Els arquitectes dels nous pavellons de la Fira de Barcelona revelen les seves receptes

El consistori exposa des del 19 de juny i fins aquest diumenge, 20 de juliol, els tres projectes guanyadors i també els quatre finalistes dels concursos de cadascun dels tres lots, és a dir, les 12 propostes presentades que no van ser elegides. L’exposició es pot veure en la que va ser seu de l’Editorial Gustavo Gili (Rosselló, 87-89), propietat municipal des del 2021, de les 11.00 a les 19.00. Dimecres passat, alguns dels arquitectes responsables de la remodelació van explicar allà el perquè de les seves iniciatives a EL PERIÓDICO.

El concurs

L’arquitecta en cap de l’Ajuntament, Maria Buhigas, remarca que es va dividir en tres lots perquè «Barcelona té un ecosistema arquitectònic ampli» i dividir els projectes suposava donar més oportunitats als aspirants. Però no només per això: «Són tres programes tan diferents que tenia sentit que fossin tres lots diferenciats».

Per al director general de Fira de Barcelona, Constantí Serrallonga, el projecte de «remodelació i modernització de Montjuïc» farà de les instal·lacions firals «un espai urbà, integrat, polivalent, flexible, modern i sostenible per al segle XXI». La nova Fira, diu Serrallonga, serà «un referent europeu» que es convertirà en un llegat per als barcelonins del futur.

Els projectes

Dels tres lots del concurs, el primer comprèn el nou Palau Multifuncional, que es farà on ara hi ha el Palau de Congressos, i la renovació del Palau de les Comunicacions. El projecte guanyador es denomina ‘Artefacto’, i és obra del despatx d’arquitectes que formen Miquel Mariné, Beatriz Borque i César Rueda en col·laboració amb Smiljan Radić.

Mariné precisa l’abast del projecte: «De nord a sud, va del Palau de Comunicacions, a la plaça d’Espanya, fins al carrer de Rius i Taulet, i d’est a oest, de l’avinguda de Maria Cristina al carrer de la Guàrdia Urbana, que ara acaba a Rius i Taulet però es prolongarà. Condiciona molt el fet que la plaça de l’Univers passarà a ser el carrer de l’Univers, i l’actual cul de sac deixarà de ser-ho.

Mariné i els seus col·legues rehabilitaran el Palau de Comunicacions i construiran el Multifuncional, que tindrà dues plantes previstes per a l’exhibició, que «podran allotjar també concerts, conferències». També faran un edifici d’oficines en les dues primeres plantes del qual té espai el Palau de Comunicacions. Finalment, aportaran un nou element que resultarà molt visible a la Fira del futur: una passarel·la pobladad’arbres, que servirà de terrassa on celebrar actes a l’aire lliure i que anirà del Multifuncional al Palau de Comunicacions.

«Fer ciutat»

«El plantejament és fer ciutat. Que hi hagi la màxima relació possible amb la ciutat, fer-ho el màxim transparent possible», diu Mariné, en oposició a les «caixes tancades i hermètiques» que han sigut històricament aquest tipus de pavellons. A la planta baixa del Multifuncional, hi haurà «un gran buit» en el qual es podrà programar tota mena d’activitats.

Hi haurà un vidre que permetrà l’esmentada connexió amb l’entorn, a diferència de l’actual vidre reflector, «que és com un mur», remarca Mariné. A la planta superior, hi haurà «10.000 metres, una illa de l’Eixample, sense cap pilar, amb 21 bigues».

Puig i Cadafalch

El segon lot és el del nou Palau de Congressos, que resultarà de la remodelació del Palau Alfons XIII. El projecte guanyador es denomina ‘Umbracle’ i ha sigut ideat per la unió temporal d’empreses (UTE) formada per Forgas Arquitectes, Archambac i Álvaro Fernández García.

En nom de tots ells, Dolors Ylla-Català, sòcia fundadora de Forgas Arquitectes, va explicar dimecres a aquest diari el que és un incentiu especial per a l’equip: «Participar en projectes emblemàtics de la nostra ciutat i el nostre país, perquè pensem que l’arquitectura és una feina de proximitat i som de Barcelona. Vam triar aquest lot perquè és una obra de rehabilitació, i en els últims anys ens hem centrat en això».

L’edifici on actuaran va ser construït per Puig i Cadafalch per a l’Exposició de 1929 tot i que es va completar alguns anys abans: «Eren edificis que es construïen amb caràcter efímer, la seva qualitat constructiva no estava pensada per durar 100 anys, però ha durat 100 anys». En aquest segle hi ha hagut reformes interiors i als 60 es va canviar la coberta per una d’uralita: «El nostre primer projecte és desamiantar».

El parc entra a l’edifici

Ylla-Català remarca que l’«essència original de l’edifici» mai s’ha destruït. Al ser catalogat, l’edifici presentarà «molt poques diferències externes». El que s’intentarà combatre, prossegueix, és la seva condició d’immoble «tancat en si mateix enmig d’un parc de Montjuïc però sense cap relació amb la idea de parc. Ja que l’edifici no es pot obrir al parc, el parc entrarà dins de l’edifici». Ho farà amb un jardí desenvolupat en dues parts, cada una en una nau, «que es relacionaran pel vestíbul d’entrada, el hall i tot l’espai». Hi haurà un auditori per a 2.000 persones i sales de diferents mesures.

En total, es passarà de 20.000 a 35.000 metres quadrats. L’augment s’aconseguirà a base de forjats, «nous espais al voltant dels jardins». «L’objectiu principal de la proposta és mantenir la diafanitat i visibilitat de l’estructura lleugera i vaporosa de la coberta. La part més baixa de l’edifici», resumeix l’arquitecta.

Benvingut a Barcelona

El tercer lot és el que projecta la nova seu de Fira Barcelona Innovation Hub, a partir de la remodelació del Palau del Vestit. El projecte guanyador, denominat ‘L’Avantsala de la Fira’, és de Bjarke Ingels Group (BIC) i Mias Arquitectura. Dimecres el van exposar a aquest diari Josep Miàs i Agustín Pérez Torres

Pérez Torres parla de vincular-se amb l’urbs, a l’exposar el propòsit de «fer un espai que torni a ser ciutat». La seva remodelació afectarà la part més pròxima a la plaça d’Espanya i, per tant, la més visible des de la Gran Via. A la part més pròxima a l’entrada de Barcelona des de l’aeroport han dissenyat el final del nou edifici com un xamfrà de l’Eixample, «una bonica manera de celebrar el xamfrà d’Ildefons Cerdà». Allà es generarà una imatge, diuen, que pot convertir-se en una espècie de porta d’arribada a Barcelona, una salutació als que arriben a la capital catalana.

Notícies relacionades

Les ZBEs de l’àrea de Barcelona es blinden davant futures devolucions de sancions per eventuals revessos judicials

‘Sense privilegis’: Una protesta irromp en les oposicions de Bombers contra la reserva de places femenines

«Més que un projecte edificatori, aquest reconeix moltes qualitats urbanes de la ciutat, les respostes del projecte són respostes a condicions urbanes, de la plaça d’Espanya, de l’avinguda Maria Cristina, del xamfrà de Barcelona, del pati d’illa», exposa Miàs.

En el que ara és el Palau del Vestit s’eliminaran barreres i s’obriran portes. «Fem una espècie de plaça pública d’accés a un auditori i després tenim un jardí nou d’entrada a les oficines», explica Pérez. I en una cosa que serà també molt visible per a la gent que passi per fora, les actuals columnes amb vidre, per les quals no es pot passar, passaran a ser un mur transparent que sí que podrà transitar-se. És, diuen els dos arquitectes, el primer que veurà la gent. «Tot molt permeable, molt urbà. Carrers, places», conclou Miàs. «És un projecte generós amb el públic», afegeix Pérez Torres.