‘Sense privilegis’: Una protesta irromp en les oposicions de Bombers contra la reserva de places femenines

La mesura, aplicada per primera vegada en la convocatòria del 2023, es farà efectiva la tardor del 2025, quan la primera promoció accedeixi com a funcionàries. Per als manifestants, és «injusta» i «discriminatòria», tot i que és una acció positiva de la Generalitat avalada per la llei d’igualtat (2007).

La protesta ha interpel·lat directament el Departament d’Interior i els centenars d’opositors que sortien de l’examen a les 12.00 h, després d’una jornada iniciada a primera hora. Tot i que el grup esperava reunir milers d’assistents –«En preveiem 3.000», comentaven alguns–, la participació ha sigut molt més reduïda, i han sigut pocs els opositors que s’han sumat visiblement a la reivindicació.

La mobilització no ha sigut espontània. Ha començat al campus, davant la facultat, i s’ha traslladat més tard fins al parc de Bombers de Bellaterra, seu operativa del cos cap a les 12.45 h. Durant el recorregut, els manifestants han corejat consignes com «Places per mèrit i no per quotes», «Opos justes per a tothom» o «Ni privilegis ni discriminació». L’acció havia sigut convocada des de fa setmanes en un grup de Telegram obert l’abril passat, on més de 400 membres –majoritàriament bombers i aspirants– comparteixen el seu rebuig a la mesura impulsada per Interior en nom de la igualtat, en un ambient bastant hostil.

«Això no va contra les dones, va contra un sistema que trenca el principi de mèrit», assegurava un dels organitzadors. En un comunicat difós prèviament, el grup convocant demanava l’«anul·lació immediata» de la reserva i exigia un «debat real» sobre el model d’accés al cos, sense recórrer –diuen– a sistemes de correcció que generen «greuges comparatius i desmotivació».

Actualment, el cos de Bombers de la Generalitat compta amb 2.771 homes en actiu i tan sols 176 dones, cosa que reflecteix una clara desproporció de gènere. A la convocatòria actual (81/25), s’han ofert 300 places per a la categoria de bomber de primera de l’escala tècnica, de les quals 120 –el 40 % del total– estan reservades exclusivament per a dones.

El 2022, el conseller d’Interior, Ignasi Elena, va anunciar la mesura de reserva del 40% com una acció positiva necessària per revertir el que va qualificar com una «discriminació estructural». Segons dades del mateix Departament, sense intervencions correctives la paritat plena no arribaria fins a l’any 2144.

¿Què diuen les opositores?

L’ambient després de la prova era un altre. Mentre a l’exterior es desplegaven pancartes, dins i fora de l’edifici el que es comentaven eren els exercicis, els nivells de dificultat i els possibles errors. Més de 3.000 persones s’han presentat aquest dissabte a l’oposició, de les quals 634 eren dones. Però entre els passadissos i grups que abandonaven la facultat, l’interès per la protesta era mínim. Pocs s’aturaven a mirar, encara menys s’hi unien.

Notícies relacionades

Les ZBEs de l’àrea de Barcelona es blinden davant futures devolucions de sancions per eventuals revessos judicials

«És un xollo»: un xat de centenars de bombers encoratja el rebuig de la reserva femenina al cos

No obstant, ¿què opinen elles, les principals al·ludides per la mesura del 40%? La majoria de les dones consultades per aquest diari s’han mostrat a favor de la quota. «Són necessàries aquestes mesures per incentivar més dones a presentar-se», opinava la Laura, aspirant de 28 anys. Una altra opositora assenyalava que «sense accions com aquesta, la bretxa de gènere no es corregeix sola. És una manera de compensar anys de desigualtat estructural».

No totes, però, comparteixen aquesta visió. La Clara, també opositora, es declara completament en contra de la reserva. «Soc dona i no em representa aquesta mesura. Hi ha d’entrar qui ho mereixi, això no va d’homes ni de dones, sinó d'estar a l’altura», defensa. Assegura estar a favor de la manifestació, tot i que no s’hi ha afegit. «A educació hi ha moltes més dones i ningú demana quotes per equilibrar. L’important és qui fa bé la feina».