Els mercats a l’aire lliure afronten el final de les llicències

Des d’aleshores, el model de regulació de la venda no sedentària ha anat canviant. El 2017, la Generalitat va aprovar la llei de comerç, serveis i fires, que obliga tots els municipis catalans a tenir la seva pròpia ordenança en aquesta matèria. A Barcelona, no obstant, la normativa no avança, així que aquelles parades que van veure la seva llicència prorrogada el 2010 hauran d’adaptar-se a les condicions que exigeix el text català.

Entre altres detalls, els mercats ambulants i fires que fins ara podien funcionar de manera col·lectiva i delegar la gestió dels permisos a alguna associació veuen com totes les llicències hauran de ser ara individuals. A més, tots els paradistes hauran d’estar registrats com a venedors, marxants o artesans; les pròrrogues de llicències vigents hauran de durar 15 anys i les noves només es concediran per concurs públic.

Nous requisits

En molts casos, aquestes exigències xoquen amb el model de negoci o amb la idiosincràsia d’alguns dels mercats afectats. És el cas, per exemple, de l’històric mercat ambulant de numismàtica i filatèlia de la plaça Reial, que cada diumenge agrupa aficionats i col·leccionistes de segells i monedes en aquest punt del Gòtic. José María Ríos, el president de l’associació que fins ara gestionava les parades, assegura que està "indefens davant l’Ajuntament". "És una decisió política. En altres ciutats com Madrid també s’ha regulat la venda no sedentària i han deixat fora de la norma mercats històrics com el de la plaça Mayor", denuncia Ríos, que recorda que les seves parades es col·loquen a Barcelona des de fa més de 130 anys.

Ríos tampoc entén que per realitzar una activitat com la seva, que reuneix un "aspecte més aviat cultural i recreatiu", hagi de registrar-se com a marxant. "A Hisenda m’han dit que la meva activitat no és aquesta", explica el president de l’associació de numismàtica i filatèlia. Assegura que cap dels paradistes viu de la venda al detall amb monedes o segells.

Massa rígid

A més, el fet d’haver de demanar noves llicències amb una durada de 15 anys també juga en contra dels interessos de l’emblemàtic mercat dominical. "Molts paradistes són persones grans que no poden comprometre’s a una activitat tan llarga", denunciava Ríos en una carta del lector a EL PERIÓDICO el mes de juliol passat. "La rigidesa del sistema de concessió a 15 anys, pensat per a activitats comercials estàndard, no s’ajusta a la naturalesa viva, canviant i cultural d’un mercat com el nostre", sentenciava.

Aquest període de pròrroga tan llarg preocupa també l’associació Drap-Art, que també col·loca el seu mercat d’artesania tots els dissabtes a la plaça Reial. Fins ara, aquesta entitat, que promou l’art reciclat, obre una convocatòria per decidir quins artistes col·locaven una parada al seu mercat ambulant setmanal. Ara, temen que les llicències individuals obrin la veda que s’instal·lin al costat d’ells parades que no s’alineen amb els seus valors. "En tres anys tot seran productes de revenda", lamenta la presidenta de l’associació Tanja Grass.

També és especialment preocupant per a Drap-Art que s’elimini la figura del suplent, que fins ara ha ajudat alguns dels expositors. "Molts dels paradistes són artistes multidisciplinaris, i solen anar-se’n de gira o dedicar-se a altres coses alguns mesos", explica Grass. Critica que els nous requisits impedeixen que diverses persones es facin càrrec d’una mateixa parada.

Aquesta condició també preocupa enormement els diferents mercats de pagès que s’instal·len a Barcelona, les parades dels quals varien segons la temporada dels productes que s’ofereixen. Aquest col·lectiu, format exclusivament per agricultors que venen els seus propis aliments, també està inquiet per la quantitat de paperassa que reclama aquest canvi administratiu. "Estan demanant documentació més pròpia de fires que de mercats de pagès", denuncien fonts de la Coordinadora de Mercats de Pagès de Barcelona.

Aquests mercats ambulants agrícoles, no obstant, poden respirar una mica més tranquils. A l’haver-se instal·lat més tard –el primer va ser el de Germanetes, el 2014– les seves llicències no comencen a caducar fins al 2029. Fins aleshores, més enllà de la paperassa addicional, les condicions es podran mantenir més o menys igual. Tot i així, les mateixes veus lamenten "la sensació d’improvisació" de l’Ajuntament de Barcelona amb l’ordenança de venda no sedentària. De fet, les seves esperances estan posades ara en la llei d’alimentació que ha d’aprovar el Departament d’Agricultura de la Generalitat, en la qual esperen que hi hagi un apartat específic per als seus mercats.

En canvi, les llicències dels mercats de la plaça Reial caduquen ja aquest octubre, i tenen fins a final d’any per actualitzar la seva documentació i demanar un nou permís que compleixi les noves exigències.

Notícies relacionades

Vendrell encapçala una patronal alternativa al Gremi de Restauració

Badalona recupera restes de l’antic fòrum romà de Baetulo

Fonts de l’Ajuntament de Barcelona asseguren que el text de la nova ordenança de venda no sedentària, que posaria fi al calvari dels mercats, "està preparat". En l’última comissió d’economia i hisenda, la comissionada de Promoció Econòmica, Comerç i Restauració, Nadia Quevedo, va afirmar a preguntes d’ERC que convocarien els grups municipals "tan aviat com sigui possible"

Quevedo també va dir que, per aconseguir un redactat amb "el màxim consens possible", l’Ajuntament ha mantingut reunions amb "representants del sector" i "els 10 districtes per analitzar des del territori les particularitats i casuístiques" dels mercats.