Gandula a 50 graus i tobogan a 46

Va ser una de les discussions que a porta tancada es van sostenir quan es van concebre els eixos per als vianants de l’Eixample i, per descomptat, de les Glòries. "¡Més verd i menys ciment!". Aquesta era una de les postures que defensaven alguns arquitectes que hi estaven implicats, per a qui el resultat final no va ser suficient. El gran oval d’herba que ocupa un terç de les Glòries els dona en part la raó. Ahir els usuaris del parc s’acomodaven a sota de cada arbre, o sigui, a l’ombra. Pocs preferien ajeure’s directament al sol. L’interessant, però, és el mesurament. L’herba, realment molt ben cuidada per a l’enrenou d’aquest espai, s’ha de dir tot, està a 32 graus. A l’ombra són uns quants menys, 26. Una xifra i l’altra són confortables. Estan clarament per sota de la temperatura corporal.

En descàrrec dels mesuraments de la resta de les Glòries (alguns espanten), s’ha de matisar que aquesta és una zona acabada d’estrenar. Els arbres són majoritàriament uns alevins, amb encara no mig any de vida en aquest lloc. L’experiència acumulada indica que d’aquí un parell o tres d’anys les capçades faran una bona ombra, no a totes les Glòries, però sí en una bona part.

Serà important que sigui així. N’hi ha prou de recórrer al termògraf per certificar-ho. En la ronda per als vianants que circumval·la el sostre arbori hi ha diversos bancs. Feliçment per a l’experiment, n’hi ha dos de molt enganxats, un al sol i l’altre a l’ombra. El suport del primer està a 46,3 graus. L’adjacent, a recer d’unes branques ben frondoses, a 29,7. En altres cantonades del parc, com hem dit, a 50 graus.

Rastrejar el punt més càlid de la plaça requereix només una mica de paciència. Resulta que és a l’antiga zona de joc infantil, la de la muntanya de tobogans. El terra és d’aquests conglomerats tous que s’han posat tan de moda. És de dos colors. La part vermella està a 52 graus. La negra, a 62. La planxa d’aquests tobogans, quina llàstima, no es deixa mesurar. El termògraf falla en una superfície tan llustrada. Ara bé, també hi ha tobogans a l’altre costat de la plaça. El metall d’aquests altres, però, té una cosa diferent: es pot mesurar. La meitat del recorregut és un tub. Que hi ha alguna cosa que no va bé s’intueix quan des de l’interior se sent un fil de veu. "Mama, que em cremo". En surt una criatura i, efectivament, la peça està a 46 graus.

Un altre element que mereix atenció és el monument que rendeix homenatge als francesos que a finals del segle XVIII van definir la longitud exacta del que avui es considera un metre. En aquella missió matemàtica hi va tenir un paper secundari Barcelona, però tot i això prou important per dedicar-li una escultura, que a l’hora de la veritat els nens han fet servir per enfilar-s’hi i recórrer-la de cap a peus. Ara no, però: està a 52 graus.

Pedres negres

Notícies relacionades

Un suposat paredó franquista es manté oblidat a l’exterior del castell de Montjuïc

El Programa d’Ombres redueix la temperatura als parcs

Per si volen més xifres, aquí en tenen de curioses. Els escacs negres de les taules d’escacs estan a 40 graus, temperatura que no hauria d’acceptar cap peó. El passamà de l’escala mecànica que puja els passatgers des de l’estació del metro a la plaça està a 46. El parterre que serveix de llar al jardí de cactus, de pedres negres, marca 47 graus, mentre que alguns exemplars d’aquestes plantes tan singulars, com un Kroenleinia grusonii (conegut com a seient de sogra), no passa dels 35.

A la seva manera, tot aquest conjunt de mesuraments potser pot servir per reconsiderar l’urbanisme que encara ha d’arribar en vista que les onades de calor seran cada vegada més freqüents. L’ombra de la pèrgola central s’agraeix, la zona de jocs d’aigua és un èxit rotund i segur que els arbres proporcionaran d’aquí un parell d’anys un plus de frescor, però els materials del mobiliari i els colors triats poden millorar indiscutiblement. Que ho demanin, si no, a aquest nen que va ser rescatat del tobogan per la mare.