Un retard en les ordenances deixa els mercats en suspens

La norma ha passat ja dues vegades per consulta pública des que es va plantejar per primera vegada el gener del 2024. Tot i que les primeres previsions apuntaven que el text estaria aprovat a finals de l’any passat, fonts municipals asseguren ara que "el calendari de treball s’ha marcat" perquè la normativa entri en vigor "dins d’aquest mandat".

Aprovar una nova ordenança no és un caprici del consistori barceloní, sinó que respon a les exigències de la llei de comerç, serveis i fires que la Generalitat va aprovar el 2017. A grans trets, aquesta llei, juntament amb un altre decret aprovat per l’Executiu català el 2015 i la llei catalana de mesures fiscals del 2010, obliguen els ajuntaments a comptar amb una ordenança específica per a la venda no sedentària i a concedir llicències amb una durada de 15 anys.

El text que va aprovar el 2017 la Generalitat aclareix, a més, que a les localitats sense una normativa específica s’entendrà que "el municipi en qüestió no autoritza aquesta modalitat de venda en espais de titularitat pública". La majoria de poblacions catalanes ja han adaptat la norma als reglaments municipals, però a Barcelona el procés no ha culminat encara.

Si el termini per resoldre aquest buit legal acaba a l’octubre és perquè totes les parades que comptaven amb permisos el 2010 van veure prorrogada la seva llicència automàticament 15 anys. És per això que gran part dels mercats de Barcelona tenen permís fins a aquest octubre vinent. Fonts del consistori asseguren que, més enllà de la nova ordenança, "s’està treballant perquè totes les fires i mercats al carrer s’adeqüin a la normativa catalana". Les mateixes veus apunten que a Barcelona els encarregats d’autoritzar aquests mercats són els districtes i que la majoria "opta per la continuïtat de les fires i mercats actuals".

Incertesa

Un dels sectors que encaren l’octubre amb més incertesa són els mercats de pagès. Segons assenyalen fonts de la Coordinadora de Mercats de Pagès de Barcelona asseguren que tots els seus mercats tenen permís per instal·lar-se a la via pública "fins a finals de setembre" i que han rebut "respostes contradictòries de diferents districtes sobre la renovació de les llicències, a l’espera d’una suposada aprovació de l’ordenança de venda no sedentària". L’entitat demana "que l’Ajuntament reconegui el dret de la petita pagesia a vendre directament els seus productes" i reclama "una normativa pròpia" per als seus mercats. Els agricultors també exigeixen "que s’aixequin les suspensions" dels seus mercats a Vallcarca i Sant Antoni, vigents des del febrer.

Notícies relacionades

Dos vianants ferits en ser atropellats per un autobús H12 a la Gran Via de Barcelona

BCN demanarà permís judicial per desallotjar tres blocs a Vallcarca

També s’han vist afectats pel final de llicències diversos petits mercats artesans i d’artistes de diferents punts de la ciutat. El maig passat, un grup de firaires que cada cap de setmana munten parades davant la Sagrada Família van denunciar que les seves llicències no s’havien renovat més enllà de l’octubre. En l’última audiència pública de Ciutat Vella, també van denunciar una situació similar alguns membres de l’associació Drap-Art: han pagat les taxes per col·locar el seu mercat dels dissabtes a la plaça Reial fins al setembre només, al no saber "què passarà" a partir de llavors.

Un altre sector afectat són els mercats ambulants tradicionals. A Barcelona hi ha actualment sis mercats ambulants setmanals els permisos dels quals finalitzen a l’octubre. Es tracta dels de Canyelles, Trinitat Nova, Provençals, Besòs, Ciutat Meridiana i Zona Franca. Tots veuran les seves llicències prorrogades 15 anys més, mentre l’Ajuntament acaba de perfilar la nova ordenança.