Les reformes de pisos repunten pel boom immobiliari

L’any 2025 es va acomiadar amb el mercat immobiliari encès a Barcelona, on el preu de venda va superar els 5.089 euros per metre quadrat per a l’habitatge de segona mà en portals com Idealista, i l’activitat de compravenda va estar disparada davant l’escassetat d’oferta de lloguer i els seus preus disparats. Aquesta efervescència es va projectar al sector de les reformes, davant els milers de compradors que volen rehabilitar la seva nova llar al seu gust, i els que opten per millorar el seu pis perquè no veuen viable una mudança en l’actual context dels preus. L’Ajuntament de Barcelona va gestionar fins al setembre 22.638 assabentats i comunicats d’obres menors en habitatges, que a falta de les dades de l’últim trimestre creixen i apunten a un possible rècord, en un escenari actual de falta de mà d’obra especialitzada.

És la xifra acumulada més alta fins al moment, i que si es manté la mitjana podria superar els 30.000 anuals, lleugerament per sobre fins i tot dels dos anys postpandèmia. Precisament, la crisi de la covid va donar pas a una febre de reformes i mudances dels que volien millorar la seva llar després de l’experiència del tancament forçós. Però ara és el mateix mercat immobiliari, vertiginós, el que propicia les millores als habitatges de Barcelona. Proliferen, segons els professionals consultats, d’una banda, la millora de l’estètica i funcionalitat, i de l’altra, l’eficiència energètica, tot i que aquesta sigui encara una assignatura pendent a la ciutat.

Fenomen a l’alça

En paral·lel, la proliferació de programes televisius de reformes i de flipping (compres per reformar i revendre), juntament amb la invasió d’exemples d’abans i després a les xarxes socials tant per part d’empreses de reformes com de manetes han contribuït al fenomen. Milers de barcelonins han fet caure parets en els últims anys per unir cuines i salons en espais oberts, entre altres tendències, però molts han optat per petites reformes casolanes: instal·lar paviments vinílics, empaperar, actualitzar la cuina, revestir les parets amb llistons...

Les dades municipals recollides mostren que el 2023 les reformes domèstiques es van moderar, amb 28.259 autoritzacions, i unes altres 28.889 a tancament del 2024. En els primers nou mesos del 2025 es va arribar a 22.638 sumant els obligatoris assabentats –que només cal notificar online gratuïtament i afecten a millores com canvis a la instal·lació d’electricitat, en la d’aigua, parquets, pintures, demolició de rajoles en cuina o bany, arranjaments d’esquerdes, fusteria i altres– i els comunicats d’obres menors, que afecten a la distribució de l’habitatge però sense modificar estructura ni tocar parets mestres.

Inspeccions i expedients

Tot aquest moviment s’ha acompanyat d’una intensa tasca amb control i inspeccions per part de l’Ajuntament per assegurar que els treballs se cenyeixen a l’autoritzat (pot ser que es tracti d’intervencions estructurals que necessiten projecte arquitectònic) o que han sigut notificades. Des del 2022 s’han incoat 6.876 expedients de restitució d’obres, amb una punta de 1.903 el 2024, i un acumulat de 1.694 fins al desembre del 2025, a falta de tancament de l’any.

Notícies relacionades

Més traçat del metro sense nous combois

El consistori sondeja un acord sobre l’escalinata

La particularitat de mercat de les reformes és que el volum encara seria més gran si hi haguessin més professionals especialitzats a la ciutat, ja que és freqüent que empreses amb solvència al sector tinguin mesos d’espera per poder iniciar un nou projecte. El Gremi de Reformes d’Interiors de Catalunya, amb seu a Barcelona, amb una trajectòria de 40 anys i més de 200 empreses associades que inclouen des de les reformes a l’interiorisme i l’arquitectura –sobretot pimes i microempreses– constata la "falta de mà d’obra qualificada", perquè molts oficis s’han quedat sense la figura de l’aprenent format en un àmbit. "Abans hi havia especialistes i ara tots saben de tot", amb el resultat que l’excel·lència és cada vegada més difícil de trobar, assenyala Maribel Torrents, directora de l’entitat.

Considera que la capital catalana té molta vivenda envellida, pel que les intervencions van més enllà de l’estètica d’un bany o cuina i solen integrar instal·lacions elèctriques i de llum, així com millorar la sostenibilitat, sobretot renovant tancaments. Les empreses proveïdores de materials i articles vinculats al bricolatge, reformes i construcció són un altre termòmetre del sector. El gegant Obramat sumarà el 2026 una altra macrobotiga a Catalunya, que passarà a ser la comunitat amb més magatzems de la marca (un total de vuit) d’Espanya.