BCN malgasta aigua extreta dels túnels del metro

L’ajuntament estudia com aprofitar els hectòmetres que es filtren a la xarxa i que són abocats a les clavegueres, sense opció de ser reutilitzats.

JORDI RIBALAYGUE

Pel metro de Barcelona circula aigua. Molta, en realitat. No és una excepció: és habitual en les xarxes de transport suburbà i, de fet, passa en tota cavitat oberta sota terra. En qualsevol cas, cada gota resulta d’interès enmig de la sequera, tot i que les últimes pluges hagin fet que la Generalitat relaxés les restriccions. Sota la ciutat hi ha potencial per aconseguir fins a 25 hectòmetres cúbics per any dels aqüífers sense fer-los malbé, però fins ara es capta poc més d’un hectòmetre anual per a serveis públics municipals. És només una quarta part del que la ciutat té autoritzat extreure. La falta d’infraestructura limita i impedeix esprémer el permís en la seva totalitat. Passa una cosa similar en el metro, on es malgasta la majoria de l’aigua que se n’extreu perquè no deteriori les instal·lacions.

L’Ajuntament de Barcelona va estimar el 2020 que es podrien utilitzar 3,68 hectòmetres cúbics extrets del metro de Barcelona. No serien per a consum humà, sinó per a la neteja i altres tasques de la ciutat. No obstant, la quantitat que es reutilitza en realitat queda molt lluny de l’objectiu fixat pel consistori: el 2023 es van fer servir 0,02 hectòmetres cúbics d’aigua presa de les galeries que depenen de Transports Municipals de Barcelona (TMB).

"El volum d’aprofitament de les aigües procedents de les infraestructures ferroviàries soterrades és inferior a la previsió inicial", admet el govern municipal. Al·lega que, de moment, "la qualitat d’aquesta aigua està condicionada per la presència de greixos, lubricants o residus plàstics", de manera que es desaconsella utilitzar-los.

Buscant millores

L’executiu explica que l’empresa municipal Barcelona Cicle de l’Aigua (BCASA) "està treballant amb els gestors de les infraestructures ferroviàries per poder incrementar l’aprofitament d’aquest recurs", i això obligaria a regenerar-lo. Per la seva banda, TMB afirma que està "a disposició de l’ajuntament per a qualsevol qüestió en aquest aspecte".

L’aigua que no s’obté del metro no es manté estancada al subsol. Al contrari, es perd. "La majoria va al clavegueram i, d’allà, al mar", assenyala Enric Vázquez, investigador del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) i professor de la UB, especialitzat en aqüífers. "S’extreu perquè per al metro suposa una molèstia. Suposa un problema tenir aigua que corre i que fa malbé les instal·lacions", comenta.

"Tots els túnels del món estan preparats per recollir i conduir l’aigua per evacuar-la –continua explicant Vázquez–. Aquí es fa el mateix i també s’intenta que el cabal no sigui gaire gran. Això s’aconsegueix minimitzant-lo reparant murs, o bé amb altres mesures perquè no entri tanta aigua, però mai se’n pot parar el 100%. El que es vol és tenir-la controlada. Implicaria construir en un punt baix i tirar-la amb bombes, però no es pot abocar a la ciutat, de manera que acaba sent abocada al clavegueram".

Notícies relacionades

Segons dades municipals, el 2016 es van extreure 5,5 hectòmetres cúbics de la via suburbana. Vázquez indica que el flux es manté constant cada any, compost pel soterrani que es cola a les instal·lacions i, ocasionalment, també el que s’ha acumulat amb la pluja.

"El nivell freàtic ha pujat en les últimes dècades a Barcelona perquè, com que algunes indústries han marxat, ja no s’exploten tant. Per tant, al pujar el nivell, hi ha més túnels que poden veure’s afectats", afirma l’expert.

Temes:

Aigua Metro Ajuntament de Barcelona

Inicia sessió 0 Comentaris

Un brot de salmonel·losi en un bar deixa almenys 22 afectats

El Moll de les Drassanes s’obre al públic i acosta la Rambla al mar