El pacte laboral de les escoles bressol amb el consistori es votarà al setembre

Els sindicats i l’Ajuntament arriben a un acord, que la plantilla validarà després de l’estiu, per revertir els canvis previstos en la substitució de les mestres i per gestionar totes les vacants.

El pacte laboral de les escoles bressol amb el consistori es votarà al setembre
3
Es llegeix en minuts
Meritxell M. Pauné

Un pacte entre l’Ajuntament de Barcelona i els quatre sindicats que representen la plantilla municipal aplana el conflicte laboral a les Escoles Bressol Municipals. La xarxa d’escoles bressol local ha viscut un final de curs molt agitat pel rebuig que ha suscitat en part de les educadores la substitució de mestres llicenciades per tècniques d’educació infantil. L’Institut Municipal d’Educació de Barcelona (IMEB), aplicant un decret català del 2006, va anunciar al juny que preveia arribar a una ràtio del 30% de mestres i el 70% de tècniques, en comptes del 50% i 50% actual.

La proposta unànime d’acord planteja deixar sense efecte els canvis previstos per al curs que ve i establir un nou sistema per cobrir vacants que garanteixi un lloc de treball a totes les empleades actuals. La plantilla haurà de votar si el ratifica aquest setembre, abans de l’inici del curs 2025-2026. Aquest "referèndum vinculant" contemplarà dues opcions per redreçar la gestió de les borses de treball que dicten les suplències.

L’acord el subscriu la Taula General de Condicions de Treball Comunes del personal funcionari i laboral de l’Ajuntament. El firmen representants del govern de Jaume Collboni i els sindicats CCOO, UGT, CSIF i CGT. El col·lectiu Bressols en Lluita, que és qui ha liderat la mobilització, no té presència en aquest fòrum de negociació.

La reunió va ser dimecres i el document que va crear consta de quatre punts. El primer proposa mantenir "el dimensionament real" a 1 de setembre del 2025 de la plantilla, formada per 405 mestres de categoria A2 i 460 educadores de rang B. Això implicaria "desafectar les dotacions marcades de mestres a extingir", que segons es va anunciar al juny eren 32 places vacants i 163 places fixes quan s’alliberessin per jubilació.

Aquest és el principal punt del conflicte. Fonts municipals confirmen que, en cas d’aprovar-se l’acord, "no s’aplicaria el que marca el conveni firmat el 2022" per la mateixa taula i l’aplicació del qual ha originat la crisi actual. Així mateix, el segon punt de l’acord preveu que les noves vacants –siguin baixes mèdiques o noves places– es cobreixin a partir d’ara amb un 50% de mestres i un 50% de tècniques. En tercer lloc, sindicats i consistori s’emplacen a crear una comissió de seguiment que supervisi l’assignació de les interinitats per "evitar un eventual desequilibri" entre les dues categories. Es reuniria com a mínim una vegada a l’any i sempre que ho demanés alguna de les parts en qüestió.

Dues fórmules

Notícies relacionades

Finalment, el quart punt sotmet a votació dues fórmules, que denomina A i B, per gestionar les borses de treball per a les substitucions. L’opció A seria assignar les suplències "per ordre d’antiguitat de dies treballats entre les dues borses de treball, amb independència de la categoria". Si es donés el cas que una assignació provoqués l’incompliment del decret català del 2006, que obliga al fet que hi hagi almenys una mestra per cada tres professionals, s’assignaria la plaça automàticament a una mestra. L’opció B és assignar vacants "respectant la categoria" de la persona suplerta, sense tenir en compte l’experiència de les candidates.

La taula confia que la votació tanqui la controvèrsia dels últims mesos, que aquest juliol va derivar en un dur xoc entre Bressols en Lluita i el regidor d’Educació, Lluís Rabell. Les associacions de famílies de diversos equipaments de la xarxa van emetre comunicats de suport a l’interpretar que la substitució de perfils era una precarització encoberta. L’oposició es va afegir al debat al forçar un ple extraordinari, en el qual Collboni va garantir la continuïtat de "totes" les educadores actuals.