L’arxiu inèdit de la BCN modernista

Francesca Portolés ha dedicat una bona part de la seva vida a divulgar l’obra i la memòria d’aquest fotògraf invisible. Doctora en belles arts, pintora, fotògrafa i professora jubilada, Portolés va descobrir el llegat de Comas per mitjà de la seva família política. Prop de 3.000 fotografies, majoritàriament plaques estereoscòpiques, que no havien sortit mai de l’àmbit familiar. D’aquella troballa en va néixer la seva tesi doctoral, que reconstrueix la vida del metge-fotògraf.

¿Qui era Cèsar Comas?

Comas va ser un metge barceloní, introductor dels rajos X a Espanya, explica Portolés, a banda també d’un gran aficionat a la fotografia. Quan Wilhelm Röntgen va presentar els rajos X, el desembre de 1895, Comas encara cursava l’últim any de medicina, tot i que ja exercia com a fotògraf oficial de la facultat. Va viatjar a Alemanya per conèixer l’invent i reproduir-lo a Barcelona. Després de fer uns quants assajos, el 24 de febrer de 1896, tot just dos mesos després de l’anunci de Röntgen, Comas va presentar en públic les primeres radiografies fetes al nostre país.

El doctor Comas va consagrar la seva vida a l’estudi de la radiologia. L’exposició prolongada als rajos X li va provocar un tumor cutani, que va obligar a amputar-li el braç esquerre el 1935. Tampoc va poder tenir fills. Després de la seva mort, el 1956, enmig d’un gran oblit, la seva obra fotogràfica va passar a la família de la vídua, Florinda Ulacia. Un oblit que persisteix, atès que l’únic homenatge al doctor en la llista de carrers de Barcelona eren uns jardins de Vallcarca sacrificats fa dos anys per construir-hi un institut a desgrat de l’oposició veïnal.

Un tresor a les golfes

Durant dècades, la col·lecció va quedar guardada en unes golfes. Fins que Francesca Portolés va trobar el tresor: milers de fotografies inèdites de Barcelona. Unes imatges que documenten no solament aspectes clínics, sinó també la vida social i urbana del primer terç del segle passat. Mentre inventariava tot aquest fons, Portolés en va fer còpies per contactes de les plaques. Unes còpies que custodia amb cura entre llibres, retrats, càmeres antigues i altres records. "Els meus nets diuen que aquesta casa és una mena de museu", fa broma. Guarda els contactes en capses, minuciosament endreçats per temes: edificis singulars, festes populars, obres i demolicions...

Portolés ha mostrat a EL PERIÓDICO les joies de l’arxiu del doctor Comas. Hi conviuen les imatges familiars i mèdiques (de cirurgies, pacients o col·legues de professió) amb fotografies de paisatges, carrers i edificis d’una Barcelona en plena transformació. Va retratar la ciutat nova que naixia amb l’Eixample i també la ciutat vella que desapareixia: els carrerons destruïts per obrir la Via Laietana o les esglésies i convents arrasats durant la Setmana Tràgica.

El modernisme, en temps real

Les imatges més populars de l’arxiu són les que mostren la construcció de la Barcelona modernista. La més cèlebre, sens dubte, és la foto d’un ramat de cabres al costat de la Sagrada Família. Menys conegudes són les fotografies de la Pedrera, un dels pocs testimonis de l’edifici en obres. Una altra joia de la col·lecció són unes fotografies en color (potser les primeres) de l’Hospital de Sant Pau el 1911, amb els pavellons encara en construcció, entre descampats i ramats d’ovelles.

Comas va experimentar amb diverses tècniques per obtenir imatges en color i va ser un dels primers catalans a fer servir plaques autocromes, amb què va aconseguir retratar l’acolorida papallona tatuada al braç d’un mariner anglès, que havia acudit a l’hospital per una apendicitis. Va ser el 5 d’octubre de 1908. El doctor solia anotar a la placa de vidre la data i fins i tot l’hora de la captura. Com a bon científic, era molt metòdic.

Notícies relacionades

El restaurant amb més ‘networking’

Cinc dies de vaga a FGC a partir de dimarts

Comas va retratar la vida barcelonina del moment, si bé no va publicar pràcticament cap de les fotografies. Des del balcó de casa seva, a la Gran Via de les Corts Catalanes, 613, va ser testimoni privilegiat de les desfilades de carrosses monumentals a les rues de carnestoltes del passeig de Gràcia. Una tradició perduda, igual com el mercat de xais de Pasqua, al passeig de Sant Joan, o la fira de galls dindis de Nadal, a la rambla de Catalunya.

Com un fotoreporter, va testimoniar la inauguració del monument al doctor Robert i el multitudinari homenatge del catalanisme a Àngel Guimerà, celebrat el 1909. També va viure la culminació de la façana neogòtica de la catedral, quan l’estàtua de Santa Helena es va col·locar dalt del cimbori. Hi ha fotografies de gran valor documental, que immortalitzen una Barcelona desapareguda: la muntanya russa del Saturno Park, a la Ciutadella, el velòdrom de Sants i l’Hipòdrom de Can Tunis, on va presenciar un dels primers vols d’aeroplans a la ciutat, el 1911.