Les eleccions posposen el pacte de Collboni amb ERC

La convocatòria anticipada de les eleccions autonòmiques catalanes per al 12 de maig tindrà un efecte doble a l’Ajuntament de Barcelona. D’entrada, tot indica que retardarà el tancament d’un pacte de govern que encara és una hipòtesi, però que sembla molt encaminada, entre el PSC i ERC al consistori. Resulta pràcticament inviable que aquesta aliança qualli mentre socialistes i republicans estan en plena pugna, en precampanya i campanya electoral.

D’altra banda, el fet que els pressupostos de la Generalitat per a aquest any no s’aprovessin perquè els Comuns no els van recolzar carrega d’arguments Collboni per deixar fora d’aquest pacte de govern el grup d’Ada Colau, Barcelona en Comú, que exigeix participar d’un tripartit d’esquerra a la ciutat.

Feia mesos que Collboni frenava l’ímpetu amb què els Comuns han estat reclamant aquest tripartit. L’alcalde de Barcelona ha insistit a acordar abans els pressupostos de la capital catalana per al 2024. Fa setmanes va tancar una aliança amb ERC sobre els comptes municipals, derrotats a la tardor per la falta de suport de grups de l’oposició, i necessitava, i necessita, els nou vots dels Comuns perquè siguin aprovades de manera ordinària, per majoria en el ple municipal del 22 de maig. Però si no els té, compta amb l’opció de recórrer a una qüestió de confiança, que li permetrà, si s’utilitza, comptar amb pressupostos validats a finals d’abril sense perdre un sol euro dels 3.800 milions previstos en el projecte.

Un govern de 15 regidors

L’aliança pressupostària amb els republicans va ser vista com l’avantsala d’un acord de govern PSC-ERC a la ciutat. Aquest govern a dos ha anat agafant força, tot i que continua sent un projecte. En cas de confirmar-se, seria un Executiu local que, amb 15 regidors (els mateixos que tenia el compartit per Ada Colau i Collboni de maig del 2016 a novembre del 2017), no arribaria a la majoria absoluta, fixada en 21 regidors, però li donaria aire per governar: en aquests moments, els socialistes tenen vuit regidors, si no es compta el mateix alcalde i Lluís Rabell, de baixa mèdica. Hi ha tinents d’alcalde amb jornades de 16 hores que respirarien alleujats si poguessin delegar la direcció d’un districte o la d’una àrea temàtica. Però aquesta solució haurà d’ajornar-se, pel que ja s’ha afirmat: no resulta compatible pactar en un costat de la plaça mentre a l’altra les dues parts estan en plena lluita pels vots.

Notícies relacionades

Esnòrquel científic

Montserrat sedueix el turista

Collboni no va mencionar ahir Barcelona en Comú ni Colau quan va remarcar que el fet que la Generalitat no aprovi els seus pressupostos deixa la ciutat sense 650 milions d’euros. Però no feia falta. Colau ha sigut assenyalada per tots com a responsable del desenllaç autonòmic, i per extensió que també els Pressupostos Generals de l’Estat hagin quedat aparcats. I aquesta imatge ajudarà molt l’alcalde quan algú li retregui que no vulgui els seus antics socis de Barcelona en Comú en el govern, ara que s’han convertit pràcticament en l’emblema de la irresponsabilitat institucional. O almenys així ho denuncien els seus rivals.

Quant als pressupostos del consistori, i malgrat que l’alcalde va tornar a demanar suport per tirar-los endavant en votació en el ple ordinari del 22 de març, no tindria cap lògica que els Comuns, després d’estripar les cartes a la Generalitat, votessin a favor dels municipals. Per això tot indica que Collboni recorrerà a una qüestió de confiança.