escalèxtric A pedralbes

Pressió a Collboni per cobrir la Ronda del Mig

El tram pendent, entre la plaça de Prat de la Riba i el carrer de Mejía Lequerica, fa un quilòmetre

El districte de les Corts recolza una proposta de Junts perquè es costegi un estudi de viabilitat sobre el cobriment de la via, considerat com un «deute històric»

Pressió a Collboni per cobrir  la Ronda del Mig

jordi ribalaygue

3
Es llegeix en minuts
Jordi Ribalaygue
Jordi Ribalaygue

Periodista

Especialista en Barcelona i àrea metropolitana

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Una rere l’altra, les peticions per soterrar un escalèxtric amb 11 vies que parteixen el barri de Pedralbes han caigut en sac foradat. Ve de lluny la reclamació per sepultar l’últim quilòmetre que queda descobert a la ronda del Mig, on més de 40.000 vehicles circulen diàriament al peu de les vivendes, les oficines, els centres sanitaris i les escoles que flanquegen l’entorn de l’autopista urbana entre la plaça de Prat de la Riba i el carrer de Mejía Lequerica. Contrasta amb el túnel que, des de fa més de 21 anys, encarrila sota terra la circulació en el tram que cau per sota de la Diagonal.

La política de convertir en zona de vianants calçades mitjançant superilles i eixos verds en els últims mandats, la desaparició del nus de les Glòries per soterrar el trànsit i les obres que començaran el juny per enterrar una tirada més de la ronda de Dalt han revifat el greuge i la reivindicació per culminar la cobertura de la ronda del Mig, una petició latent que, de manera cíclica, torna a l’ajuntament. Un ple extraordinari a les Corts, forçat per Junts, ha tornat a abordar el que els veïns mobilitzats en l’associació Millorem Barcelona han titllat com una "discriminació" i "deute històric". En els últims temps han recollit unes 1.800 adhesions que apressen a emprendre la reforma perquè l’autovia es converteixi en subterrània. Equivalen a gairebé el 15% dels residents a Pedralbes.

Estudis tècnics

El districte ha aprovat la proposició dels postconvergents. Recollint les demandes del moviment veïnal de la zona, insta que els estudis de viabilitat tècnica i econòmica del soterrament pendent s’iniciïn aquest 2024. També apel·la a constituir una comissió de seguiment que incorpori entitats veïnals i partits polítics. Barcelona en Comú, el PP i Vox s’han aliat amb els nacionalistes perquè la sol·licitud tirés endavant. En canvi, el PSC i ERC s’hi han abstingut.

Si bé les dues formacions s’han declarat favorables a reformar el tram, els republicans han optat pel que han definit com una "abstenció positiva". Han avisat que el soterrament s’intueix "caríssim" i que es possible que l’ajuntament analitzi abans quines inversions prioritza. Els socialistes assenyalen que és una remodelació "complexa", que exigeix "negociar partides pressupostàries i bona planificació perquè el projecte sigui viable".

Precisament, el partit de Xavier Trias ha emfatitzat que el govern socialista en minoria de l’alcalde Jaume Collboni es troba embrancat en la negociació d’un pressupost per al 2024. En aquest sentit, apressa que inclogui una dotació per encarregar l’informe preliminar. "Només demanem que, dels 3.800 milions que tindrà el pressupost, dediquem el 0,06% per fer un estudi de viabilitat que no constaria més de 250.000 euros", calcula Ivan Condés, conseller de Junts. Per la seva banda, la socialista Irene Morales emplaça els nacionalistes a recolzar els comptes del consistori per a aquest any.

Notícies relacionades

El PSC oferien brindar el seu aval a Junts si modificava el text. Els postconvergents han jutjat que suposava aigualir-lo. Segons fonts del partit, els socialistes han plantejat que es retirés la proposta d’efectuar controls de qualitat d’aire i que l’estudi de viabilitat es reduís a un tram més curt, entre la Diagonal i Prat de la Riba.

La proposta dels nacionalistes inclou també que es col·loquin mesuradors de contaminació acústica i atmosfèrica en la tirada en què el trànsit de la ronda del Mig discorre a la intempèrie. "El tram entre Mejía Lequerica i Prat de la Riba és un dels més contaminats de la ciutat, amb nivells de diòxid de nitrogen que superen els 40 micrograms per metre cúbic –afirma Condés–. És un valor pel qual la UE considera que els residents comencen a patir serioses conseqüències físiques i mentals. I els nivells de so superen els 70 o 75 decibels".