La ruta paranormal de Sants

Per aquests carrers un pot baixar menys la guàrdia que si fos a Elm Street. "Si passa alguna cosa, no us espanteu", adverteix la guia amb la mateixa fermesa que el pare Karras de L’exorcista. Una quinzena de persones la miren fixament amb cara d’extres de pel·li de terror. Ni s’imaginen que acabaran la nit de copes amb nines posseïdes. Sants –ho descobrireu ben aviat– amaga més misteris sobrenaturals que els armaris de Poltergeist.

MisterioSants, es diu aquesta nova ruta turística. El nom queda curt: el tour nocturn pel barri inclou exorcismes, vudú, mentalisme i fins a còctels amb ouija. "Hem volgut anar més enllà", resumeixen amb bastanta literalitat Luis Pardo i M. Minerva, els dos amfitrions del misteri. "Som els Warren espanyols", riuen. Ell és mentalista. Ella és mèdium, et diu sense escarafalls. Tots dos t’expliquen anècdotes que posarien els pèls de punta al ninot diabòlic.

"En aquesta església –xiuxiueja M. Minerva– hi ha una cosa que, si se sabés, faria trontollar els fonaments del cristianisme". La mèdium no triga ni cinc minuts a revelar el primer misteri del tour que faria salivar Iker Jiménez. La ruta paranormal comença al costat de l’església de Santa Maria de Sants. "Hi ha qui deia que Jesucrist era un vampir", deixa anar amb to d’historiadora davant el glups general. "Parlava d’immortalitat, deia ‘beveu de la meva sang’... I remata el misteri ensenyant una foto de l’interior de l’església: un Crist mort sota una creu ¿amb forma d’estaca?

"Tot va començar a Sants", esbufega la mèdium fent onejar El libro de los espíritus d’Allan Kardec. "Al carrer de Miquel Àngel –explica durant el tour– hi va haver un temple espiritista". Fins i tot mossèn Cinto Verdaguer –apunta– va començar els seus exorcismes per Sants abans de fer-se més famós que mossèn Karras al Born.

La ruta inclou exveïnes sanguinàries, com la viuda negra de Barcelona i la famosa vampira del Raval, que abans de ser detinguda a Joaquín Costa va viure a Jocs Florals. "Al jardí de la part del darrere –la mèdium assenyala una casa tapiada– van trobar un tros de crani d’un nen". "Per cert, ¿hi ha algú de Terrassa?" pregunta. Perquè allà –informa entre boques obertes– se’n va anar a viure la viuda negra al sortir de presó.

M. Minerva acaba portant a l’hort els turistes del misteri: al costat d’un hort comunitari hi ha Can Bruixa, amb les seves suposades aparicions demoníaques. La ruta continua a pas lleuger, per si de cas. Encara queda per visitar un difunt antiquari que sentia predilecció pels fetitxes satànics. Al local on va aparèixer mort Luis Pardo i M. Minerva han muntat la seva sala-museu Clan Destino. És aquí on fan ara l’espectacle El clan de la hipnosis.

El tour paranormal acaba de copes amb fantasmes, és clar. Aquí totes les taules porten ouija incorporada: Spirits Cocktails BCN (Súria, 6). "La primera cocteleria dedicada a l’espiritisme", garanteix la seva web. Hi ha aigua beneita a la porta, beuratges que ressusciten els morts, un piano del XIX que sona encantat i una minitele amb boirina per si toca córrer cap a la llum a l’estil Carol Anne a Poltergeist. El bàrman amb alçacolls –"mossèn Armander", es presenta– sembla tot just sortit d’una pel·li d’Álex de la Iglesia. Compte amb la nina d’antiquari de l’última lleixa. Es diu Arcadia. "En teoria està posseïda", et diuen sense immutar-se.

"Passen de vegades coses rares", els amfitrions avisen els nouvinguts. Recomanen no fer brometes amb l’exveí de dalt. Va morir en un incendi el 2019. "Un dia, quan acabaven d’inaugurar –recorda Luis Pardo– el terra de la cocteleria es va començar a entollar. "Però al sostre no hi havia res –assegura–. I el cuiner va dir: ‘Això és el de dalt, que com que va morir cremat ara ens tira aigua’. Automàticament el fluorescent de la cuina li va caure al cap". L’anècdota paranormal es va saldar amb un nyanyo, però ningú més esmenta el veí en tota la nit. Hi ha qui ni tan sols s’atreveix a anar al bany. "Ens fa por", confessen dues noies petrificades a la porta. Els dos lavabos estan envoltats de fotografies post mortem de la col·lecció de l’actor Carlos Areces. Ideal per cagar-se de por.

"Quan vas pel carrer, no penses en aquestes coses", esbufeguen la Irene i el David esgotant els seus còctels luminescents. "Veus coses diferents", assenteixen l’Anna, el Tomi i l’Eli. És la primera vegada que fan "alguna cosa així", diuen. "A mi m’han passat moltes coses", t’acaba confessant la Miriam amb to de Cuarto Milenio a la taula amb ouija del costat.

L’essència de l’espiritisme

"Ve molta gent per jugar a la ouija", assegura Luis Pardo. La web de la cocteleria inclou instruccions per jugar "de manera segura". "¡Hem contactat amb un home que va tenir un accident!", els van dir unes noies pletòriques entre còctel i còctel. "Van venir més dies –recorda Minerva– perquè es van enganxar a parlar amb ell".

¿El seu objectiu? "Tornar a recuperar l’essència de l’espiritisme del segle XIX, –respon Pardo–, que no té res a veure amb el terror. Antigament, la ouija la venia una casa de joguines. Fer espiritisme era una cosa molt comuna fins que va sortir L’exorcista i es va començar a demonitzar".

Notícies relacionades

BCN dona llum verda a les obres de la Biblioteca Provincial

Retirats un 30% dels anuncis de pisos de lloguer

Pretenen convertir-se en un epicentre paranormal. "Un punt de reunió –apunta Luis Pardo– de gent que tingui aquestes curiositats. Que puguin anar a un lloc on parlar sense tabús i sense que els titllin de coses rares".

El tour inclou una hora i mitja de mentalisme a peu de barra: vudú, telepatia, fulles que travessen colls. Ho fan un diumenge al mes (el següent és el 18 de febrer). El mes vinent també començaran a fer tirades del tarot i concerts amb bols de quars. "Volem fer que passin coses –avancen–. Coses que no t’esperes".