L’AMB demana ajuda al ministeri per reparar els danys de l’onatge al litoral
L’informe metropolità assegura que les destrosses causades són similars a les provocades per la borrasca Gloria el 2020. Reclama a Transició Ecològica "intervencions de caràcter estructural i de llarg termini" per revertir la regressió de les platges.
El crit de socors recurrent a les platges de Barcelona torna a retrunyir pel temporal de llevant que va tenir lloc entre els dies 18 i 21 d’aquest gener. Un balanç de danys de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), administració competent de la cura del litoral barceloní, revela afectacions greus per l’anomenada borrasca Harry. Les més destacables són l’enfonsament d’un passeig marítim a Badalona, la regressió en l’ample de la zona de sorra en municipis com la mateixa Barcelona, Gavà i el Prat de Llobregat, la pèrdua de 300 metres de passarel·les i danys en 50 bancs i dutxes.
L’informe metropolità assegura que un temporal així, que ha deixat onades de fins a sis metres d’altura a Badalona o de gairebé cinc metres al delta del Llobregat, "no es veia des del Gloria, el gener del 2020". Durant els últims anys, les pèrdues de sorra de totes les platges s’han anat acumulant, cosa que implica que el litoral sigui cada vegada més fràgil i estigui exposat a danys importants en cas de temporal. L’artificialització del litoral no permet que arribi sorra a la platja i, amb cada borrasca, una part se’n va i no torna, diuen fonts metropolitanes. "Pel canvi climàtic, el nivell del mar ha pujat i els temporals són més freqüents i intensos, amb més onatge i energia", lamenten.
Davant aquesta situació, l’AMB reclama una vegada més al Ministeri de Transició Ecològica "intervencions de caràcter estructural i de llarg termini" per revertir la regressió que pateixen les platges, estabilitzar-les i recuperar-les.
Pèrdua de sorra gairebé total
Ramon Torra, gerent de l’AMB, afirma que "davant la situació actual, es fan imprescindibles actuacions d’emergència d’aportació de sorra i protecció del litoral, a fi que no es repeteixin danys tan greus amb possibles afectacions a la línia de ferrocarril o altres infraestructures".
A causa de la seva orografia i orientació, les platges del litoral metropolità nord, especialment les de Badalona i Montgat, han patit l’impacte més important. A Badalona, la situació ha fet saltar les alarmes: una part important del passeig marítim de la platja de la Barca Maria s’ha enfonsat, un sector que ja havia quedat debilitat arran del temporal del Nadal passat. Tant en aquesta platja com a la del Cristall, la pèrdua de sorra ha sigut gairebé total: ha desaparegut pràcticament tota l’amplada que quedava. A més, la força de les onades va provocar un trencament al col·lector de Llevant, cosa que va obligar a instal·lar un bypass d’emergència per evitar abocaments d’aigües residuals al mar.
A la zona sud, el Prat de Llobregat ha vist com la seva línia de costa ha retrocedit més de 20 metres a les platges de Can Camins i la Roberta, cosa que ha provocat la desaparició completa de la platja en alguns sectors. L’avanç del mar va ser tal que l’onatge va arribar a la carretera, de manera que va obligar a tancar-la al trànsit, i "va afectar greument sistemes dunars i espais protegits", afirmen fonts de l’AMB. A Gavà, la pèrdua de sorra va arribar als 40 metres d’amplada en alguns punts, i han desaparegut uns 400 metres del front dunar al costat dels seus tancaments de protecció. Per la seva banda, a Castelldefels, la inundació es va veure agreujada perquè l’onatge va tapar els col·lectors i rieres, i va impedir el drenatge correcte de l’aigua de pluja.
L’inventari de danys materials també és extens. S’estima la pèrdua de més de 300 metres de passarel·les i danys en 50 bancs, 20 papereres i nombrosos elements de mobiliari. Almenys 20 plataformes de dutxa han quedat descalçades en platges de Badalona, Barcelona (incloent-hi la Barceloneta i la Nova Mar Bella), el Prat i Gavà. A Barcelona, fins i tot el sistema de megafonia ha quedat fora de servei per danys en les instal·lacions. Als perjudicis materials se sumen els mediambientals: les crescudes dels rius Llobregat i Besòs han arrossegat a les platges unes 100 tones de residus i canyes, una acumulació que previsiblement continuarà durant les pròximes setmanes.
Minimitzar els efectes
La gestió integral de les platges metropolitanes ha obligat l’AMB a assumir una especialització efectiva en els fenòmens meteorològics extrems i davant un clima en què els temporals tendeixen a incrementar la freqüència. L’AMB ha establert un protocol durant totes les fases d’un temporal –prèvia, en curs i posterior–, amb l’objectiu de minimitzar els efectes derivats de l’onatge i la pluja, reduir el possible risc quan es descalcen mobiliari o elements fixos i restaurar la normalitat de la manera més àgil.
Les intervencions prèvies a l’arribada del temporal consisteixen bàsicament a retirar els elements i el mobiliari de primera i segona línia de la platja que estiguin més exposats a l’onatge, amb l’objectiu de mirar de minimitzar els possibles danys. En segon lloc, es produeix l’obertura de col·lectors d’aigües pluvials i rieres a mar perquè l’aigua d’aquests cursos fluvials pugui drenar correctament al Mediterrani i evitar la inundació de l’esplanada sorrenca o dels passejos marítims.
Notícies relacionadesLa fase del protocol durant l’episodi es focalitza a monitoritzar els danys i les afectacions de l’onatge i la pujada del nivell del mar a les platges metropolitanes i portar a terme abalisaments o retirar elements fets malbé o descalçats, per evitar danys personals. El pla recomana també no acostar-se a passejos marítims, espigons ni zones pròximes en les quals poden trencar les onades.
Les actuacions posteriors al temporal es basen a restaurar la màxima normalitat en el mínim temps possible a les platges, amb l’adequació dels nivells i la inclinació de la sorra per tornar a instal·lar equipaments i mòduls, la recol·locació d’elements i mobiliari desplaçats pel vent i l’onatge i la reposició d’instal·lacions danyades.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- La caixa negra indica que el tren de Gelida només va tenir cinc segons per frenar abans de xocar contra el mur ensorrat
- Premis literaris Agnès Marquès guanya el Ramon Llull amb una novel·la sobre els límits de la veritat i el periodisme viral
- 'El segon cafè' de La 2Cat L'Editorial de Cristina Villanueva: Rodalies, una bretxa social
- Cas Alvia L’Audiència de la Corunya absol l’exdirector de seguretat en la circulació d’Adif per l’accident d’Angrois
- Caos a la xarxa ferroviària Els catalans es passen al bus i al cotxe davant la incertesa de Rodalies: «Jo ja no me’n fio»
