Barcelona despullada

La Barceloneta, el juliol del 2016. Una dona entra amb tacte a l’aigua a tres metres d’un senyor gran, completament despullat, que vigila l’horitzó cap al tard. Porta un burca turquesa i els reflexos de la roba es dissolen entre les onades del mar. Mitja dotzena de nens de colors i ulls ben grossos, assilvestrats, bruts i feliços, corren d’una a l’altra. Els adults s’ignoren educadament. El sol s’amaga rere la torre de Sant Sebastià. Entrega l’última carícia d’aquest dia daurat, indolent, fent adeus entre pestanyes d’acer. De vegades, quan m’enfado amb la meva ciutat, recordo aquesta imatge i em baixa una mica el suflé.

Bon dia. Venia aquí a defensar el valor de l’ordinari. És més interessant una ciutat extraordinària formada per una suma de petites arquitectures vulgars, com Barcelona, que una ciutat vulgar formada per un grapat d’esperpents pretensiosos com... altres que vostès coneixen. Els hereus del 68 som els culpables d’aquest moviment pendular contra la bellesa de l’ordinari que es tradueix, quan et descuides, en un neopuritanisme condemnatori. Tot ho veu hipersexualitzat. Com si el sexe fos dolent. I a sobre dolent per excés. 27 graus i un munt de guiris. Als parterres públics riallers turistes despullen els seus cossos al sol. Fa falta valor. Encara bo que les nostres autoritats eclesiàstiques han intervingut en l’assumpte. Cartells plastificats sobre pedra gòtica. Prohibides bermudes i tirants a la catedral. Ni foto, ni vídeo, ni cas.

Notícies relacionades

45 anys esperant el pont del Baricentro

La nit que Basté va robar una corbata

L’Ordenança de mesures per fomentar i garantir la convivència ciutadana a l’espai públic de Barcelona, també coneguda com a ordenança del civisme, decreta el 25 de gener del 2006: "Queda prohibit transitar en banyador, excepte piscines, platges o altres llocs on sigui normal o habitual anar amb aquesta vestimenta. La prohibició a què es refereix aquest apartat no és d’aplicació en passejos marítims ni vies immediatament contigües a les platges o la resta del litoral". Una interpretació estricta de la norma permetria desfilar en tanga per la majoria de carrers i avingudes principals de Barcelona. L’ordenança no especifica si el litoral és marítim, lacustre o fluvial i la immediatesa de la contigüitat no me la definirà vostè, amable agent. Que vinc pel carrer de Marina des del Port Olímpic i tinc intenció de continuar ininterrompudament, immediatament i contiguament en triquini fins al pantà de Vallvidrera, amb el seu permís, gràcies i bona tarda.

Si és un problema de valors, la solució pot ser tan senzilla com revisar-los. Si és un problema d’higiene, no faltaran raons. Ens recolzem en els vàters, bevem de les fonts, mengem als restaurants amb vasos i coberts que han passat per milers de boques, estrenyem mans sense pensar què deuen haver rascat abans, ens fem petons a la primera... però quin fàstic asseure’s en un banc si un nudista és a prop. Escolti, porten la seva tovalloleta. I si no, com fa la gent gran a la plaça: el diari. Jo encantat d’oferir aquesta pàgina aaquest fi, vagi vostè amb roba o sense.