Les patates d’1 € del Sultán

"És superfamós", diu un noi a la porta amb to d’exclusiva. Sembla un minilocal més de menjar ràpid del Raval –"cuina turca per emportar"–, però té 4,7 estrelles a les ressenyes de Google (gairebé com el triestrellat Disfrutar). S’ha convertit en formiguer de mems i vídeos virals. "No ets de Barcelona –diuen– si no has menjat el con de patates d’1€ del Sultán". És una paperina low cost que aixeca passions entre estudiants i tiktokers. Es fan samarretes –I love patates a un euro– i fins i tot tatuatges amb el mític con vermell ple.

Aquí –juraràs després de dues hores de vaivé patater– deu ser on la gent va començar a dir "pa-ta-ta" al somriure a les fotos. Se’n venen 150 quilos al dia: amb una única fregidora i dues manetes. Bocatas de Sultán (Joaquín Costa, 56). D’aquest fast food turc surten les patates més barates i icòniques de Barcelona. L’euro inclou barra lliure de maionesa, quètxup i salsa picant (hi ha dispensadors XXL a peu de taulell). "Tothom somia amb la parella –riu el sultà– i jo amb patates, dormit i despert".

El sultà de les patates es diu Davood Tiri. "David –es presenta ell–, més fàcil". Aquest any compleix 60 anys. En fa 24 que viu a Barcelona. És de l’Iran. "Mira la mala sort que tinc; em van denegar la nacionalitat dues vegades", lamenta. "Jo no surto d’aquí, no tinc temps –somriu amb resignació–, no sé quants rius hi ha a Espanya".

A la Barcelona dels xefs estrella, aquí triomfen les patates congelades. ¿El secret? "Porten 15 espècies diferents", respon Davood. "Em va costar dos o tres anys aconseguir aquest sabor". Fins i tot li han ofert diners, assegura, per revelar els ingredients de la seva barreja. "Però no, és meva", remena el cap. "Ningú sap què porten", promet amb el mateix secretisme com si fos la fórmula de la Coca-Cola.

Hi ha vegades, diu, que hi ha 15 persones que esperen a la porta quan obre a les 12. "Aquí no pots estar quiet", promet. El local no es queda buit més d’un minut seguit. En menys de dues hores ja ha buidat a la fregidora una dotzena de bosses congelades. 30 quilos de patates. Encara li queden 9 hores rere el taulell. Tanca a les 11 de la nit, diu sense esbufegar.

Davood fa 14 anys que treballa a peu de fregidora al Raval. "Vaig entrar aquí per estar-m’hi dos mesos", recorda. "A Barcelona hi ha un rei de la gamba –se li va acudir–. ¿Com pot ser que la gamba tingui rei i la patata no?". I de la nit al dia es va convertir en Sultà. "Ara tothom s’ha oblidat del meu nom", riu.

"¡Sultà, mestre!", apareix un noi al taulell. "Com t’estimem, Sultà." A Davood se li entelen els ulls. "Aquest carinyo de la gent, em...". Durant l’entrevista s’emociona més que Bayona duran tota la cerimònia dels últims Goya. "Disfruto amb el carinyo d’aquesta joventut".

El carinyo de la gent, diu, no el deixa apujar els preus. "Jo un dia estava a urgències per una tonteria, vaig penjar una foto a Instagram i et juro que vaig rebre 100 missatges. "¿Què t’ha passat?", "Sultán, ¿on ets?". "Aquest carinyo, em...", li torna a caure una llagrimeta. Hi ha famílies –afegeix– que venen amb tres fills i no tenen tres euros per comprar cons per a tots. Li demanen un cucurutxo i tovallons per compartir. "Hi ha coses que veig i em saben molt greu", diu. "Algun en puc regalar, però tampoc puc fer-ho cada dia. Això no és una oenagé".

Venen molts estudiants i skaters, treballadors, tiktokers i turistes. Li envien missatges "de Mallorca, d’Alemanya, de Bèlgica, de tot arreu", assegura. ¿Què li diuen? "Que troben a faltar les meves patates. Que per què no obro en un altre lloc", somriu. Ja ho va intentar. "Fa tres anys en vaig obrir un a Madrid –explica–, però com que jo no hi era presencialment, no surt igual. Has d’estar-hi molt a sobre". El secret, diu, és posar-hi ganes.

30 litres de maionesa gratis

"¿Vostè?", el Sultà va preguntant als clients de la cua. "Volíem tres patates", diu una noia. "Dues patates més", afegeix una senyora. Clin, clin, clin. Sultà es va guanyant el sou a base de monedes d’un euro. Guanya 1.300, confessa obertament. "És igual que la droga –garanteix–: si menges, repeteixes". A la maionesa i al quètxup comunal també els posa el seu "toc", diu. Reparteix gratis 30 litres de maionesa al dia –calcula–, 20 de quètxup i cinc de salsa picant.

"Per aquestes patates –prometen les ressenyes de Google– vaig on sigui". ¿Que què tenen? "Una cosa especial", respon un estudiant amb to de fanatisme. "Es mengen massa bé". "Tenen carinyo", apunta Davood. És l’únic que li trauràs de la seva barreja d’espècies, no hi insisteixis.

Hi ha fins i tot un compte a Instagram anomenat Amores de Sultán, així s’autodefineixen, on es troben els seus millors mems. Li han fet moltes samarretes, il·lustracions i una noia fins i tot va aparèixer un dia amb un xandall de les seves paperines. El justicier viral del Raval –l’artista de carrer Suckss– li va tunejar els cucurutxos.

Notícies relacionades

Espècies invasores a l’Eixample

Dones necessàries, Juno House

Ara hi ha una promo de tatuatges de Raval Station (passatge de Sant Bernat, 1-3-5). "Patatoo", els han rebatejat. Compres patates al Sultán, puges una storie, els etiquetes i tens un 30% de descompte en tatuatges (amb o sense patates). I sí, han dibuixat unes quantes patates amb la seva tinta, descobreix Saúl Sáenz (@saulsaenzink), el propietari de l’estudi. "No et pots imaginar el que la gent es tatua: una patata, un pot de quètxup, una pota de pernil...".

"La vida és bonica, però no amb mi". Sultà ho diu somrient. I et va relatant els drames que s’amaguen darrere del seu somriure de pa-ta-ta. "M’han amenaçat amb bales, amb ganivet –ho explica amb obvietat–. M’han passat moltes coses. Però, ¿què puc fer-hi? Aguantar, lluitar i arribar fins on pugui"..