Un patrimoni de 6.000 anys a Gavà

El descobriment de 24 nous accessos a les mines prehistòriques de Gavà (Baix Llobregat) –les mines en galeria més antigues d’Europa–, localitzats al sector local de les Ferreres, revelen una troballa d’interès científic elevat "en tant que mostraria una doble tècnica minera neolítica fins ara desconeguda a la ciutat".

L’afirmació és de Ferran Borrell, arqueòleg de la Institució Milà Fontanals d’Investigació en Humanitats (IMF-CSIC) que ha liderat la investigació, els resultats de la qual es van presentar divendres passat amb la participació de l’alcaldessa de Gavà, Gemma Badia (PSC), i del delegat del CSIC a Catalunya, Lluís Calvo.

Les anàlisis de Carboni 14 mostren estructures del Neolític, d’uns 6.000 anys d’antiguitat, tal com es presumia ateses les característiques de les boques de mina, així com la geologia on van ser excavades i els materials trobats durant la seva delimitació.

D’aquestes 24 obertures mineres, tres han sigut descobertes recentment, a finals del 2023, en el marc d’un nou projecte quadriennal. Les troballes estenen una mica més el complex miner neolític cap al límit nord-oest del municipi, pujant per la serra de les Ferreres, i posen en evidència que el patrimoni miner a Gavà "té molt camí per recórrer", segons ha destacat l’alcaldessa Badia.

De fet, Borrell assegura que les troballes han sigut descobertes en una àrea de 400 metres: "En total la parcel·la on hem trobat aquestes troballes és molt més llarga", explica Borrell. I calcula aproximadament que inclou uns 1.500 metres quadrats, que es preveu excavar entre el 2024 i el 2025: "D’aquí en poden sortir més troballes, però no sabem si tindran la mateixa intensitat", augura Borrell, que qualifica la situació de Gavà "d’un regal".

Conèixer millor el passat

A més de comptar ja amb el pedigrí de ser les mines en galeria més antigues d’Europa i les úniques dedicades a l’extracció de la variscita, un mineral amb què s’elaboraven ornaments, el descobriment dels nous 24 accessos fan pensar els investigadors que podrien estar "davant una nova tipologia d’extracció, a cel obert, fins ara no documentada a Gavà, a partir d’una rasa o trinxera en superfície".

Aquesta tipologia en trinxera, si es confirma en les pròximes excavacions, parlaria d’una extracció superficial dels filons del mineral verd que es trobarien molt a prop de la superfície, independentment que algunes tinguessin continuïtat com a galeries subterrànies. "Aquesta troballa té un interès científic elevat, en tant que mostraria una doble tècnica minera neolítica fins ara desconeguda a Gavà", ha explicat Calvo qui ha afegit que aquesta troballa és una mostra d’una "innovació social": "Ens permet conèixer el nostre passat per projectar-lo en un futur".

En paraules de la directora del Museu de Gavà, Noemí Casado, "la investigació és el motor de la galeria. Sense aquesta no podem fer una difusió actualitzada dels coneixements". Un centre pel qual l’alcaldessa de la ciutat sent molt d’"orgull".

Notícies relacionades

La sequera manté en suspens la tramitació del Pol Biomèdic

Els comerços del Llobregat Centre perdonen 1,3 milions de deute

Les boques de mines prehistòriques descobertes aquest any són al nivell del terra, fetes directament en afloraments de pissarra del període geològic Paleozoic, en els que es troba la variscita, el preuat mineral amb què es comerciava durant el Neolític. Són mines en superfície, similars a les descobertes a les Ferreres durant la campanya del 2018-2021. Això fa pensar els investigadors que el conjunt de mines de les Ferreres podrien ser les més antigues i representar els inicis de l’explotació minera neolítica a Gavà.

Això diferencia aquestes mines de les d’un altre sector del jaciment, anomenat Can Tintorer i que és el més estudiat fins ara. Allà les pissarres amb la variscita no són a prop de la superfície, sinó que estan cobertes per capes d’argila. n