L’últim ple de Núria Marín

Núria Marín (PSC) va presidir ahir el seu últim ple municipal ordinari. L’últim després d’una mica més de 16 anys al capdavant de l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat, des que l’abril del 2008 va heretar la vara de comandament del consistori del seu predecessor, Celestino Corbacho. No serà, no obstant, l’última vegada que es posi al capdavant de l’hemicicle, ja que el pròxim 15 de juny hi ha previst un altre ple —en aquest cas, extraordinari—, en el qual Marín farà un pas al costat i la succeirà el també socialista David Quirós.

La duresa que els partits de l’oposició van manifestar en els seus respectius comunicats després de donar-se a conèixer la data de renúncia de l’encara alcaldessa va contrastar amb el to general d’ahir, on totes les crítiques llavors expressades no van tenir gairebé protagonisme més enllà d’alguns comentaris velats i encàrrecs al futur alcalde. Un David Quirós que no va arribar a intervenir ni una sola vegada en el transcurs del ple.

Per part dels partits de l’oposició, no va ser fins que havien transcorregut gairebé dues hores de la sessió plenària que Manuel Domínguez, líder dels Comuns, va instar Quirós que comenci a dialogar, al més aviat possible, amb l’alcaldessa d’Esplugues de Llobregat, Pilar Díaz (PSC), i la Generalitat per mirar de solucionar un recent problema de mobilitat i augment de trànsit al barri de Sanfeliu de l’Hospitalet, derivat de la reurbanització de la zona sud d’Esplugues.

En solitari i en minoria

Abans d’això, però, en veu de les entitats de La Saboga i No Més Blocs, Emma Núñez, va dir en una intervenció crítica al PDU Biopol-Granvia que Marín serà recordada com "Lady Totxo" per la seva política urbanística i que Quirós "té ara l’oportunitat per no ser recordat com Mr. Totxo". Més enllà d’aquestes qüestions, com el mateix nom diu, aquest últim ple va ser ordinari, sense grans polèmiques o enfrontaments i sense que la marxa de Núria Marín tingués pràcticament incidència.

El PSC governa l’Hospitalet en solitari i en minoria des que va perdre la seva majoria absoluta en les eleccions municipals del 2023 –suma 13 dels 14 regidors necessaris per assolir-la–. Així, més enllà de la línia vermella que suposa l’extrema dreta de Vox, la distància de l’alcaldessa i els socialistes amb les altres forces del consistori han impossibilitat, fins avui, l’opció d’arribar a acords de govern que dotin l’executiu local de majoria absoluta.

Notícies relacionades

Un brot de salmonel·losi en un bar deixa almenys 22 afectats

El Moll de les Drassanes s’obre al públic i acosta la Rambla al mar

D’aquesta manera, durant l’últim any, Núria Marín ha treballat per aconseguir pactes puntuals amb ERC i En Comú Podem. Per exemple, els republicans van votar a favor de les ordenances municipals del 2024, mentre que els Comuns van permetre que els pressupostos tiressin endavant amb la seva abstenció.

Ara, una de les principals missions del futur alcalde serà, precisament, teixir llaços amb els grups de l’oposició amb l’objectiu d’assegurar-se poder tirar endavant el mandat sense grans complicacions. Entre les formacions polítiques de l’oposició hi ha divisió sobre la factibilitat d’aquesta opció i, mentre que algunes consideren que l’arribada de Quirós suposarà encara més problemes en la seva relació amb el PSC que els que tenien amb Marín, d’altres veuen una finestra a un acostament.