Les entranyes de la futura Fira

La Fira de Barcelona afronta la renovació de tres dels seus pavellons amb la previsió que estiguin acabats el 2029, coincidint amb el centenari de l’Exposició Internacional que va acollir la capital catalana. Al març l’Ajuntament de Barcelona va donar a conèixer quins projectes van guanyar el concurs obert per a aquesta remodelació, dividida en tres lots.

El consistori ha exposat des del 19 de juny i fins avui els tres projectes guanyadors i també els quatre finalistes dels concursos de cadascun dels tres lots, és a dir, les 12 propostes presentades que no van ser elegides. L’exposició es pot visitar a l’antiga seu de l’Editorial Gustavo Gili (Rosselló, 87-89), de les 11 a les 19 hores. Dimecres alguns dels arquitectes responsables de la remodelació hi van explicar el perquè de les seves iniciatives a EL PERIÓDICO.

El concurs

L’arquitecta en cap de l’Ajuntament, Maria Buhigas, remarca que es va dividir en tres lots perquè "Barcelona té un ecosistema arquitectònic ampli" i dividir els projectes comportava donar més oportunitats als aspirants. Però no solament ho van fer per això: "Són tres programes tan diferents que tenia sentit que fossin tres lots diferenciats".

Per al director general de Fira de Barcelona, Constantí Serrallonga, el projecte de "remodelació i modernització de Montjuïc" farà de les instal·lacions firals "un espai urbà, integrat, polivalent, flexible, modern i sostenible per al segle XXI". La nova Fira, diu Serrallonga, serà "un referent europeu" que esdevindrà un llegat per als barcelonins del futur.

Els projectes

Dels tres lots del concurs, el primer comprèn el nou Palau Multifuncional, que es farà on ara hi ha el Palau de Congressos, i la renovació del Palau de les Comunicacions. El projecte guanyador s’anomena Artefacte i és obra del despatx d’arquitectes que formen Miquel Mariné, Beatriz Borque i César Rueda en col·laboració amb Smiljan Radic.

Mariné precisa l’abast del projecte: "De nord a sud, va del Palau de Comunicacions, a la plaça d’Espanya, fins al carrer de Rius i Taulet, i d’est a oest, de l’avinguda de Maria Cristina al carrer de la Guàrdia Urbana, que ara acaba a Rius i Taulet però es prolongarà. Condiciona molt el fet que la plaça de l’Univers passarà a ser el carrer de l’Univers, i l’actual cul-de-sac deixarà de ser-ho.

Mariné i els seus col·legues rehabilitaran el Palau de Comunicacions i construiran el Multifuncional, que tindrà dues plantes previstes per a l’exhibició, que "també podran allotjar concerts, conferències". També faran un edifici d’oficines, i a les seves dues primeres plantes hi haurà el Palau de Comunicacions. Finalment, aportaran un nou element que resultarà molt visible a la Fira del futur: una passarel·la poblada d’arbres, que servirà de terrassa per celebrar-hi actes a l’aire lliure i que anirà del Multifuncional al Palau de Comunicacions.

"Fer ciutat"

"El plantejament és fer ciutat. Que hi hagi la màxima relació possible amb la ciutat, fer-ho el màxim transparent possible", diu Mariné, en oposició a les "caixes tancades i hermètiques" que han sigut històricament aquest tipus de pavellons. A la planta baixa del Multifuncional hi haurà "un gran buit" en què es podrà programar tota mena d’activitats.

Tindrà un vidre que permetrà la connexió esmentada amb l’entorn, a diferència del vidre reflector actual, "que és una mena de mur", remarca Mariné. A la planta superior hi haurà "10.000 metres, una illa de l’Eixample, sense cap pilar, amb 21 bigues".

Puig i Cadafalch

El segon lot correspon al del nou Palau de Congressos, que resultarà de la remodelació del Palau Alfons XIII. El projecte guanyador s’anomena Umbracle i ha sigut ideat per la unió temporal d’empreses (UTE) formada per Forgas Arquitectes, Archambac i Álvaro Fernández García.

En nom de tots ells, Dolors Ylla-Català, sòcia fundadora de Forgas Arquitectes, va explicar dimecres a aquest diari el que és un incentiu especial per a l’equip: "Participar en projectes emblemàtics de la nostra ciutat i el nostre país, perquè pensem que l’arquitectura és una feina de proximitat i som de Barcelona. Triem aquest lot perquè és una obra de rehabilitació, i els últims anys ens hem centrat en això".

L’edifici en què actuaran va ser construït per Puig i Cadafalch per a l’Exposició de 1929, tot i que es va completar alguns anys abans: "Eren edificis que es construïen amb caràcter efímer; la seva qualitat constructiva no estava pensada per durar 100 anys, però han durat 100 anys". En aquest segle hi ha hagut reformes interiors i en els 60 es va canviar la coberta per una d’uralita: "El nostre primer projecte és desamiantar".

Ylla-Català remarca que l’"essència original de l’edifici" no s’ha destruït mai. Com que és catalogat, l’edifici presentarà "molt poques diferències externes". El que s’intentarà combatre, prossegueix, és la seva condició d’immoble "tancat en si mateix al mig d’un parc, el de Montjuïc, però sense cap relació amb la idea de parc. Ja que l’edifici no es pot obrir al parc, el parc entrarà dins de l’edifici". Ho farà amb un jardí desenvolupat en dues parts, cada una en una nau, "que es relacionaran pel vestíbul d’entrada, el hall i tot l’espai". Hi haurà un auditori per a 2.000 persones i sales de diverses magnituds.

En total, es passarà de 20.000 a 35.000 metres quadrats. L’augment s’aconseguirà per mitjà de forjats, "nous espais al voltant dels jardins L’objectiu principal de la proposta és mantenir la diafanitat i visibilitat de l’estructura lleugera i vaporosa de la coberta. La part més baixa de l’edifici", resumeix l’arquitecta.

Benvingut a Barcelona

Notícies relacionades

Exposades les 12 idees finalistes que no van guanyar

Tecnologia per crear una Barcelona més humana

El tercer lot és el que projecta la nova seu de Fira Barcelona Innovation Hub, a partir de la remodelació del Palau del Vestit. El projecte guanyador, anomenat L’avantsala de la Fira, és de Bjarke Ingels Group (BIC) i Mias Arquitectura. Dimecres el van exposar a aquest diari Josep Miàs i Agustín Pérez Torres

Pérez Torres parla de vincular-se amb l’urbs, a l’exposar el propòsit de "fer un espai que torni a ser ciutat". La seva remodelació afectarà la part més pròxima a la plaça d’Espanya i, per tant, la més visible des de la Gran Via. A la part més pròxima a l’entrada de Barcelona des de l’aeroport han dissenyat el final del nou edifici com un xamfrà de l’Eixample, "una bonica manera de celebrar el xamfrà d’Ildefons Cerdà". Allà es crearà una imatge, diuen, que pot convertir-se en una mena de porta d’arribada a Barcelona, una salutació als qui arriben a la ciutat.