Un comodí per als pressupostos

La qüestió de confiança està regulada per una llei orgànica i l’alcalde no pot recórrer més de dues vegades en un mateix mandat a aquest mecanisme excepcional que Trias i Colau ja van fer servir amb èxit durant els seus mandats.

Un comodí per als pressupostos

ELISENDA PONS

2
Es llegeix en minuts
Jordi Ribalaygue
Jordi Ribalaygue

Periodista

Especialista en Barcelona i àrea metropolitana

Ubicada/t a Barcelona

ver +

En plena Setmana Santa, és obvi que els comptes municipals –la pedra de toc de la fortalesa de tot govern– travessen un viacrucis a la capital. En tot cas, Collboni no arribarà al martiri de la crucifixió: tot i que la derrota puntual d’ahir constata la debilitat de l’executiu en minoria del PSC, els socialistes han aclarit el camí perquè el pressupost entri en vigor el 2 de maig, quan s’esgota el ressort que han activat perquè l’oposició plantegi un candidat que enderroqui a Collboni, una hipòtesi impossible.

El compte enrere finalitzarà en 30 dies hàbils i és efecte de la qüestió de confiança que el socialista ha plantejat. És un mecanisme excepcional regulat per una llei orgànica de l’Estat, la de règim electoral, que dona opció als governs municipals a sotmetre el suport de l’alcalde a votació i supeditar al resultat l’aprovació o la modificació d’algunes mesures crucials per a tot ajuntament. La normativa permet que la qüestió de confiança vagi lligada a ratificar els pressupostos municipals, el reglament orgànic del consistori, les ordenances fiscals o la tramitació d’instruments del planejament general urbanístic.

La condició per presentar la qüestió de confiança és que l’acord hagi sigut ja debatut abans en el ple municipal i sense que es ratifiqués per falta de majoria. La llei estableix que el regidor que no revalidi la majoria amb l’envit per ratificar la mesura "cessarà automàticament, i quedarà en funcions fins a la presa de possessió de qui hagués de succeir-lo".

El mateix estratagema

Existeix una excepció per la qual una votació que se saldi en fracàs per a l’alcalde no comporta que sigui destituït immediatament. És en cas que el govern local es valgui del mecanisme per dirimir la sort del projecte de comptes. És el supòsit en què Collboni es troba, igual que Xavier Trias el 2014 i Ada Colau el 2017 i el 2018, quan van recórrer al mateix mecanisme extraordinari per desencallar les previsions d’ingressos i despeses municipals.

Notícies relacionades

En els tres precedents, el ple va desestimar donar suport a l’alcaldia. Trias i Colau van perdre aquelles votacions, igual que Collboni ahir, però a la fi van prendre aire i van aconseguir que els pressupostos prosperessin un mes més tard, al no postular-se un aspirant amb prou aliats per desbancar-los. És el mateix estratagema.

La llei de règim electoral clarifica que el revés del ple a Collboni és tan sols circumstancial i acabarà convertint-se en triomf per a l’alcalde si no s’articula una majoria per rellevar-lo en les pròximes setmanes. Es dona per descomptat que és impossible un pacte de les altres forces, antagòniques i sense una aritmètica viable per sondejar una alternativa de govern. "S’entendrà atorgada la confiança i aprovat el projecte si en el termini d’un mes des que es va votar el rebuig de la qüestió de confiança no es presenta una moció de censura amb candidat alternatiu a alcalde, o si aquesta no prospera", disposa la norma. La llei és clara a l’indicar que "cada alcalde no podrà plantejar més d’una qüestió de confiança en cada any, comptant des de l’inici del seu mandat, ni més de dos durant la durada total d’aquest".