El passeig de Gràcia celebra dos segles d’or

Són pocs els que avui dia vagaregen pel passeig de Gràcia simplement per contemplar-ne les particularitats: els detalls dels seus fanals –produïts l’any 1906 en exclusiva per a aquest lloc per l’arquitecte Pere Falqués i Urpí–, els bancs construïts amb el clàssic trencadís del modernisme català, i el paviment decorat amb motius marins en homenatge a l’arquitecte barceloní Antoni Gaudí.

Els barcelonins, sovint, travessen la gran avinguda només de passada, a la recerca de botigues i restauració, mentre que els turistes hi passegen per fer les seves millors fotos de record. Tot i això, fa més d’un segle, el passeig de Gràcia era un lloc dedicat a l’exhibició, a la contemplació i al més pur postureig que avui coneixem.

Era l’espai ideal per veure i per deixar-se veure: un lloc de trobada per a l’elit i un escenari perfecte per representar l’art del prestigi social de l’època: saludar i ser saludat. Ho tenien clar tots els que es preaven de ser algú a la Barcelona de finals del segle XIX, passejant a peu, en genets o carruatges –i més tard en cotxe– per les amples voreres, senya d’identitat del Pla Cerdà.

La burgesia catalana dedicava el seu temps a passejar al llarg del quilòmetre i mig que comprenia aquella incipient avinguda, que abans de la construcció del passeig de Gràcia que avui coneixem era el camí que unia la ciutat amb el municipi independent de Gràcia. En aquella època, era un lloc tranquil i bucòlic, envoltat de jardins i espais verds.

Quedava fora de les muralles, lluny d’on vivien llavors les classes altes de la ciutat: Ciutat Vella. A partir del 1821, en plena crisi per la febre groga, es planteja arreglar la zona i construir un espai d’oci i esbarjo: el desenvolupament urbanístic ja s’utilitzava llavors com a motor de recuperació de la ciutat. A partir de llavors, la transformació és imperial: apareixen els restaurants, els teatres, les sales de ball i tota mena d’atraccions.

El plató de la burgesia

Els barcelonins més adinerats, asfixiats per les muralles, van al passeig i el converteixen en el gran plató de la burgesia. Primer com a passatemps i després com a lloc de residència. A principis del segle XX, es transforma també en la màxima exposició del modernisme català gràcies a la construcció de les quatre cases modernistes de l’Illa de la Discòrdia, dues d’elles declarades Patrimoni de la Humanitat per la Unesco: la Casa Batlló i la Casa Milà.

Tant la ciutat com l’avinguda han tingut transformacions al llarg d’aquestes dècades, però hi ha una cosa que no ha canviat: Barcelona no s’entenia aleshores –ni s’entén ara– sense el seu gran passeig de Gràcia. Una avinguda que es recompon ara dels estralls que va causar la pandèmia i que a poc a poc ha rescatat el seu vigor.

200è aniversari del passeig de Gràcia

Amb la voluntat d’accelerar-ne la recuperació, des del 2022 s’està celebrant a la ciutat el 200è aniversari del passeig de Gràcia, un seguit d’iniciatives culturals, comercials, gastronòmiques i urbanístiques que pretenen dinamitzar aquest espai i acostar-lo als veïns.

«Volem aconseguir que els veïns de Barcelona tornin al passeig de Gràcia i tornin a fer-se’l sentir seu», explica Xavier Carbonell a EL PERIÓDICO, màxim dirigent de l’organització dels actes del 200è aniversari a través de la Fundació Barcelona Promoció, l’entitat encarregada de l’execució del programa, que compta amb l’ajuda de l’Associació Passeig de Gràcia i el suport de l’Ajuntament de Barcelona.

Que el Passeig torni a ser el lloc de trobada dels veïns. Aquesta és la màxima motivació dels organitzadors, que a més insisteixen que «és una festa totalment per a la ciutat de Barcelona i per als veïns i les veïnes de la ciutat», tot i que reconeixen que d’alguna manera també serveix per atraure el turisme: «Les activitats són atractives per a la gent de la ciutat, però també per a la gent de fora, és evident», relata Carbonell.

Entre les iniciatives més exitoses portades a terme aquest 2023, Xavier remarca el mapatge sobre la façana de la Casa Batlló, que va ser una projecció de l’obra Living Architecture de l’artista turc Refik Anadol, promogut en el marc del Festival Digital Impact a la ciutat i que va atraure més de 65.000 persones.  

Esdeveniment d’excepcional interès públic

Notícies relacionades

L’acusació del cas Tersa vol investigar la Generalitat

L’Estadi Olímpic acull un ‘hub’ de ‘start-ups’ d’innovació

Esdeveniment d’excepcional interès públicLa celebració del bicentenari del Passeig, que va començar el 2022 i s’allargarà fins al 2024, ha sigut considerat esdeveniment d’excepcional interès públic per part de l’Estat per la seva promoció a la ciutat de Barcelona i la seva aportació a la recuperació dels sectors turístic, comercial i cultural.

«El Passeig és únic per la seva diversitat, que va des del luxe fins als comerços més modestos. Pots anar a un restaurant gurmet o de tapes, comprar en botigues de luxe o locals», remarca Carbonell, que espera culminar la celebració el 2024 amb el mateix èxit que ha tingut fins ara.