Un director català i el ‘Mata Mua’ en la inauguració

El futur Thyssen de Barcelona acapara titulars des de fa gairebé dos anys, quan es va saber que l’antic cine Comèdia del passeig de Gràcia es transformaria en un museu que té un fort component de llegat personal per a la baronessa, que va passar la seva infància a Barcelona. A falta de la tramitació urbanística necessària per a la reforma (que suposarà ampliar un immoble protegit pel seu valor cultural), Carmen Thyssen ja somia amb la inauguració, un esdeveniment que, assegura, serà "de primer ordre".

En conversa amb EL PERIÓDICO, la baronessa afirma entusiasmada que entre els seus plans figura portar de Madrid algunes joies de la Col·lecció Thyssen, que podran veure’s a Barcelona per a l’ocasió. "Tinc ganes que el Mata Mua estigui en l’obertura del Thyssen a Barcelona", explica. "Em fa molta il·lusió, igual que a molta gent. I que estigui entre els grans mestres catalans", afegeix, amb referència al que serà un dels eixos artístics del museu: el modernisme català, on destacaran peces de Ramon Casas, Santiago Rusiñol i Eliseu Meifrèn. "Portarem quadros espectaculars internacionals per a les exposicions temporals", resumeix.

En el seu dia polèmic quadro de Paul Gauguin és a la llista de desitjos per a una posada de llarg que serà "de primeríssima qualitat", explica Juan Manuel Sevillano, la figura que està orquestrant el desembarcament del museu i managing director de l ’ala cultural i educacional del fons d’inversió Stoneweg, darrere de l’operació. "Ens movem en la Champions", apunta el que va ser gerent de la Fundació Gala-Salvador Dalí durant 20 anys. "L’afany de la baronessa és projectar la seva col·lecció i fer-la assequible al públic", afegeix.

A la baronessa li agradaria que el futur director o directora del museu fos d’aquí. "El museu és català. Jo voldria que el director fos català. Ha de comprendre el que és Catalunya. Algú amb experiència i caixet, però d’aquí", afirma. Cervera confessa que són molts els directors de museus de Barcelona que l’han felicitat pel nou projecte. "Em diuen que el nou museu els ajudarà a ells perquè obrirà un nou camí per a Barcelona. Fins i tot les botigues del passeig de Gràcia m’han felicitat. Estan tots molt contents".

El modernisme català és una de les èpoques pictòriques que sempre han entusiasmat Carmen Thyssen. En més d’una ocasió ha lamentat que no estigui prou valorat, ni en l’àmbit internacional ni local, una cosa que el futur museu espera canviar. "Aquí hi havia grans col·leccionistes. Però després no s’ha tingut en compte el valor artístic de molts quadros catalans. Tenim molt bones peces de la transició entre el segle XIX i principis del XX, ens ve de gust explicar aquests moviments que tenen una força enorme, com l’univers Gaudí". La col·lecció modernista voreja les 400 peces, òbviament no hi cabran totes, així que la idea és conjugar la rotació al museu amb el préstec per a exposicions internacionals. Les obres dipositades al MNAC el 2004 (64 obres que havien estat 11 anys al monestir de Pedralbes) també aniran al nou museu, segons la baronessa.

Respecte a la seva filla Carmen, que va acompanyar la baronessa el dia de la presentació del museu al Saló de Cent davant la societat civil catalana i que també figura a la Fundación Arte y Legado, Cervera explica que tindrà "una participació activa en les inauguracions" malgrat els compromisos derivats de la seva etapa universitària. "Jo, sense que se n’adonessin i sense forçar, als meus fills sempre he intentat introduir-los al món de l’art. Tots tenen una idea del que és, perquè he procurat acostar-los sense amargar-los". Segons la baronessa, la seva filla Carmen ha donat mostres d’"una sensibilitat" cap al món de l’art i està aprenent en tots els àmbits, de la història al col·leccionisme.

Ampliar el teixit cultural

Notícies relacionades

Carmen Thyssen: "M’agradaria tenir liquiditat per col·leccionar més obres d’art"

"Ha sigut horrible, no aniré a classe"

Sevillano remarca que la intenció del museu és "aportar un element que està infrarepresentat en el teixit cultural de Barcelona". "Aquest projecte neix per voluntat de Tita. És un museu d’origen privat, un museu de col·lecció de col·leccionista. Per tant, l’única responsabilitat, l’única responsabilitat, l’únic gust i interès són els del col·leccionista. És una cosa que ha existit a la ciutat, però que ha anat perdent protagonisme. Ho tornarem a posar a sobre de la taula i creiem que no resta protagonisme a la infraestructura d’altíssima qualitat que té Barcelona de museus públics o semipúblics. L’important és que estem ampliant i densificant el teixit cultural de la ciutat. Sempre he pensat que en l’alta cultura no hi ha competència, sinó concurrència".

Per Sevillano, Barcelona i bona part del seu patrimoni arquitectònic i artístic no s’entén sense el mecenatge i el col·leccionisme privat dels segles XIX i XX, i el projecte del nou Thyssen es mira en aquell passat. "El que intentem és posar en valor això que Barcelona va inventar i que contrasta amb les col·leccions reials de les monarquies europees", conclou.