La lentitud del projecte de la Model exaspera els veïns

Els dubtes de l’Ajuntament sobre com abordar la construcció de 121 pisos dotacionals a dos dels braços de l’antiga presó enutja el barri, que fa més de vuit anys que espera les obres.

La lentitud del projecte de la Model exaspera els veïns
2
Es llegeix en minuts
Carles Cols
Carles Cols

Periodista

ver +

Va deixar de ser presó el 8 de juny del 2017, vuit anys i mig ja, i fins a l’any vinent no començaran les obres de reconversió de la Model en un majúscul equipament de l’Esquerra de l’Eixample. Només està prevista de moment l’execució de tres de les diverses peces previstes. L’associació de veïns del barri comença a estar exasperada i també una mica preocupada.

Està inquieta per la lentitud. Que comencin les obres el 2026 és un retard enorme si es té en compte que al seu dia es va anunciar que estarien acabades el 2023. Però, a més, l’associació ha passat de DEFCON 5 a 4 (és un dir) en vista que l’Ajuntament de Barcelona ha expressat alguns dubtes sobre com abordar la construcció de 121 pisos dotacionals a dos dels braços arquitectònics de l’antiga presó.

Va passar durant una sessió del ple del districte. Xavier Riu, vocal d’urbanisme de l’Associació Veïns i Veïnes de l’Esquerra de l’Eixample, va preguntar pel calendari general de la reforma. Va respondre el regidor Jordi Valls. Va remarcar que el 2026 començaran les obres que dotaran d’un sostre definitiu l’Institut Escola Xirinacs, habilitaran un espai poliesportiu i, a la part posterior de la Model, s’acabaran els treballs de condicionament d’una central elèctrica. El que va afegir a continuació va encendre les alertes.

Valls va apuntar, en una mena de gerra d’aigua freda, que acomodar els pisos dotacionals a l’estructura de les galeries cinc i sis de l’antiga Model és possible arquitectònicament, però potser més costós que si es tractés d’una obra des de zero. No va ser ni un sí ni un no, però, segons Riu, amb el dèficit d’habitatge públic que pateix Barcelona i sent la falta de terreny disponible una de les excuses que més habitualment s’exhibeix per justificar la falta d’aquest tipus de pisos, el cas de la Model és flagrant.

El plantejament inicial, no descartat oficialment, era unir dues, tres i fins a quatre antigues cel·les perquè es convertissin en apartaments.

El plus d’aquesta inquietud és que la part residencial no és l’única que sembla hibernada. La Model és un recinte tan enorme que en el projecte pactat al seu dia es va incloure, també, una escola bressol infantil, una residència assistida, un espai per a joves i un altre per a economia solidària, l’ús de part de l’antiga presó com un espai dedicat a la memòria democràtica i, a més, tot això cosit urbanísticament a través d’un exponencial creixement de les zones verdes.

Ús cultural

Notícies relacionades

De fet, el disseny general de la futura Model agradava molt al moviment veïnal. En el seu moment, quan s’aproximava la data del tancament de la presó, fins i tot l’oposició municipal va arribar a reclamar que les dues illes senceres que ocupava la presó fossin destinades íntegrament al mercat lliure d’habitatge per a així finançar el trasllat del centre penitenciari fora de Barcelona.

En contrapartida a aquestes incerteses sobre el calendari previst i a si el projecte final s’ajustarà al que es va prometre, l’associació de veïns accepta que, com a mínim, al recinte se li ha donat un cert ús cultural i divulgatiu aquests últims anys, amb exposicions que en alguns casos han cobert amb escreix de manera provisional l’absència d’un espai de memòria. La setmana vinent, sense anar més lluny, està previst que la Model allotgi una exposició sobre Franco amb motiu dels 50 anys de la seva mort.