Mobilització perquè baixi l’IBI i compensi la nova taxa de residus

El malestar dels veïns que la taxa d’escombraries ha provocat a les ciutats té arrels tan heterogènies com la gestió del tribut que fa cadascun dels 947 ajuntaments catalans. A banda de l’esmena a la totalitat que planteja l’extrema dreta, es compten per centenars els veïns de l’àrea de Barcelona que es mostren crítics amb el que consideren una pressió fiscal excessiva. I que demanen, alhora, reequilibrar l’esforç tributari d’abonar la taxa de residus amb alguna mesura compensatòria com ara la rebaixa de l’impost sobre béns econòmics (IBI), el gran impost de les administracions locals.

Els ciutadans més mobilitzats han canalitzat les reivindicacions per mitjà de recollides de signatures a Change.org. És en aquesta plataforma on Miquel Santiago, veí i exregidor socialista de Tiana (Maresme, 9.323 habitants), ha aconseguit el suport de 1.081 signatures verificades perquè el consistori maresmenc accedeixi a abaixar l’IBI al municipi. Santiago va explicar a aquest diari que assumeix l’obligatorietat dels ajuntaments de gravar la taxa per llei i per mandat europeu, "però no pot ser que l’esforç econòmic recaigui únicament en els veïns".

Per això proposa una rebaixa de l’IBI com a mesura compensatòria "sense comprometre els serveis municipals essencials i revisant les despeses prescindibles", detalla l’exregidor. Ho exemplifica amb la "necessitat de contractar una empresa externa i especialitzada que revisi exhaustivament les despeses municipals de baixa prioritat, amb l’objectiu d’optimitzar recursos públics". Tiana, però, és el municipi de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) que més bon índex de reciclatge presenta: un destacat 75% de recollida selectiva, al qual arriba mitjançant la recollida porta a porta.

Com la de Santiago, altres peticions veïnals en ciutats de la província barcelonina han rebut centenars de suports, tot i que no tan significatius com a Tiana. És el cas de Torelló (Osona, 15.107 habitants), on una proposta de revisió de la taxa de residus ha rebut més de 700 suports ciutadans. O de Cubelles (Garraf, 17.300 habitants), on més de 400 veïns s’han posicionat contra una taxa que titllen d’"abusiva". O de Dosrius (Maresme, 6.152 habitants), on una veïna ha aplegat més de 200 signatures crítiques amb el tribut d’escombraries municipal.

A diferència del que passa amb altres peticions veïnals, la proposta de la rebaixa de l’IBI troba aval entre els experts. Joaquim Solé, catedràtic de Finances a la Universitat de Barcelona (UB) i especialista català de referència en hisendes locals, assegura trobar a faltar "una mica d’honestedat pel que fa als governs locals" per abaixar la pressió fiscal al ciutadà.

"Si la taxa puja per cobrir els costos del servei, això vol dir que els ingressos per IBI amb què es pagava abans queden alliberats. Per tant, i tot i que no hi estan obligats, els ajuntaments podrien trobar un bon argument polític per abaixar l’IBI per compensar", argumenta Solé. Ara com ara, l’IBI i els altres impostos locals han tingut pujades limitades a l’increment de l’índex de preus de consum (IPC) de cara al 2026 a l’àrea de Barcelona.

A les reivindicacions on line contra la taxa s’hi han afegit manifestacions en algunes ciutats. El cas paradigmàtic és el del Prat de Llobregat, on dues manifestacions, una al setembre –secundada públicament per Vox– i una altra al novembre, han caldejat l’ambient contra el tribut. Un ambient que, de fet, ha portat l’associació Prat Gran Comerç, que aglutina mig centenar de comerços del Prat, a impugnar el gravamen en els tribunals.

En altres poblacions ha sigut la gestió del tribut la que ha irritat els veïns. En aquest àmbit, el cas més sonat ha sigut el del Vallès, on milers de veïns han signat peticions i fins i tot han sortit al carrer al no comprendre per què paguen dos rebuts de la taxa. En aquest cas, la clau és que es tracta del mateix tribut fragmentat en dues factures: una es refereix a la recollida dels residus –cobrada pels ajuntaments– i l’altra al seu tractament –cobrada pel Consell Comarcal. Una dualitat que no es dona a la Barcelona metropolitana, on tots dos conceptes queden sota la gestió de l’AMB.

De 56 a 287 euros a l’any

Notícies relacionades

L’Hotel Tower One, la torre a més altura de BCN, ja és una realitat

Inquietud al Gòtic per l’aparició de "narcolocals" a peu de carrer

La tensió contra la taxa també s’ha fet palesa en el conjunt de l’Estat: sense anar més lluny, el PP hi ha carregat durament en contra en la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP). No ajuda a calmar les aigües que la taxa sigui de competència municipal i, conseqüentment, la tributació sigui molt desigual. Concretament, un estudi de la Fundació ENT avançat per aquest diari il·lustra una diferència de fins a 230 euros anuals en la tributació d’habitatges amb característiques calcades a ciutats diferents.

És a dir, llars idèntiques tributen taxes anuals entre les quals hi ha un univers de distància segons la capital de província. Les tres amb mitjanes més elevades, segons ENT, són València (287 euros/any), Girona (238) i Tarragona (236). Les tres amb mitjanes més baixes, Toledo (56 euros/any), Palència (57) i Lleó (62). Barcelona i Madrid donen quotes anuals de 144 i 102 euros, respectivament.