. A més, es va sol·licitar informació al Ministeri de Defensa espanyol. En aquest sentit, la jutge precisa que no ha aparegut cap referència del personal que componia les esquadres que van bombardejar la capital catalana, ni dades suficients per identificar-les. Tampoc s’ha localitzat en l’Exèrcit espanyol l’expedient militar relatiu a l’entrega d’una medalla commemorativa d’aquests bombardejos a un militar italià.

Notícies relacionades

Cau una banda que robava a persones grans en caixers de Barcelona i Arenys de Mar

Cornellà inverteix 3,2 milions d’euros en un “ambiciós pla” per reparar les voreres de la ciutat i millorar l’accessibilitat

En relació amb la comissió rogatòria a Itàlia, després d’"infinitat de reiteracions" i recordatoris de compliment, les autoritats del país transalpí van informar que, dels 21 querellats, només se’n va identificar quatre, tots morts. De la resta, "no és possible rastrejar la seva identitat", ja que existeixen altres persones amb el mateix nom i dates compatibles. L’única persona identificada com a viva va ser L. G., nascut el 1914, que va manifestar que no va participar en cap bombardeig, sinó en tasques de reconeixement; aquesta persona va morir durant la instrucció de la causa. Alguns aviadors consten com a morts i d’altres no hi ha referència sobre la seva participació en els bombardejos sobre Barcelona.En relació amb la comissió rogatòria a Itàlia, després d’"infinitat de reiteracions" i recordatoris de compliment, detalla la jutge, les autoritats del país transalpí van informar de què, dels 21 querellats, només es va identificar a quatre, i tots havien mort. De la resta, "no és possible rastrejar la seva identitat", ja que existeixen altres persones amb el mateix nom i dates compatibles. L’única persona que, pel que sembla, es va identificar com visqui va ser L. G., nascut el 1914, a qui va prendre declaració judicial i que va manifestar que no va participar en cap bombardeig, sinó únicament en tasques de reconeixement; aquesta persona va morir durant la instrucció de la causa. Respecte a un llistat d’aviadors, alguns consten com morts i d’altres no hi ha cap referència sobre la seva participació en els bombardejos sobre Barcelona.

Només s’ha pogut confirmar la participació del pilot C. G., que va obtenir la medalla de plata al valor militar com a comandant d’un esquadró de bombarders, tot i que no s’ha pogut determinar si continua viu ni localitzar-lo, ja que va néixer el 1902. El capità de vaixell M. V., que estava al capdavant del creuer Eugenio di Savoia, va morir el 1962. Davant la impossibilitat de continuar la investigació, la fiscalia va sol·licitar la conclusió del sumari sense processament, petició que va ser atesa per la jutge.Només s’ha pogut confirmar la participació del pilot C. G., que va obtenir la medalla de plata al valor militar com a voluntari comandant de l’un esquadró de bombarders, tot i que no s’ha pogut determinar si segueix viu ni localitzar-lo, ja que va néixer el 1902. El capità de vaixell M. V., que estava al comandament del creuer Eugenio di Savoia, va morir el 1962. Davant la impossibilitat de continuar la investigació i "haver-se practicat les diligències essencials", la Fiscalia va sol·licitar la conclusió del sumari sense processament, petició que ha sigut atesa per la jutge.