Una norma pionera

Després d’una dècada de lluita tenaç del sector del taxi, Catalunya està a punt de fer un pas històric. La nova llei de transport de viatgers de fins a nou places, que es troba en la fase final abans de ser registrada al Parlament, és el resultat directe de molts anys de mobilització social, de resistència legal i de negociació política. Aquesta norma pionera no només posarà fi a la presència desregulada de les VTC urbanes, sinó que també establirà les bases per regular les plataformes digitals que durant massa temps han operat sense assumir responsabilitats.

Aquesta llei no neix de cap improvisació ni d’un impuls corporativista. És una norma que poua de la jurisprudència del Tribunal Suprem, del Tribunal Constitucional i del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), i que ha estat treballada durant més de dos anys per tècnics, juristes, direccions generals i representants polítics de diverses forces parlamentàries. És una llei de país, responsable, legalment sòlida i socialment necessària.

El seu objectiu no és castigar ningú, sinó posar ordre en un sector essencial per a la mobilitat urbana, defensar l’interès general, garantir drets laborals i evitar que l’economia de plataforma degradi el servei públic i les condicions de vida dels treballadors. La nova llei estableix clarament que, si una empresa vol operar amb vehicles i conductors, haurà de fer-ho com a empresa de transport regulada, amb seu fiscal a Catalunya, subjecta a llicència i sota control públic. Ja no valdrà escudar-se en una app per evitar responsabilitats legals, laborals i fiscals.

A més, aquesta llei sustenta les seves limitacions de llicències i autoritzacions en criteris reconeguts pel TJUE com a raons imperioses d’interès general (RIIG). Ens referim a criteris ambientals, de gestió de l’espai públic, de congestió urbana i de planificació del transport, que han estat validats jurídicament en tres sentències fonamentals: el cas Élite Taxi vs. Uber (TJUE, C-434/15, 2017), el cas Startaxi vs. Primaria Municipiului Bucuresti (TJUE, C-62/19, 2020) i, molt especialment, el cas Prestige and Limousine SL vs. Àrea Metropolitana de Barcelona (TJUE, C-50/21, 2023), que sistematitza i legitima plenament l’ús de les RIIG com a fonament per a la regulació del sector.

Aquest reconeixement jurídic europeu demostra que la regulació no només és legal sinó necessària per protegir la qualitat de vida urbana. Defensar aquestes raons d’interès general és defensar un model de ciutat habitable, sostenible i amb justícia social. És un projecte de ciutat i de país, no només una reivindicació del sector del taxi o d’un partit determinat.

Ara bé, la desaparició de les VTC urbanes no ha de significar l’exclusió de milers de persones del mercat laboral. Ben al contrari: la llei obre una oportunitat real per als tres mil conductors de VTC que avui treballen a Catalunya. El sector del taxi es troba en un moment d’expansió i renovació, i necessita professionals formats, amb experiència i ganes de construir un servei digne. Aquestes persones poden ser perfectament absorbides pel sector del taxi, en condicions legals, amb drets laborals i amb estabilitat.

Notícies relacionades

Tres de cada deu comerços de BCN ja obren els diumenges

Les botigues de Barcelona paguen 200 euros més de lloguer que el 2023

La nova llei també defensa el català, establint el coneixement de la llengua com a requisit per exercir. Això garanteix que els milions de trajectes anuals del taxi també siguin un espai de vida en català, de servei públic i de cohesió.

A Élite Taxi celebrem que aquesta llei sigui una realitat cada cop més propera. I confiem que els partits que hi han treballat –el PSC, Junts, ERC, els Comuns i la CUP– estaran a l’altura i la registraran conjuntament. El taxi ha fet la seva part. Ara toca complir amb el taxi, amb els treballadors i amb el país.