Les obres de la Via Laietana troben per sorpresa les restes de cinc cases medievals de Barcelona

Una troballa inesperada durant les obres de remodelació de la Via Laietana han permès descobrir les ruïnes de cinc antigues cases d’origen medieval sota la calçada del carrer Fusteria, al costat de la seu històrica de Correus a Barcelona. Les exploracions encara són inicials, però els vestigis cobren rellevància perquè donen idea de com la construcció a la ciutat es va transformar en aquest tram pròxim al port entre el segle XIV i fins al 1909, quan es van produir les demolicions per obrir la gran avinguda que connecta la plaça Urquinaona amb la zona portuària. 

«És com el Born del carrer Fusteria», explica Toni Fernández, l’arqueòleg que dirigeix les excavacions. «Són de la mateixa cronologia i trobem el mateix tipus de paviment, estructures i pous, però les restes al Born s’aturen al segle XVIII, mentre que aquí veiem com va evolucionar fins a les demolicions del segle XX», diferencia.

Les exploracions es van iniciar fa mes i mig en aquest tram baix del Gòtic, un lloc llaminer per als qui es dediquen a desenterrar el passat ocult de la ciutat. Des que la rehabilitació de la Via Laietana va començar el 2023, ja han aflorat ruïnes de l’antic convent de Sant Sebastià i de l’antiga font de l’Àngel, en les mateixes immediacions on s’obre una rasa de 239 metres quadrats on es continuarà perforant les pròximes setmanes. És el jaciment més gran trobat des que es va iniciar la reforma de l’avinguda i el seu entorn.

Un sant a terra

Malgrat que els resultats han acabat desmentint les previsions, no hi havia expectatives de localitzar restes sota terra a l’iniciar-se la repavimentació de Fusteria. De fet, no es va trobar res a l’obrir-se una rasa fa un any a la vorera per unes obres de canalització d’aigua.

Sobre això, Fernández il·lustra que part dels vestigis «es van destruir quan es va construir l’edifici de Correus». No obstant, al revisar les tasques d’obertura de la calçada, les previsions van fer un gir al despuntar una rajola policrominada. Una vegada retirada la terra, es va descobrir un mosaic complet de ceràmica, molt ben conservat, amb una imatge de sant Antoni de Pàdua. Està situat al peu del que va ser l’entrada d’un dels habitatges identificats.

Notícies relacionades

Fargas, la xocolateria més antiga de Barcelona, s’obre a nous públics i sinergies

El Govern allibera 24 ciutats d’implantar una ZBE obligatòria per la seva bona qualitat de l’aire els últims anys

Als arqueòlegs els ha cridat l’atenció que el plafó s’ubiqui a terra, una cosa infreqüent. «És curiós perquè solien enganxar-se a la paret, no és gens habitual que estigui al paviment i que la imatge pogués ser trepitjada», explica Fernández. Admet que els investigadors van dubtar al principi si potser les rajoles s’haurien desprès d’un mur. «Però no, es va fer així expressament», revela.

L’equip d’investigadors encara no té clar si la imatge religiosa pot ser indici que el domicili fos un taller dedicat a un ofici que es consagrés a la protecció de sant Antoni de Pàdua. «És el patró dels obrers i, quan el vam trobar, els treballadors de l’obra es van posar molt contents i van fer fotos», explica Fernández.