Els Verdi celebren el seu centenari amb més butaques

Adolfo Blanco, conseller delegat d’A Contracorrent Films, la companyia que gestiona els Verdi des del 2015, ens recorda els inicis de la sala: "A finals del segle XIX, els empresaris del Verdi van constatar que començava a flaquejar el teatre i van comprar un projector de cine. Posaven pel·lícules de tant en tant, fins que el febrer del 1926 es va convertir només en sala de cine". La primera pel·lícula exhibida en aquella històrica sessió va ser la producció francesa Los náufragos del destino.

Una de les primeres decisions del centenari ha sigut la de convertir el supermercat que es troba just al costat de les cinc sales del carrer Verdi en dos cines més. "El supermercat és part de l’immoble dels Verdi", explica Blanco. "Abans de la pandèmia vam estar a punt de fer l’ampliació. Hem seguit la línia editorial de cine d’autor impulsada per Enric Pérez, i hi ha films d’aquest perfil que ara mateix no poden entrar. Ha passat recentment amb El extranjero de François Ozon, que no hem pogut posar". Blanco recalca una idea molt important: "És dolorós donar final a pel·lícules que encara creiem que tenen un potencial per estar més temps a la cartellera".

Els Verdi s’han quedat petits. El 2025 hi van passar mig milió de persones. Igual que el 2024: mentre els espectadors baixaven de manera generalitzada a Espanya l’1,39%, el nombre d’assistents al Verdi va créixer el 30% arribant als 500.000 espectadors. Dues sales més pal·liaran en part el problema (en total, guanyen unes 180 butaques). Els Verdi Park, al paral·lel carrer de Torrijos, continuarà tenint quatre sales. Els cines formen part de la identitat del barri de Gràcia. Però, ¿quin tipus de públic tenen? Blanco fa una distinció entre els Verdi de Barcelona i els de Madrid: "Són diferents pel barri, l’estil arquitectònic i el tipus de públic. A Barcelona s’hi veuen apostes més atrevides i hi ha un públic més heterogeni i jove, una mica el reflex del que és Gràcia en aquest moment. Els Verdi de Madrid són a Chamberí, l’espectador mitjà és gent de classe acomodada, més gran, acadèmica, que accepta menys les propostes radicals".

Llibre i documental

Notícies relacionades

Vincent van der Lubbe: "L’excel·lència comença amb el més bàsic"

El sensellarisme tensa el reinici del curs municipal

Els Verdi, seu del BCN Film Fest, van tenir un èxit enorme quan van projectar Roma, el film d’Alfonso Cuarón, diverses setmanes abans que passés a la plataforma Netflix, i ja estant en estríming van continuar projectant-la algunes setmanes més. ¿L’adquisició de Warner per Netflix pot posar en perill el model de sala que representen els cines Verdi? Blanco ho té clar: "Una integració d’aquest tipus és negativa per a la indústria. Crec que la idea hauria de ser la de potenciar Warner. En cas d’haver-la comprat Paramount seria tenir un rival menys. No crec que Netflix compri Warner per crear Netflix 2, no tindria sentit".

Unes altres dues activitats del centenari són la realització d’un llibre (que sortirà al febrer, ho publicarà Plataforma i tindrà textos de Josep María Contel, Enrique Pérez i Paz Recolons) i un documental. "El llibre explica la història del cine, mentre que el documental inventa una història a partir de què s’explica l’empremta del cine a la ciutat", aclareix Blanco. El documental, realitzat per Berta García-Lacht, compta amb la coproducció d’Isabel Coixet, i hi apareix bastant J. A. Bayona. El llibre té epíleg d’Albert Serra. "Isabel i Bayona estan identificats amb Gràcia i els Verdi", comenta Blanco, i pel que fa a Serra, "explica amb molta gràcia la seva primera visita a Barcelona per anar als Verdi a veure El liquidador d’Atom Egoyan".