10 anys d’urbanisme verd a Cornellà

Fa pocs anys, la plaça de la Llibertat de Cornellà era plena de cotxes aparcats als dos costats del carrer. Avui, arbustos i arbres ocupen el seu lloc. És un dels múltiples exemples d’actuacions de naturalització i pacificació que la ciutat del Baix Llobregat ha portat a terme en l’última dècada de la mà de la iniciativa Cornellà Natura. Un projecte a través del qual s’han vehiculat 27 grans actuacions en els últims 10 anys, amb una inversió de 24 milions d’euros –sumant recursos municipals i d’altres administracions– i que han permès a la ciutat guanyar 12.279 nous metres quadrats per al vianant, una superfície "superior a un camp de futbol".

Així ho constata un estudi recent encarregat per l’Ajuntament de Cornellà a la consultora Healthy Cities, que permet constatar que algunes de les actuacions han suposat un augment dels espais verds a la ciutat d’un 12,3%, de més de 10 nous quilòmetres de carrils bici i la reducció d’emissions de diòxid de carboni en un 11,8% des del 2018. La mateixa consultora estima que les transformacions urbanístiques suposen un benefici de 218 euros per persona i any per al sistema de salut i un augment de l’esperança de vida de 0,28 mesos per persona, "calculat a partir de l’increment de l’activitat física".

La primera tinenta d’alcaldia, Emilia Briones, defineix el Cornellà Natura com "un projecte estratègic de ciutat" amb la renaturalització, la mobilitat sostenible i la qualitat de vida com a principals eixos. "Teníem molt clar que invertir en verd al final és invertir en les persones. Les ciutats han de respirar i el verd pot ser un motor de qualitat de vida. No només suposa beneficis ambientals, sinó també urbanístics i econòmics", resumeix Briones.

L’estudi de Healthy Cities remarca que els projectes analitzats han suposat la plantació de 831 arbres –cosa que es tradueix en un increment del 4,3% respecte al 2017– i 65.137 arbustos, però també la creació d’una xarxa de carrils bici segregats o la millora de corredors verds i pacificats per connectar diferents àrees urbanes, com l’avinguda dels Alps o la mateixa rambla Josep Anselm Clavé.

Més enllà dels beneficis quantificats per l’estudi, Briones defensa que les polítiques de pacificació i la creació de noves àrees per passejar també suposen un increment de l’ús de l’espai públic, cosa que es tradueix en més "cohesió" i en un "afavoriment de la convivència".

L’anàlisi de Healthy Cities determina que la densitat arbòria més alta per unitat de superfície es localitza als barris de Gavarra i Sant Ildefons, mentre que si s’observa la quantitat d’arbres per habitant, els registres més elevats es troben a Almeda, Riera i, puntualment, Sant Ildefons.

En la seva avaluació, Healthy Cities recorda que la quantitat de superfície verda per habitant és un indicador "molt rellevant" i que l’Organització Mundial de la Salut (OMS) recomana que hi hagi almenys 10 metres quadrats de zona verda per habitant. Tot i que algunes seccions censals de la ciutat sobrepassen amb escreix aquests 10 metres quadrats, la majoria de barris més poblats encara queden lluny d’aquests estàndards.

‘Desarrollismo’ franquista

Notícies relacionades

El Prat va batre rècord amb 57,5 milions de passatgers el 2025

Quirós insisteix que el futur Clínic ajudarà l’Hospitalet

Bona part d’aquests barris van ser urbanitzats en ple desarrollismo franquista, una època en què es va construir molt, ràpid i sense tenir el verd urbà i l’accés als serveis com a principals prioritats. Això va crear barris amb altes densitats de població que encara perduren, mentre que les diferents administracions han anat portant a terme actuacions per mirar de pal·liar alguns d’aquests dèficits. Briones insisteix que, tot i que el projecte va començar fa 10 anys, "no té data de caducitat" i que des del seu govern continuen "treballant en la mateixa línia amb polítiques transversals des de diferents àrees". A més, apunta que la majoria de les dades de l’informe reflecteixen la realitat fins al 2023 i que, des d’aleshores, ja han portat a terme també altres iniciatives en el marc del Cornellà Natura a través dels fons Next Generation i que just van acabar el 31 de desembre passat.

La caiguda de les emissions de CO2 en els últims anys és notable i l’estudi de Healthy Cities apunta que, en general, els nivells de contaminants de la ciutat compleixen els límits establerts en la normativa actual. No obstant, l’informe adverteix també que els nivells de diòxid de carboni i de partícules PM10 i PM2,5 sobrepassen els límits marcats per la Unió Europea per al 2030, així com els nivells marcats per l’OMS.