La Sagrada Família culmina els 172,5 metres de la torre de Jesús

Amb les banderes de Catalunya i el Vaticà acabades d’hissar a dalt de tot de la torre, tal com marca el cànon quan un edifici cobreix aigües, Jordi Faulí, arquitecte en cap de les obres, va celebrar a peu de carrer la fita. Va donar explicacions tècniques de l’operació, res que no se sabés per endavant, però potser el més cridaner era que mirava de dissimular la seva emoció interior. "Ha sigut un dia d’alegria, molt bonic, per tota la gent que ho ha fet possible", va dir.

La Sagrada Família va arribar a la seva cota màxima, a 172,5 metres del terra, una altura que, tret que un futur govern municipal decideixi el contrari, serà per sempre el sostre de la ciutat. La torre de Jesús està feta, però no acabada i, com hem dit, molt menys inaugurada. Serà a partir del 2027, gràcies que part de la seva estructura és vidrada, un mirador excepcional des d’on es pot contemplar l’Eixample i la resta de la ciutat. Però des del punt de vista religiós serà una mica més, serà el sostre que allotjarà l’Agnus Dei, una figura simbòlica que representa el sacrifici de Jesucrist, de què en la història de l’art hi ha magnífics exemples, com el retaule de l’Adoració de l’anyell místic de Gant, i que en el cas de la Sagrada Família serà una obra de l’artista italià Andrea Mastrovito. Una exposició a la Casa de l’Almoina permet visitar fins al pròxim 9 de juny les maquetes i els dibuixos preparatoris d’aquesta obra.

L’alçat de l’última peça de la creu, una estructura de 13 tones de pes, va ser ahir la guinda de la visita per als que tenien una entrada per visitar el temple, per als que s’acontenten amb conèixer-lo només des dels voltants i, també, per a tots aquells veïns de Barcelona que, des de més a prop o més lluny, des de les finestres de les seves cases o despatxos veuen dia a dia la Sagrada Família. Com Nani Camp, que dijous, tot just anunciar-se la coronació arquitectònica, va preparar una càmera per tenir el seu propi time lapse de la jornada. O els privilegiats empleats de la Torre Glòries, perquè Jean Nouvel, pare d’aquest segon sostre de la ciutat, era un enamorat de Gaudí, i per això va dissenyar les finestres encarades a ponent de manera que emmarquessin, com si fossin quadres a la paret, la Sagrada Família. O com Xiao, veïna de la plaça de la Sagrada Família, amb unes vistes excepcionals sobre l’espectacular operació d’alçat i que ha prestat la seva terrassa per tenir vistes privilegiades del moment.

Es quedaven sorpresos els transeünts de l’avinguda Gaudí ahir al matí quan se’ls explicava quines eren les veritables dimensions d’aquesta creu per fi completa. Són 17 metres, l’equivalent a un edifici de cinc plantes. És poc menys que l’equivalent de l’altura mitjana de les finques de l’avinguda Gaudí, l’únic que a peu de carrer no ho sembla. Tampoc és fàcil d’apreciar amb detall la geometria de cada un dels seus braços, una altra senya d’identitat de l’arquitecte de Reus, una base quadrada que, a partir d’un doble gir a cada sentit, acaba per ser un hexàgon. Idèntica forma tenen les columnes de la nau principal de la basílica. I encara és molt menys distingible des del carrer el text en llatí que en trencadís lloa la figura de Jesús, "Tu solus Sanctus, Tu solus Dominus, Tu solus Altissimus".

Nomé una torre acabada

Notícies relacionades

BCN insta el taxi a digitalitzar-se per ser més competitiu

Open Barri, el ‘fill’ del 48 Open House

En vida, Gaudí només va poder veure acabada una de les torres, la de Bernabé, primera per l’esquerra segons es mira de cara la façana del Naixement. ¿Estaria satisfet amb el resultat final de la torre de Jesús? Una de les maneres de viatjar a les idees que l’arquitecte tenia al cap quan estava immers en aquest projecte són les quatre publicacions monogràfiques que li va dedicar a aquest projecte l’Associació Espiritual Devots de San José dins de la revista periòdica que portava a impremta amb el nom El propagador de la devoción de San José. Als seus 60.000 associats informava puntualment de l’avenç dels treballs i, com hem dit, en quatre ocasions va llançar uns àlbums especials.

Al quart àlbum, de 52 pàgines, no només s’ofereix una visió general del temple, sinó que inclou, a més, una fotografia de la maqueta, probablement anterior a 1919, en què es mostra com estava previst il·luminar la creu de la torre de Jesús, "mitjançant potents focus, que projectessin uns feixos de llum sobre la ciutat". Segons apunta aquell quart àlbum, Gaudí desitjava que la creu brillés de dia pels reflexos del seu esmalt i, de nit, per la llum dels focus situats al cim de les torres dels evangelistes i els apòstols. No serà fins a la inauguració oficial, ja a l’estiu, que es podrà comprovar el resultat d’aquest efecte, almenys de nit.