La fiscalia vigila les ZBE davant d’«una gran quantitat d’incompliments» per part d’ajuntaments

L’objectiu d’aquest requeriment és «determinar l’abast i la situació» de les ZBE de tots els municipis de territori espanyol per analitzar possibles «incompliments» per part dels consistoris. De fet, segons diu l’escrit de la fiscalia, que té la categoria d’«expedient governatiu», ja s’ha comprovat que «una gran quantitat» de localitats no acaten la normativa en relació amb aquesta matèria.

El que fa la fiscalia en aquest tipus d’actuacions consisteix a dirigir-se a les comunitats autònomes per reclamar informació i recordar els requisits obligatoris que les ZBE han d’incloure. Es tracta d’un pas previ a iniciar unes eventuals diligències d’investigació, per la qual cosa de moment s’ha demanat col·laboració a totes les administracions autonòmiques.

En el cas de Catalunya, la Direcció General de Canvi Climàtic i Qualitat Ambiental, adscrita a la Conselleria de Territori del Govern de la Generalitat, ja està remetent informació al ministeri fiscal. Específicament, s’està detallat l’estat d’implementació de cada ZBE i les característiques de cadascun dels projectes municipals.

Una de les qüestions sobre les quals la fiscalia sol·licita informació és si s’està sancionant o no els vehicles que entren dins del perímetre de la ZBE sense l’autorització ambiental corresponent. L’aplicació de sancions és un dels requisits que ha exigit el Ministeri de Transports per atorgar les ajudes estatals al transport públic dels municipis. La progressivitat i els esculls –el retard d’un registre català que ara s’inicia– per aplicar sancions ha desembocat en una heterogeneïtat que ha provocat un soroll que no facilita aclarir fins a quin punt els ajuntaments compleixen la normativa.

Cascada d’aprovacions a final d’any

Malgrat que l’acció de la fiscalia és d’abast estatal, fonts especialitzades en matèria de ZBE apunten que s’ha intensificat en Catalunya els últims mesos. En els municipis catalans, l’1 de gener del 2026 serà un moment clau quant a les ZBE: el decret català sobre qualitat de l’aire, avançat per aquest diari, exigeix a les administracions locals tenir les seves ordenances aprovades aleshores. Això explica la cascada d’aprovacions en grans ciutats catalanes d’aquest final d’any: de l’Hospitalet de Llobregat a Cornellà o Mataró, passant per l’activació de sancions en poblacions que ja tenien ordenança però no era completament efectiva, com Sabadell o Reus. A l’àrea de Barcelona, falta encara Santa Coloma de Gramenet per aprovar la seva primera ordenança en aquest àmbit.

L’agreujament dels recels de la fiscalia coincideix en el temps amb el fet que alguns municipis hagin evidenciat la seva voluntat de desmarcar-se de certs consensos mediambientals a què s’havia arribat. És el cas de Castelldefels, amb alcaldia del popular Manu Reyes, que s’ha desmarcat de la línia de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) a l’aprovar una moratòria que eximeix de multes els residents fins al 2030, quatre anys més tard de la vigència general que estipula la norma catalana.

També Badalona és un cas singular. Malgrat no disposar de la nova ordenança aprovada encara després de suspendre’s l’anterior, l’alcalde Xavier García Albiol (PP) ha fet públic que aposta per una ZBE que funcioni sense etiquetes ambientals, una de les condicions essencials d’aquesta regulació. L’estratègia d’Albiol passa per justificar com a ZBE la pacificació del seu centre històric, que restringirà el trànsit –sí que hi podran circular residents– en una superfície de 250.000 metres quadrats al barri del Centre i de 130.000 metres quadrats al barri de Dalt de la Vila. També Tarragona i Reus, totes dues amb alcaldies socialistes, s’han afegit al camí de les moratòries per a residents, en el primer cas amb una exempció fins al desembre del 2026 i el segon fins al gener del 2028.

El blindatge de les sancions de les ZBE

Les normes locals que tiren endavant a finals d’aquest 2025 busquen consolidar les regulacions de ZBE. Per exemple, Cornellà ha ampliat el perímetre vedat als vehicles més contaminants a tot el terme municipal. I també s’està posant especial cura en comptar amb els informes oportuns d’impacte econòmic en residents o grups afectats com els autònoms, un dels arguments que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va esgrimir per tombar l’estiu del 2024 les ordenances dels municipis integrats a la ZBE Rondes Barcelona.

Les sancions són, sens dubte, el principal element de blindatge de les noves ZBE. Tant els ajuntaments de Barcelona com de l’Hospitalet es van veure obligats a anul·lar quantitats milionàries per multes que havien previst cobrar. Com que el món local no vol tornar a passar per aquest tràngol, els consistoris opten ara per remetre’s a la garantista regulació estatal per reforçar jurídicament les sancions que s’imposen.

Notícies relacionades

L’R3 de Rodalies iniciarà al setembre un tall de 16 mesos que començarà pel tram l’Hospitalet - la Garriga

‘Miralles’, el documental que redescobreix l’arquitecte

La gran diferència entre les regulacions actualitzades i les d’abans de les sentències judicials és que aquelles no remetien a normes estatals, sinó municipals. Hi ha consens entre veus expertes que basar règims sancionadors en reglaments locals confereix menys garanties jurídiques en una normativa que pateix de debilitat jurídica des del seu origen. Tant pel seu caràcter pioner com per l’oposició social a les restriccions, especialment de les patronals o plataformes veïnals que les han impugnat.

Aquest blindatge de les sancions va cristal·litzar aquest estiu en una resolució pionera del TSJC que va avalar les multes de l’Ajuntament de Barcelona. Després del revés judicial el 2022 a la primera regulació barcelonina sobre ZBE, sobrevolava l’interrogant de fins a quin punt pot continuar multant el consistori després de l’anul·lació de la norma sobre la qualitat de l’aire que sustentava jurídicament aquestes sancions. El TSJC va aclarir la incògnita: l’administració local no ha d’anul·lar multes d’ofici i pot continuar sancionant segons el seu nou reglament aprovat el gener del 2023.