Vincent van der Lubbe: "L’excel·lència comença amb el més bàsic"

Vincent van der Lubbe, holandès de 52 anys, viu amb la seva parella, la Marta i el seu fill, el Sam, de 3 anys, a la capital catalana, juntament amb el seu Labrador, el Niko. Des del 2016 està a Barcelona després d’haver viscut a la Haia, Amsterdam, Berlín i Zúric. Soci de DoITogether Architecture, una consultoria boutique internacional que suavitza les friccions no tècniques per als seus clients en l’àmbit de les tecnologies de la informació. Li encanta el menjar català, disfruta de viure a prop del mar i troba a faltar menjar les galetes holandeses.

¿Per què va triar Barcelona?

Vaig tenir la sort de conèixer la Marta, la família seva és d’Olesa de Montserrat, on ella va néixer i es va criar, tot i que també ha viscut a l’estranger, i vaig decidir quedar-m’hi per moltes raons. Els seus pares adoren el nostre fill i el veuen sovint, cosa que fa que la nostra vida familiar sigui més fàcil i rica. La meva mare ja té 81 anys i viu als Països Baixos i és important viure en una ciutat ben comunicada. Aquesta connectivitat, com a soci d’una consultoria boutique internacional amb clients estrangers, també facilita molt la meva feina a distància i els meus viatges. Per a nosaltres, Barcelona simplement encaixa a nivell personal, pràctic i professional.

¿Quins aspectes positius destacaria de la ciutat?

L’afecte que et demostren les persones que t’estimen. El temps que passo amb la meva família i amics, el bon menjar, la salut, la comunitat. Una cultura que valora la presència per sobre de les presses, una cosa que he après a apreciar. I Barcelona té molts actius reals: és una ciutat històrica al costat del mar amb hospitals de primer nivell, centres d’investigació, talent en l’àmbit del disseny i excel·lents connexions amb la resta d’Europa.

¿Quins aspectes de la ciutat s’han de millorar? ¿Com?

Barcelona va ser pionera en la participació ciutadana amb la plataforma Decidim, i això és notable. M’encantaria que aquesta manera de pensar arribés a la vida quotidiana. ¿Podria una bicicleta Bicing avariada ser tan localitzable com una proposta de Decidim? ¿O podrien els comentaris sobre els autobusos tenir la mateixa transparència que els pressupostos dels barris? L’atenció és allà, les eines només s’han de posar al dia.

¿Què espera de Barcelona en els anys vinents?

Barcelona vol ser sostenible i innovadora, un lloc on convisquin la vida laboral i familiar. Comparteixo aquesta ambició. I com va dir Cruyff, un altre holandès barceloní per elecció com jo, jugar a futbol de manera senzilla és el més difícil. Els xefs d’aquesta ciutat també ho saben: l’excel·lència comença amb el bàsic. Si Barcelona pot arreglar bicicletes i acabar les obres públiques amb la mateixa cura, atraurà naturalment els que construeixen el futur.

Notícies relacionades

El sensellarisme tensa el reinici del curs municipal

Vuit dels 10 trams amb més accidents de moto són a l’àrea metropolitana

¿Quina ciutat sent com la seva ciutat? ¿Què és el que més troba a faltar?

T’emportes amb tu parts de cada lloc on has viscut: les dunes de la Haia, la confiança d’Amsterdam, la llibertat de Berlín, els llacs de Zúric. Trobo a faltar estar a tot arreu alhora amb tots els meus éssers estimats. Però Barcelona m’està ensenyant la veritable habilitat: ser plenament present on ets. Ser completament allà per a les persones que t’envolten. Això és el que importa.