"Barcelona és un amplificador d’oportunitats"
Leonardo Velásquez /
Leonardo Velásquez és un colombià de 32 anys, criat a Bogotà en una família diversa, marcada per la migració i diversos orígens regionals que reflecteixen la història recent de Colòmbia. Actualment viu a Barcelona, una ciutat que ha influït en la seva mirada sobre la identitat i la diversitat. Hi ha consolidat una carrera en innovació, estratègia i tecnologia, ha treballat amb empreses globals i ha liderat avui projectes d’insights de mercat i estratègia de producte a CoinsPaid, per integrar intel·ligència artificial, disseny i negoci.
¿Per què vas triar Barcelona?
Hi vaig fer l’intercanvi universitari fa deu anys i vaig connectar profundament amb la ciutat. Llavors vaig treballar en un projecte social sobre habitatge en un antic edifici bancari ocupat, el Gernika, al Raval, liderat per l’ETSAB. Va ser una finestra per entendre les dinàmiques socials i d’habitatge que defineixen Barcelona. Em va agradar tant el projecte, no per la seva forma, sinó pel seu rerefons, que vaig saber que tornaria. Van passar cinc anys, ja estava centrat en la tecnologia i la innovació, i Barcelona encara brillava més. Així que vaig fer el salt.
¿Quins aspectes de la ciutat destacaries com positius?
Barcelona és un amplificador d’oportunitats si ets un treballador ambiciós. Té una energia que impulsa, un ecosistema que et desafia i et recompensa. Si vens amb propòsit, la ciutat et torna el doble. Hi he trobat l’equilibri entre l’àmbit professional i l’humà, entre el rigor i la creativitat. Té història, natura, bellesa, cultura i sol. És magnètica i encantadora: una ciutat que inspira i atrapa.
¿I quins aspectes creus que s’han de millorar?
Barcelona, com tota ciutat viva i complexa, enfronta grans desafiaments. L’accés a l’habitatge s’ha convertit en una barrera real per a la meva generació: quan tenir una llar digna es torna un luxe, la ciutat perd una part de l’essència. No és només un problema econòmic, sinó també social i cultural. S’hi afegeix la precarietat salarial, sobretot entre joves qualificats, que sovint treballen per a empreses estrangeres o acaben anant-se’n per manca de condicions competitives. És un problema estructural que, si no s’aborda, pot erosionar el talent local. També crec que la ciutat ha de repensar la seva relació amb el turisme. El model actual, basat en el volum, tensiona la vida quotidiana i encareix serveis bàsics. Barcelona podria liderar un turisme més sostenible, cultural i tecnològic, que aporti riquesa sense diluir la identitat dels barris.
¿Què és el que més trobes a faltar de Colòmbia?
L’espontaneïtat i l’alegria de la meva gent. Amb el temps n’he trobat una mica aquí, però Colòmbia en té una vibració única: és un país on la gent et saluda fins i tot a la fleca. Aquesta calidesa quotidiana t’acompanya sempre. Tant de bo qui llegeixi això s’animi a conèixer-la i sentir aquesta energia de primera mà.
Notícies relacionades¿Com imagines la Barcelona dels pròxims anys?
Somio una Barcelona que estigui més connectada amb l’Amèrica Llatina, on la innovació i la creativitat serveixin de pont entre cultures. Crec que som regions molt compatibles: compartim una visió emocional de la vida, una manera d’entendre la feina que combina rigor i passió. La ciutat de Barcelona és un lloc en què les idees troben la seva llar, i m’agradaria pensar que, amb molts d’altres, crearem el canvi que somiem, pas a pas, projecte a projecte, amb la il·lusió de construir aquí, en aquesta ciutat, l’obra de la nostra vida. M’inspira pensar que Gabriel García Márquez es va formar aquí. Em fa molta il·lusió reproduir aquesta història.
