Alerta per estafadors que demanen diners per als afectats de la dana

Una de les estafes més habituals és aprofitar-se de la bona voluntat de la ciutadania davant un desastre natural i demanar donatius fent-se passar per organitzacions no governamentals que es dediquen a aquesta ajuda humanitària. Tot i que de vegades aquesta suplantació es fa presencial, amb falsos membres d’aquestes entitats demanant diners al carrer, com la que van alertar els ajuntaments de Llíria o Sueca fa unes setmanes, el més habitual és que sigui per internet i les xarxes socials, tenint en compte l’alta interconnectivitat de la nostra societat i que fer un donatiu a un compte, sense verificar, és més fàcil per netejar consciències.

Aquestes possibles ciberestafes van tenir un repunt a finals de l’any passat amb el desastre natural de la dana qeu va tenir lloc el 29 d’octubre en nombroses localitats de València que encara s’estan recuperant. Un informe de l’Agència de Ciberseguretat de Catalunya assenyala que molts ciberatacants van aprofitar aquesta emergència per suplantar organitzacions humanitàries, com ara la Creu Roja o Mans Unides, per "cometre fraus" com demanar diners per a les víctimes o intentar "apropiar-se de les dades" dels donants.

Notícies relacionades

El malson d’un propietari de Barcelona: «El meu inquilí ha aixecat parets i lloga habitacions per dies a turistes»

BCN triplicarà les seves càmeres de videovigilància d’aquí al 2027

Algunes d’aquestes oenagés van denunciar per xarxes socials aquesta suplantació d’identitat i van assegurar que no s’estava portant a terme "cap campanya de recaptació de fons". "No ha sigut l’única campanya d’estafes aprofitant l’ocasió. Uns delinqüents van suplantar l’Aemet enviant falsos SMS d’alerta de protecció civil, amb un enllaç per infectar els dispositius", assenyala l’Agència de Ciberseguretat.

A més, aquest organisme de control de la seguretat pel ciberespai destaca que es va aprofitar el desastre natural de la dana per "difondre desinformació" i propagar "notícies falses i dades exagerades sobre desapareguts i morts, cosa que va generar desconfiança entre la ciutadania". "Els ciberdelinqüents van aprofitar la dana per propagar nombroses notícies falses, com, per exemple, que els efectes de la dana eren conseqüència de la destrucció de quatre pantans per part del Govern", assenyala l’Agència de Ciberseguretat. I afegeix que la intenció d’aquestes informacions manipulades era "desacreditar el Govern i les institucions".