Aleix Pratdepàdua, director del mirador de la Torre Glòries: "La nostra proposta per veure Barcelona és insòlita i genera interès internacional"

¿Quines condicions és necessari complir per poder formar part d’aquesta primera divisió dels miradors mundials?

Per ser membre de la World Federation of Great Towers ha d’oferir un mirador obert al públic de manera permanent, i estar ubicat en una torre icònica, no només per als visitants sinó que formi part de l’imaginari i skyline de la ciutat i que els residents ho sentin com a tal. Les característiques arquitectòniques també l’han de fer distintiu i identificatiu del lloc. L’altura només és significativa respecte a la resta de la ciutat, però les vistes han de ser generoses. Espanya està representada només per dues, la de Glòries i la Torre de Collserola.

¿Com es va decidir el 2022 obrir l’edifici Torre Glòries al públic?

Va ser llavors quan es va voler acostar aquesta construcció tan icònica i de la ciutat als seus habitants amb un mirador de 360 graus. Es va obrir al públic per primera vegada des de la inauguració de la torre el 2005.

¿Quin balanç en fa?

Estem molt satisfets per l’acollida tant local com internacional. Barcelona no tenia un mirador oficial o emblemàtic, estava una mica òrfena d’aquest tipus d’atracció. Per fi els barcelonins poden accedir a un edifici així, i la valoració és molt positiva també per incloure temes de formació i educació amb el relat del mirador. En l’àmbit internacional és important oferir al visitant un punt alt per veure la panoràmica, sobretot des d’un lloc tan estratègic com la plaça Glòries, el centre de l’àrea metropolitana.

¿Pot resumir aquest relat als que no l’han visitat encara?

Hi ha torres en altres països que aposten per experiències més emocionals, vivencials o sobre la història de la ciutat. En el nostre cas és una invitació a veure Barcelona des d’una altra sensibilitat, abandonant la mirada contemplativa cap a una mirada conscient i responsable del que passa en l’entorn i a la metròpolis, siguin provocades per l’home o naturals [a la planta -1 s’expliquen interactivament des de la vegetació autòctona o la seva riquesa marina, fins al trànsit de vehicles o el de missatges en xarxes socials que circulen per la radiofreqüència local]. El discurs està alineat amb els reptes de canvi climàtic i Agenda 2030 de l’ONU, fet que és bastant insòlit en una atracció com aquesta i ha generat molt interès internacional.

¿Com valora vostè l’afluència de visitants?

Des que vam obrir en portem més de 300.000, que comparativament amb altres torres en àmbit internacional és una xifra molt favorable. És un espai jove que necessita recorregut per anar consolidant-se i que formi part de l’imaginari local i internacional com un lloc de visita obligada a Barcelona.

¿Que perfils i nacionalitats de visitants tenen?

El públic local suposa del 45% el 55% de l’entrada segons l’època de l’any, i si hi ha grups d’escoles. En l’àmbit internacional, els anglosaxons, anglesos i tot Amèrica del Nord són més sensibles a buscar aquests punts de vista. I també els asiàtics. D’altra banda, en aquests moments té més pes l’individual que els grups. Però també anem entrant en els circuits d’agències de viatges i grups, no només estrangers sinó també de tot Catalunya i Espanya que venen a la ciutat.

¿Quin paper ha jugat la reurbanització de l’entorn de Glòries?

La nova plaça ha comportat uns canvis molt notables de dinàmica de fluxos de persones que aniran a més. Perquè hi havia com una mena de barrera psicològica i física al carrer de Marina per al barceloní que ara s’ha trencat i superat. I ara des d’aquí es reivindica l’amplitud de Barcelona, des d’aquest punt fins al riu Besòs, una zona més discreta i silenciosa que té un paper important. I sobretot al barri del Parc i la Llacuna del Poblenou i al districte 22@ estan passant moltes més coses de les que creiem en innovació i tecnologia i, en certa manera, Torre Glòries fa de mascaró de proa de tota aquesta nova Barcelona del segle XXI, que aposta per aquesta mirada no només al modernisme, que ho apreciem molt, però la ciutat és molt més.

¿Quin moment del dia proposaria vostè a un barceloní per descobrir la ciutat des d’aquesta planta 30?

Per una banda hi ha l’horari i per l’altra les condicions climatològiques. Les hores del capvespre són espectaculars, hi ha una estona que el sol va baixant i desapareixent i els colors de la ciutat van canviant de taronges a un sorprenent argentat fins a caure la nit. Però a més en moments en què està ennuvolat o plujós hi ha sorpreses amb el paisatge, sigui quan l’arc de Sant Martí cobreix la ciutat o al contemplar tempestes elèctriques.

Notícies relacionades

Els campions oblidats del 92

La torre Glòries serà l’amfitriona de la federació mundial de torres

¿Com s’atrau el públic local?

És molt important perquè al final és el principal prescriptor i aquest edifici en concret és a Barcelona. Per això, els primers que n’han d’estar orgullosos són els mateixos barcelonins. En aquests moments hi ha diferents beneficis amb el Club Super3, carnet de biblioteques, promocions de tot tipus i per a col·lectius concrets... I a més els nens fins a 12 anys tenen entrades gratuïtes.