Així serà el nou Sant Jordi Club de Montjuïc: cues més confortables, terrassa, botiga i barres a dos minuts

De totes les candidatures que es rebin, un màxim de cinc passaran a la fase d’avaluació. La guanyadora s’endurà un contracte unitari de més de 2,3 milions d’euros (més IVA), que va des de redactar tots els projectes de desconstrucció i nova edificació fins a la direcció facultativa de les obres. Els quatre finalistes rebran una recompensa de 20.000 euros cada un, ja que hauran hagut de desenvolupar també un ampli repertori de documents només per poder competir.

La difícil elecció queda en mans d’un jurat amb coneixements acreditats. Cinc dels nou membres són arquitectes barcelonins de renom, com Joan Forgas i Carme Ribas, proposats pel Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC). La presidència recau en Josep Ferrando, director de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura La Salle. La resta d’integrants són càrrecs de BSM especialistes en l’Anella Olímpica i un expert independent en telecomunicacions.

Culte a l’espectador

El disseny vencedor haurà d’estar a l’altura del germà gran del club, l’emblemàtic Palau Sant Jordi. El conjunt va ser concebut pel japonès Arata Isozaki (Premi Pritzker 2019) a finals dels anys vuitanta i la reinvenció del club ha de vetllar per la coherència estètica. I sobretot haurà d’oferir les millors solucions tècniques per a la llarga llista de prestacions que oferirà el nou edifici. Els plecs tècnics detallen el nou gàlib i quines millores ha d’incorporar, tant des del punt de vista tècnic com, de manera molt especial, en relació amb l’experiència de l’espectador.

La reforma qüestiona que anar al concert d’una estrella internacional hagi de comportar pesades cues d’entrada, esperes interminables dins i consumicions lentes i predeterminades. El nou Sant Jordi Club tindrà un accés més fàcil i amb serveis, mitja dotzena d’opcions de restauració, una àmplia botiga de marxandatge i una terrassa a l’aire lliure per descansar.

«És habitual que els concerts de mitjà i gran format se celebrin en espais esportius; la possibilitat de dissenyar un equipament pensat per a la música en viu des del seu origen genera molta il·lusió», assenyala Natàlia Garriga, directora de l’Anella Olímpica a BSM. Aquesta concepció d’origen, argumenta, «és clau per garantir la seva qualitat acústica i tecnològica, però sobretot per posar el focus a crear un entorn on el públic se senti còmode, connectat i ben acollit». «És una gran oportunitat per crear un espai únic i versàtil, un referent internacional... Un lloc pensat per ser escoltat, però, sobretot, per ser viscut», rebla.

Molts més metres

El nou edifici tindrà uns 16.500 m², el doble de capacitat que l’actual. De fet, arribarà als 20.000 de superfície construïda al sumar-hi l’aparcament subterrani, amb 113 places per a vehicles i espai per a carregadors elèctrics i bicis. L’àrea destinada al públic sumarà 9.400 m², la majoria (gairebé 7.000) per a la pista i les grades.

El vestíbul acapararà 1.500 m², el conjunt de serveis de restauració previstos tindrà 900 m², els lavabos en tindran 600, la superfície comercial serà de 250 i en quedaran 80 per a dues sales d’infermeria i atenció sanitària. D’altra banda, la zona restringida per a producció tindrà 1.400 m². Els camerinos ocuparan 340 m², amb 80 per a sala de visites i entrevistes. Uns 320 m² seran per a oficines, 380 m² seran per acollir càterings de 50-60 comensals i 300 m² es reservaran per a magatzem per a flightcases i material tècnic, entre altres usos.

Una plaça en comptes d’una porta

L’espectador notarà el nou rol del Sant Jordi Club ja en el camí d’arribada. Avui cal envoltar tota l’Anella Olímpica per arribar fins a la porta. Després de les obres, l’accés principal serà una plaça de nova creació a la façana sud-oest, la més allunyada de l’escenari. Segons explicita el Pla Funcional del concurs, «s’haurà de connectar de manera directa i accessible» amb la gran esplanada olímpica, situada a una altura superior. Aquest espai acusa el desgast de tres dècades d’història i té també un lífting en perspectiva amb un passeig de cirerers i xiringuitos.

«És el primer contacte del públic amb el recinte i, per tant, té un paper essencial en l’experiència d’usuari», avisa el mateix document. El disseny, afegeix, haurà «de respondre a criteris funcionals i operatius, però també de confort, seguretat i qualitat perceptiva». Hi haurà més espai per fer cua i el punt de control estarà dotat d’il·luminació pròpia i de cobertes de protecció contra meteorologies adverses. També s’han de preveure controls d’accés per a col·lectius específics, sigui per la seva condició (mobilitat reduïda, per exemple) o per les seves entrades (pista davantera, llotja...).

Un altre canvi vistós és que hi haurà un bar exterior, on es podrà comprar beguda i menjar per amenitzar les cues dels fans que arriben amb molta antelació. A més, hi haurà «lavabos accessibles i inclusius», una millora molt substancial. També està previst un lloc operatiu «fora del flux principal» per atendre incidències, consultes i fins i tot «venda d’entrades d’última hora». BSM també preveu que la nova plaça pugui acollir «animacions, música i accions promocionals» relacionades amb el xou de l’interior.

Compres i esbarjo

Abans d’accedir pròpiament al seient o àrea assignada, l’espectador podrà fer ús de serveis complementaris. Per exemple, una consigna on podrà deixar «motxilles, cascos o objectes no permesos a la sala». I, en especial, una gran botiga de marxandatge oficial dels artistes o del recinte, «situada fora del pas principal de les cues». També hi haurà punts de venda al voltant de la pista, operatius «abans, durant i després de les actuacions». Podran ser «botigues fixes, mòduls mòbils o punts temporals», diuen els plecs, que combinin visibilitat i eficiència logística.

Com sap bé el públic més assidu als grans concerts, és freqüent disposar d’un lapse de temps més aviat tediós entre l’accés i l’inici efectiu del xou. Per donar qualitat a aquest parèntesi, el nou Sant Jordi Club tindrà una terrassa exterior pensada com a sala d’espera i esbarjo, amb serveis de restauració propis i zones de descans, així com elements d’ombra i vegetació. L’encaix haurà de ser ajustat perquè es preservi la qualitat acústica de la caixa escènica i perquè els decibels de l’interior no s’escampin per mitja muntanya.

Beguda i menjar «a dos minuts»

A més dels dos bars exteriors, la sala de concerts tindrà barres fixes i punts modulars de venda de menjar i beguda al vestíbul, la pista i les grades, perquè l’espectador es pugui proveir ràpidament. És més, el disseny guanyador haurà de preveure una «ubicació estratègica i distribució» dels punts de restauració perquè qualsevol assistent tingui accés a algun «en menys de dos minuts de desplaçament».

Notícies relacionades

La «degradació» del barri de Sant Antoni mobilitza un sector dels comerciants i veïns

Un mural recorda els dos morts al riu Segre

Les barres estaran «plenament integrades en l’arquitectura del recinte», sense dificultar els recorreguts d’evacuació i construïdes «amb materials resistents i duradors» i dotades de planxa, extractor, refrigeració, magatzem, neteja i evacuació de residus. Els punts modulars podran ser barres mòbils, carros o ‘food trucks’ i, tot i que siguin temporals, «hauran de mantenir la qualitat formal i estètica, coherent amb l’espai escènic».

De manera similar, s’hauran de poder instal·lar punts de venda de marxandatge accessibles des de qualsevol racó de la pista, perquè el públic pugui adquirir un record. El bar de la terrassa també podrà tenir articles a la venda. En definitiva, serà una sala de concerts que multipliqui l’atractiu intrínsec dels seus espectacles.