La moto compartida es planta amb vuit ciutats i només pagarà recàrrec a BCN

El sol fet d’haver arribat fins aquí, amb ajuntaments cedint a l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) part de les seves competències municipals, ja és un triomf del sistema. Passa amb el medi ambient, el consum de l’aigua, el tractament de residus. I ara, amb el sistema de motos compartides, que va arrencar el novembre passat. Es va pecar d’optimisme i al principi es va parlar de 10 municipis i 15.000 motos. Ara s’espera tancar el 2025 amb vuit localitats i 8.000 llicències actives. ¿És una derrota? Algú podria veure-ho així. Des de l’Administració, neòfits en l’assumpte, consideren que és un èxit haver arribat fins aquí. I també s’han donat un bany de realitat: per ara no està previst anar més enllà d’aquest grapat de ciutats unides per una lògica geogràfica.

Així ho confirma Carlos Cordón, vicepresident de Mobilitat, Transport i Sostenibilitat de l’AMB, que tant destil·la satisfacció pel fet que la licitació s’hagi quedat amb tres operadors, després de la caiguda de dues empreses que també van guanyar el concurs, com admet que pensar a expandir l’invent és una mica precipitat. "De moment no tenim més municipis interessats en la moto compartida. Els vuit que són a dins del sistema tenen una certa continuïtat urbana". Anar més enllà o el que és el mateix, allunyar-se de Barcelona, que és l’epicentre de tota aquesta mobilitat, seria jugar-se l’eficiència i la rendibilitat dels operadors.

És una cosa que sí que va poder fer el servei de bicicleta compartida metropolitana, l’AMBici, gestionat per TMB, que és a 15 ciutats, tot i que a diferència de la moto, no està disponible a Barcelona, on manté el seu regnat el totpoderós Bicing. "En bici els trajectes són més curts, i és un vehicle d’intermodalitat, és a dir, et porta al metro o al tren per seguir el teu trajecte. La moto continua sent una alternativa molt més de porta a porta", explica Elisabet Latorre, consellera delegada de Mobilitat Sostenible de l’AMB.

Tampoc la tarifa és la mateixa. La bici compartida de l’AMB té un abonament anual de 40 euros i la primera mitja hora surt per 0,15 euros. A partir d’aquest moment es paga 0,50 euros cada mitja hora, fins a les dues hores d’ús. A partir de la tercera hora, cinc euros per hora o fracció d’hora. Amb la moto els preus són molt superiors. No hi ha quota anual, sinó que se sol pagar per minuts. Yego surt a 0,33 euros el minut. Cooltra, a 0,38 euros cada minut. I Acciona disposa de diferents tarifes, entre 0,36 i 0,48 euros en funció de la moto. Aquest operador és l’únic amb models aptes per circular per les rondes de Barcelona.

Notícies relacionades

Historiadors i entitats alerten d’una pèrdua «irreparable» per la demolició d’estacions de tren centenàries

Dues sepultures d’un soldat republicà

Impost

La moto compartida a l’estiu hauria d’arribar a 6.000 vehicles i a finals del 2025 s’espera que siguin 8.000. Tot indica que Barcelona serà l’única ciutat que mantindrà una taxa per a cada llicència que s’exploti. Són uns 70 euros per moto, i se n’han de sumar 45 per credencial que cal abonar a l’AMB. Cordón nega que els altres set consistoris creïn un impost específic.