Floristeria octogenària en perill

La lupa que l’Ajuntament de Barcelona ha posat sobre els comerços dels voltants de la Sagrada Família (aquest pandemoni de botigues de souvenirs sovint vergonyosos, fast food als antípodes de la dieta saludable i negocis que conviden a endinsar-se en la vida cannàbica) amenaça a cobrar-se una inesperada peça, un establiment que indiscutiblement és de barri. És la floristeria Soriano. Hi és des de 1946, o sigui, que forma part del paisatge quotidià i veïnal de l’avinguda Gaudí des d’aquells temps en què el temple s’exhibia com aquells gravats de Piranesi, d’obres mig en ruïnes.

Cinta mètrica en mà, els inspectors municipals han comminat la tercera generació dels Soriano a retirar el pam i mig d’aparador que sobresurt de la façana. En cas que no ho facin, els amenaça una multa de 3.000 euros cada 15 dies. No és una feina fàcil. Hi ha una qüestió estructural de fons que ho complica tot plegat una mica. Resoldre aquest entrebanc costaria uns 60.000 euros, segons han pressupostat els arquitectes que han consultat.

Dura lex, sed lex. Aquest és un aforisme en llatí citat mil i una vegades. La llei és dura, però és la llei, encara que de tant en tant també sigui absurda. A finals dels anys 90 es van modificar les ordenances sobre el paisatge urbà i, de cop i volta, el que fins aleshores era lícit va passar a ser il·legal, com aquests encara no 30 centímetres d’aparador de la floristeria Soriano, que són els que poden acabar sent la seva condemna. Des de la porta del negoci, a través de les orquídies es veu al fons perfectament la cantonada de l’avinguda amb el carrer de Marina.

Disputes amb els tècnics

Al costat (és clar) d’una hamburgueseria, hi ha una botiga de productes cannàbics. A la ciutat n’hi ha a desenes. Potser no és la circumstància d’aquesta en concret, però el que no s’explica gaire, i és una llàstima perquè val la pena predicar-ho, és que la llicència municipal que fan servir per dedicar-se a aquesta activitat és la de floristeria. Venen llavors. Aquesta és l’excusa per omplir després les prestatgeries amb articles vinculats a aquesta planta estupefaent. Per exemple, amb preservatius que tenen gust de porro.

No és que l’Ajuntament de Barcelona no inspeccioni aquesta mena d’establiments amb la mateixa lupa que els negocis de proximitat, però és curiós que els últims anys les floristeries i els tècnics municipals (mai tan ben dit) s’han embrancat en disputes que han saltat a les pàgines de la premsa. L’últim cop va ser al desembre, quan l’Ajuntament va ordenar retirar la buguenvíl·lea que cobreix part de la cantonada de la rambla de Catalunya amb Còrsega, un regal visual de la floristeria Maria Ponsà a la ciutat. No hi ha dia que no sigui fotografiada desenes de cops. Li passa el mateix a la floristeria Soriano. Als turistes, que gairebé mai són clients de la botiga, els sembla bonica per acompanyar un retrat general de la Sagrada Família. Potser caldria encunyar la paraula desflorestació per referir-se a aquests episodis.

Notícies relacionades

Cues a la nova botiga de Labubu

L’alcalde d’Istanbul agraeix a Collboni la visita a la presó

A l’agost, quan Xavier Soriano ja havia pagat una primera multa d’advertència que imposava 140 euros, aquest diari va radiografiar la salut comercial de l’avinguda Gaudí, que no té res a veure amb les constants vitals tan preocupants dels carrers que confinen amb la Sagrada Família. La dada principal fins i tot podia sorprendre. Dels 106 baixos comercials de l’avinguda, n’hi ha 40, o sigui menys de la meitat, que estan enfocats al turisme. A més, entre els establiments que resisteixen i que no han girat l’esquena al veïnat n’hi ha que són tota una institució al barri. La floristeria Soriano n’és un, amb el mèrit afegit que és el que hi ha més a prop de la Sagrada Família.

Els 60.000 euros que costaria obeir els tècnics municipals són impossibles de quadrar en els comptes de la botiga. És una xifra alta per a un aparador, col·locat el 1973 pel pare del Xavier, que forma part en certa manera de l’estructura de la façana. Si res no canvia, la floristeria Soriano, una botiga octogenària, que en aquesta ciutat comença a ser estrany, va camí del patíbul, i el més cridaner del cas és que el botxí serà l’Ajuntament de Barcelona.