La ‘guerra de les terrasses’ d’Enric Granados entra en hibernació amb símptomes de millora

Enric Granados ha entrat en mode hibernació, o sigui, els veïns dormen amb les finestres tancades. I les terrasses, amb les temperatures a la baixa, tenen molt menys imant. L’important no és com aquest carrer entra en el cau de l’os per passar l’hivern, sinó com s’aixeca. I en aquest sentit, admeten els portaveus veïnals, hi ha indicis minúsculs que la pròxima primavera pot ser més plàcida que l’anterior.

S’han retirat tres terrasses de la calçada, territori guanyat en pandèmia, i en algun cas s’ha corregit a la baixa el nombre de taules d’algun establiment, explica Jordi Badia, una de les veus del bàndol veïnal. No tot són bones notícies. El carrer i els voltants estan literalment encesos.

El districte va prometre el juliol passat neteges nocturnes extraordinàries, no només per netejar el carrer, sinó també perquè el pas dels equips municipals seria una manera de remarcar als noctàmbuls que la festa al carrer arribava a la fi. Les neteges es mantenen, diuen gairebé sorpresos els veïns, ja que després de gairebé 30 anys de guerra les promeses incomplertes han sigut tantes que el recel ja forma part del caràcter local.

La situació, amb tot, està en ocasions incandescent, i de manera literal. Dues vegades en sis mesos s’han hagut de moure fins a la zona els bombers per apagar les flames a les cuines d’un negoci del carrer d’Enric Granados. Un local s’encén i, a prop, un altre en la seva publicitat presumeix precisament de ser un infern. Pretenen ser la versió barcelonina d’aquesta excentricitat geològica del Turkmenistan anomenada la porta de l’infern. El 1971, alguna cosa va sortir malament quan un grup d’enginyers anava a la recerca de jaciments de gas al desert de Karakum. El terra se’ls va enfonsar sota els peus i es va obrir un cràter de la mida d’una illa de l’Eixample. Immediatament es va començar a encendre. Serà cosa d’uns dies, van dir els enginyers. Passat mig segle, continua en flames. Fins i tot és una atracció turística. Com Enric Granados.

Oferta sobresaturada

Notícies relacionades

Espècies invasores a l’Eixample

Dones necessàries, Juno House

El fum es va colar en alguns pisos. El fet greu, des de la perspectiva dels veïns, és que negocis com aquests s’hagin afegit a la ja sobresaturada oferta de la zona, no pel tipus de cuina que ofereixen, sinó pel que, per exemple, en l’infernal, passa quan els cambrers recullen els plats de les postres. És l’hora d’entrada en escena d’un discjòquei i de la conversió del restaurant en un local de copes.

Tot i així, els veïns d’aquest carrer de l’Eixample prefereixen quedar-se amb els petits indicis que apunten que, després de l’actual hibernació, la situació millorarà.