Els mil desterraments dels Encants, el mercat viatger

Per a molts barcelonins, el nom de les Glòries està irremeiablement lligat al dels Encants. L’emblemàtic mercat de vell és un dels pocs inquilins que ha sobreviscut a les contínues mutacions de la plaça. Però la seva presència aquí és més recent del que molts creuen: no arriba ni a un segle. Abans d’instal·lar-se a Glòries, els Encants van donar voltes per diferents punts de Barcelona, patint un rebuig gairebé sistemàtic de veïns i comerciants, que veien aquest mercat com un sinònim de misèria i brutícia.

El mercat dels Encants és un dels més antics d’Europa. Té el seu origen en la venda en públic que es realitzava al segle XIII als porxos de la desapareguda església de la plaça de Sant Jaume. Probablement, la majoria dels primitius encantistes eren jueus, procedents del veí barri del Call. La successió d’epidèmies va comportar un primer trasllat fora del nucli urbà. Després de passar per la plaça Nova, cap a 1397 el mercat es va instal·lar a l’antiga plaça de Sant Sebastià, on avui s’aixeca l’edifici de Correus.

Durant cinc segles, els encantistes van ocupar els baixos porticats de la plaça, on venien mobles, robes, llibres, quincalla i trastos utilitzats o apedaçats. Tot i que la zona va quedar arrasada amb l’obertura de la Via Laietana, al carrer del Consolat de Mar encara hi sobreviuen alguns d’aquells arcs i pòrtics, precisament coneguts com les Voltes dels Encants.

El 1888, la celebració de l’Exposició Universal a Barcelona va anar acompanyada d’un rentat de cara de la ciutat, mirant d’amagar tot allò que pogués enlletgir la postal oficial. Així doncs, els Encants van ser desterrats al Mercat de Sant Antoni, on acabarien ocupant diversos carrers adjacents, fins a l’avinguda Mistral.

Drapaires de pillatge de guerra

Llavors, els Encants Vells ja no eren l’únic mercat de segona mà de la ciutat. A principis del segle XIX, durant l’ocupació napoleònica, havia sorgit a la Rambla la Fira de Bellcaire, formada per drapaires que venien, sobretot, roba utilitzada i objectes procedents del pillatge de les tropes franceses. El 1822, la Fira de Bellcaire es va mudar al Born i d’allà a Sant Antoni, on s’acabaria barrejant amb els paradistes que venien de les Voltes dels Encants.

El 1928, a les portes d’una nova Exposició Internacional, l’Ajuntament va traslladar els Encants i la Fira de Bellcaire a les Glòries, llavors una zona marginal entre descampats i vies fèrries. La queixa d’un veí, publicada per la revista Destino, permet fer-se’n una idea: "Els Encants vells no són altra cosa que una muntanya de podridura, amb tota classe de deixalles i porqueria amuntegades, d’on neixen milers de rates d’una mida descomunal".

Caràcter errant

Tot i instal·lar-se a les Glòries, els Encants no han perdut el seu caràcter errant, passant per diferents ubicacions a la mateixa plaça. Després d’una primera època a l’esplanada central, l’any 1931 es van traslladar al costat muntanya, conegut popularment com el Camp de l’Insecticida per la fàbrica de plaguicides de Can Caubet. Paral·lelament, un grup de paradistes es va establir pel seu compte al carrer del Dos de Maig, entre Aragó i València, donant origen a les futures galeries dels Encants Nous.

Notícies relacionades

BCN recorda el dolor del 17A a l’espera de l’oficina de víctimes

Un incendi crema el decorat de Verdi a les festes de Gràcia

Als anys noranta va començar a sonar amb força la idea d’un nou trasllat. Es va parlar de la Monumental, de la Vall d’Hebron, fins i tot de la Zona Franca. Finalment, el destí seria a la mateixa plaça de les Glòries Catalanes.

El 2013 es va estrenar un modern mercat amb coberta de miralls, per deixar enrere aquells temps de misèria i podridura. Un multimèdia d’EL PERIÓDICO permet recórrer de forma virtual en 360°, com si s’estihués visitant en persona a peu, l’antic recinte de Dos de Maig amb les parades en ple funcionament.