El restaurant Ipar Txoko tanca per la sobtada mort del seu amo

Miguel Real de Asúa tenia 57 anys i havia passat gairebé la meitat de la vida al seu restaurant, Ipar Txoko, al número 22 del carrer Mozart, que ha sigut una espècie d’ambaixada culinària d’Euskadi al barri barceloní de Gràcia. Un establiment marcat per l’estil personal del seu propietari i que ara tancarà les portes per causa major. Miguel va morir sobtadament el 26 de març per un infart. No es va aixecar del llit: el va trobar el seu fill Miquel, de 19 anys. Deixa una altra filla, la Júlia, de 29.

Nascut a Getxo, un bilbaí d’allò més bilbaí, serà sempre recordat per com cantava la carta: no era fàcil recordar-ne els plats fins a acostumar-s’hi. No tornarà a passar. L’últim dia que Miguel va atendre a l’Ipar Txoko va ser el 23 de març, dissabte. Tancava els diumenges i els dilluns. Va morir la nit de dilluns a dimarts.

La carta

"No hi ha carta, senyors, la carta soc jo", deia Real. I començava: "Entrants freds i calents, peixos i carns. D’entrants freds teniu amanides variades, amb cabdells, amb tomàquet o amb escarola". La llarga llista prosseguia, i els principiants patien memoritzant.

Tampoc deia els preus, que podien consultar-se a l’entrada i que els habituals coneixien. No era un restaurant barat, però la gent repetia. Ell defensava que el primordial era la qualitat del producte: "Sense tocar-lo gaire, sense floritures". La mitjana era considerada l’estrella per molts clients, però també han destacat sempre la truita de bacallà, el peix i els pebrots del piquillo farcits de cua estofada, entre molts altres plats.

Quan encara es podia fumar als restaurants, a l’Ipar Txoko es fumava sobretot puros. Miguel va viure amb cert emprenyament el veto. I el fum va desaparèixer de les llargues sobretaules.

"Entrants calents: de closca teniu cloïssa marinera, planxa o salsa verda i escopinya a la planxa. Seitons oberts arrebossats o amb allada en cassola", canta encara el Miguel a la pàgina de Facebook del restaurant.

El restaurador vivia al carrer de Sant Lluís i la seva mort no només ha impactat la seva família. De caràcter fort i concloent, era un home estimat pels clients, que, com s’ha dit, majoritàriament era gent que havia anat ja diverses vegades a l’establiment.

Real va arribar a Barcelona amb 20 anys, després d’estudiar informàtica a Deusto. A la capital catalana, primer va viure a Sants i va treballar al port. Pocs anys després, amb 29, va obrir l’Ipar Txoko amb un altre soci, tot i que de seguida va començar a portar-lo sol. Mai abans s’havia dedicat a això, recorda el seu fill, que afirma: "Era tossut com ell sol i generós com ningú. Era un tio peculiar i es feia estimar".

"Era cosa seva"

Notícies relacionades

Jaume Collboni: "Seria bo que Sánchez continuï endavant i no es rendeixi"

Jaume Collboni: "Trias i Colau ni governen, ni deixen governar"

En els últims temps, Miguel explicava que el seu fill, que estudia Administració i Finances, es plantejava seguir el negoci. I el fill ho confirma, però afegeix que aquesta opció no és viable sense el seu pare com a mestre: "Segur que m’ho hauria pensat, jo anava a treballar amb ell i al·lucinava amb la gent que venia i que l’admirava. Però era cosa seva. Amb la seva essència".

Diu que molta gent li ha dit que es quedi el restaurant, però veu clar que no ho farà, que l’Ipar Txoko s’acaba amb el Miguel. Aquest dilluns, els dos germans han entrat al local per primera vegada des que el seu pare va ser enterrat; descansa al cementiri de Derio. Més enllà de l’impacte de la notícia, un afegit. Era fanàtic de l’Athletic de Bilbao: "Ha mort sense veure la Copa".