Context
Montjuïc de perfil
Els barris centrals acumulen seus d’art i ciència mentre centrifuguen veïns ¿A qui servirà aquesta cultura?

L’ oferta cultural de Barcelona transita per una galàxia variada de contenidors i continguts. Com que no hi ha un pla que posi ordre al conjunt, els equipaments brollen allà on sorgeix l’oportunitat. El resultat és un alegre desgavell en la posició, dimensió, programa, connectivitat i rang dels nostres serveis. Els barris centrals acumulen seus d’art i ciència mentre centrifuguen barris veïns. ¿A qui servirà aquesta cultura?
La galàxia pot agrupar-se en tres constel·lacions. La primera orbita la columna vertebral de la ciutat, des del Tibidabo fins al Marítim, un eix tensionat per les cases Vicens, Milà i Batlló, amb museus, biblioteques i galeries. Les arts escèniques aporten cines, teatres i auditoris sobre aquesta espina dorsal: el Palau de la Música, el Liceu. La segona constel·lació, al llevant, conté sistemes binaris majors. Sant Pau i la Sagrada Família, el Born i Picasso, el zoo i Universitat, l’Auditori i el Teatre Nacional. El Fòrum sembla esperar a les tres xemeneies de Sant Adrià per delegar esdeveniments. La festa nacional de l’Equador porta un cartellàs diumenge vinent, 3 d’agost. La tercera constel·lació gravita a ponent des de 1929 amb un poderós sistema de jardins, museus, palaus, teatres i equipaments esportius suspesos a dalt.
Una paret quarsítica del miocè forma el tret geològic més reconeixible de Barcelona. Límit, final, horitzó, la muntanya de Montjuïc dibuixa el perfil etern d’aquesta ciutat. S’eleva com a balcó olímpic, però també escenari maleït de bandera i de canó, castell i mur de contenció. Palau de postal. Morro de font i pedrera, estadi i barraca, barranc i viver, taller i teatre, museu i meublé.
L’han poblat estibadors i vedets, atletes d’elit i pintors abstractes, escriptors i pencaires, bailaores i soldats, gavines i ionquis. Ha allotjat fires elèctriques, parcs exòtics, carreres de cotxes, atraccions i televisions.

Archivo - Teleférico de Montjuïc, en Barcelona /
Envoltada de trens i autopistes. Atracada per creuers i mercants. Telefèric i sender, escala mecànica i fossa comuna. Nínxols amb vista al mar. Sitges de gra i de gas. Polvorí i pavelló, ònix i vidre, terreny i asfalt, totxo, carreu i uralita, pladur i pilar. Jònic. Funicular. Cimera de barris xarnegos, torts, faldillers. Far d’altres catalans, jueus antics i nous llatins, gitanos residents i marietes d’excursió. A Montjuïc s’entremescla la història dels vencedors amb la memòria dels vençuts. Montjuïc ens representa.
Els estudis de postgrau que Alberto Peñín i Maria Rubert coordinen en l’Escola d’Arquitectura de Barcelona han gestat vuit projectes: Mar Bartolomé, Arnau Carbó, Martí Codorniu, Carlos de Felipe, Naiara Gálvez, Itziar Pennes, Sergi Serrano i Xisca Vidal s’estrenen en la professió amb una radiografia precisa de la mola. Dibuixen i regalen idees perquè vibri, descendeixi, s’acosti millor als barris i es deixi abraçar. Ciència oberta que pot consultar-se a UPCommons.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Més d’un milió de catalans prenen Diazepam i altres ansiolítics
- Nova etapa L’emotiu comiat de Ramon Pellicer del ‘TN’ de TV3 després de 23 anys: «Ara assumirem altres responsabilitats»
- Deduccions fiscals El ‘BOE’ confirma una nova deducció de fins a 340 euros en el teu IRPF: així pots beneficiar-te d’aquesta ajuda
- 53 anys d’història Un tresor fotogràfic, en perill
- Jaume Miralles serà el nou director general d’IA del Govern
- TELEVISIÓ I MAS Em ve molt de gust
- Champions league La Premier encareix la Champions per a Barça i Reial Madrid
- L’ACTUALITAT BLAUGRANA Flick enterra tots els egos
- Barcelona, protagonista Una ‘spin-off’ del Clínic avança en el tractament de leucèmies
- La reaparició Bernal comença un altre viatge després de la lesió