Badalona fa de la rambla de França un "eix renaturalitzat"

L’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) i l’Ajuntament de Badalona van inaugurar ahir a la tarda la nova rambla de França, un "eix cívic" que vertebra de sud a nord el barri de Montigalà de Badalona, des dels carrers del Perú i de la Gran Bretanya fins a la plaça dels Voluntaris Olímpics.

L’actuació, que ha tingut un cost de gairebé 1,5 milions d’euros, forma part del pla de sostenibilitat ambiental de l’AMB i ha prioritzat "la renaturalització, l’impuls de la biodiversitat i la gestió activa de l’aigua en aquest espai públic", va assegurar l’ens supramunicipal en un comunicat fet públic. L’àmbit d’intervenció comprèn una mica més d’11.000 metres quadrats i les obres han durat uns nou mesos.

Gestió de l’aigua

Durant la intervenció s’ha millorat la gestió de l’aigua amb zones de vegetació planes i amb paviments que permeten la permeabilitat de la superfície, i augmentar la infiltració de l’aigua. La quantitat de vegetació s’ha incrementat, sobretot l’arbustiva mediterrània, i s’hi ha plantat també un nou poblat d’arbres.

A més, s’ha millorat l’accessibilitat al potenciar els passos amb pendents inferiors al 6% i noves zones planes. Tot això ha anat acompanyat de la introducció de nous usos per a l’espai, com per exemple la creació d’una nova zona biosaludable apta perquè la gent gran pugui fer exercici, una nova gran àrea equipada per a gossos i la renovació d’una àrea de jocs infantils. L’activitat hotelera a la rambla, segons assenyala l’AMB, se’n veurà beneficiada, ja que hi ha més espai per poder col·locar més terrasses. En general es veurà disminuït el consum energètic mitjançant la incorporació d’il·luminació led "d’alta eficiència" i sistemes de regulació segons l’horari, a banda de l’ús d’energia solar en el sistema de control i de gestió del reg.

La rambla de França és una via amb un important pendent que, precisament per la seva inclinació, presentava problemes de drenatge de l’aigua de pluja, tant a la vorera del costat de les vivendes com a les illes centrals del carrer.

Notícies relacionades

La botiga on anar a xerrar

Septuagenaris amb els peus a la sorra

Respecte als habitatges, els problemes derivaven dels paviments impermeables i dels canals que estaven tapats per la sorra, que no permetien recollir bé l’aigua de la pluja. També d’arbres que no tenien prou espai per créixer correctament.

A les illes centrals, la mala disposició del sauló (la sorra que cobreix els escocells) i el pendent provocaven pèrdues del material, generaven reguerons, empitjoraven l’accessibilitat i dificultaven l’evacuació de l’aigua.