La UE subvenciona obres en quatre parcs de BCN per retirar ciment

Fa anys que les ciutats mediterrànies s’enfronten al desafiament de redefinir els seus parcs i jardins en un context marcat per l’augment de les temperatures i les sequeres. Amb aquesta premissa, Barcelona va sol·licitar fons Feder europeus a la Fundació Biodiversitat del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic per cofinançar un pla d’actuacions en quatre districtes diferents.

En concret, es tracta de les bateries i escales Forestier de Montjuïc, el parc del Poblenou, el parc del Guinardó i el parc del Turó de la Peira. En tots quatre ja tenia previstes o en marxa accions de millora, que ampliarà amb aquestes renaturalitzacions. El cost total del projecte és de 3,3 milions d’euros i la subvenció de la UE és d’1,3 (el 40%). Començarà a agafar forma a partir de l’any que ve, quan es licitin les obres. L’estrena es preveu per a d’aquí a tres anys.

Els quatre emplaçaments es troben en punts estratègics precisament per aconseguir aquest enllaç amb corredors verds clau dels voltants de Barcelona. La zona de Montjuïc connecta amb la muntanya i amb el mar. El parc del Poblenou, amb la platja. I els àmbits triats al Turó de la Peira i el Guinardó ho fan amb el parc natural de Collserola.

Els processos de naturalització que es portaran a terme combinen criteris ecològics i socials. "El repte és millorar la biodiversitat però també la qualitat de vida dels ciutadans per fomentar la cohesió comunitària", assegura Cristina Vila, gerent de l’Institut Municipal de Parcs i Jardins.

Una de les accions principals és la retirada del ciment i l’asfalt. "El substituirem per terra i cobertes vegetals, perquè el terra tingui més capacitat d’absorbir l’aigua", diu Vila. Aquesta és una de les fórmules per recuperar processos naturals que les grans urbs van eliminar.

Una altra actuació serà la plantació d’arbres i arbustos autòctons. En alguns casos, en certs punts de Barcelona, per contrarestar les illes de calor, s’ha optat per espècies exòtiques. Els arbres rebaixen la temperatura fins a cinc graus de diferència pel procés d’evapotranspiració de les fulles. No obstant, perquè això passi, es requereixen arbres amb fulles fresques i tendres. Les espècies mediterrànies, com el pi i l’alzina, no són la millor opció.

Una de les possibilitats, de vegades, és optar per espècies de clima tropical com la xicranda o l’acàcia. S’ha començat a treballar amb plantes estèrils per reduir el risc que les llavors d’aquests arbres exòtics colonitzin noves zones i espais naturals, perquè el perill d’una invasió ecològica sempre existirà. En el cas dels quatre projectes seleccionats per rebre un ajut econòmic europeu, s’apostarà per varietats autòctones. "Totes les decisions es basen en el Pla Natura Barcelona 2021-2030, el document que indica el camí a seguir a l’hora de reverdir la ciutat", detalla Vila. Aquesta línia de treball ja s’ha seguit a l’hora de dissenyar parcs nous com el de les Glòries.

També s’eliminarà certa flora invasora i es crearan herbassars i praderies: "En lloc de col·locar gespa, es potenciarà el creixement d’herbes silvestres". Dit d’una altra manera, en àrees concretes es deixarà avançar al que sovint es diuen "males herbes".

Procés participatiu

L’última línia d’actuació se centra en la fauna. El pla preveu la creació de refugis de biodiversitat, amb la instal·lació de caixes niu per a aus i per a ratpenats en aquells espais més adequats per al seu desenvolupament. "Aquestes estructures no es col·locaran en les àrees de més trànsit, sinó en zones més tranquil·les i menys freqüentades", indica Vila. L’objectiu és afavorir la reproducció i l’assentament d’espècies sense interferir en l’ús ciutadà dels parcs.

Notícies relacionades

Cues a la nova botiga de Labubu

L’alcalde d’Istanbul agraeix a Collboni la visita a la presó

A la recuperació d’espais naturalitzats se sumaran mesures d’accessibilitat i perspectiva de gènere, amb la idea que els jardins urbans funcionin alhora com una infraestructura ambiental i com a llocs més amables. Els pròxims mesos, també es posarà en marxa un procés participatiu recolzat en el consell de barris i un pla de comunicació.

L’any que ve es licitaran les obres perquè arrenquin el 2027 i culminin el 2028. Parcs i Jardins gestiona més de 1.100 hectàrees de verd urbà a Barcelona. D’aquí a tres anys, els 45.859 metres quadrats dels quatre parcs escollits estaran renaturalitzats i disposaran d’un pla de manteniment.